Noms (pseudo)llatins a la literatura fantàstica

map_first_law

Joe Abercrombie ha obtingut un gran èxit al món de la literatura fantàstica amb la seva trilogia “La primera llei”. En ella mags, guerrers, polítics i comerciants lluiten pel control d’un món aparentment imaginari, però que en molts aspectes recorda al nostre de l’Edat Mitjana: al Nord hi ha bàrbars alts i rossos que amenacen l’estabilitat de la Unió Central, hereva d’un Vell Imperi meridional ara en ruïnes; més al Sud un territori d’homes foscos regit per fanàtics religiosos que disputa alguns territoris fronterers a la Unió. Per descomptat, els habitants de l’Est són exòtics i tenen trets orientals…
Després d’això, pocs dubtes ens poden quedar que el Vell Imperi equival al nostre antic Imperi Romà. Perquè veieu que aquesta no és una apreciació personal us diré que els emperadors tenien noms com Stolicus, Goltus, Sabarbus o Scario; el fundador de l’Imperi es deia Juvens; les ciutats més destacades eren Aulcus, Darmium, Aostum o Anconus; els mags Zacharus o Malacus.
Aquests noms són ficticis, però fixeu-vos en la força dels sufixos, que per ells sols converteixen en llatí tot el que toquen.

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *