A la pel·lícula de 2004 “Van Helsing” se’ns ensenya aquest document escrit en llatí. El tradueix un cardenal que devia suspendre les llengües clàssiques al Seminari, perquè, tot i que és evident que està incomplet i que hi apareix una paraula inexistent en llatí (“imbeat”), s’anima a dir que significa “En el nom de Déu, obre la porta”.
Si entenem el mot “imbeat” com “iubeat” la part final de la frase tindria una mica de sentit: “que ordeni que la porta s’obri”. El “Deum ac” tal com està vol dir “i Déu també”. D’on treu doncs la seva traducció?
Més endavant, Van Helsing pot completar el text amb la paraula que faltava: “Deum [lacessat] ac ianuam imbeat aperiri”. Això significa: “Que molesti a Déu i que ordeni que la porta s’obri”. El frare que l’acompanya, però, és de l’escola cardenalícia i tradueix el que tenia après: “En el nom de Déu, obre la porta”.
Aquí és quan es descobreix que el cardenal era molt intel·ligent, perquè tot i el despropòsit dels guionistes… sí!! la porta s’obre.
Aquesta segona imatge és del film del 2006 “V de Vendetta”. El que es veu gravat al mirall és una cita en llatí: “Vi Veri Veniversum Vivus Vici”. La traducció ve a ser el que es diu a la pel·lícula: “Per la força de la veritat, jo, un mortal, he conquerit el món”. El protagonista l’atribueix a una obra titulada “Faust”, però no es tracta de l’obra de Goethe, ni la de Marlowe, sinó que aquesta frase amb 5 (V) paraules començades amb “V” prové d’un estudi en alemany sobre l’eròtica en obres com Faust (Wikipedia dixit).
Fins aquí poc a dir. El que no s’entén és l’enorme errada ortogràfica: “Veniversum” per “Vniversum”…