Existeixen dues franquícies alimentàries catalanes que apel·len a la tradició i els nostres costums com a tret distintiu. I les dues utilitzen la llengua llatina per a presentar-se. Això és un senyal que alguns encara identifiquen aquesta llengua com a pròpia.
En el cas de “Nostrum”, una cadena de menjar per emportar casolà, el seu nom ens recorda que és tradicional jugant amb el nom romà del Mediterrani (“mare nostrum”, en llatí “el nostre mar”). En el cas de “Tradicionarius” (una franquícia de fleques i cafeteries), el valor artesanal dels seus productes es reforça amb la típica terminació llatina “-us”, afegida al final d’una paraula catalana, que de sobte sembla encara més antiga .
Bon profit… per al llatí!