Ara fa uns anys la companyia “La Zaragozana”, coneguda sobretot per la seva cervesa “Ámbar”, va presentar una curiosa novetat: “Ambar Caesaraugusta”. Recuperant les formes antigues de producció, la va confeccionar a partir de blat, i perquè ho tinguem clar una llegenda en llatí a l’ampolla ens ho recorda: “Frumenti cervisia”.
El nom del producte és també en llatí, ja que “Caesaraugusta” és el nom de la ciutat de Saragossa en època romana. Fins i tot es veu una moneda on es representa la fundació de la ciutat el 14 a. C.
Seguint aquest camí de recuperació de la cervesa tradicional, una família de Segòvia va treure al mercat una altra cervesa amb el nom en llatí: “Alea iacta” (la sort està llençada), la famosa frase de Juli Cèsar.
Els historiadors ens diuen, en efecte, que el blat era l’ingredient principal utilitzat a la cervesa a l’antiguitat, però no és menys cert que per als romans era una beguda de segona categoria, pròpia dels bàrbars. A Roma no va competir mai amb el vi, i només es produïa a les províncies del nord d’Europa, als territoris dels germànics i celtes. Un bon ciutadà romà que visqués a Caesaraugusta o a Segovia no l’hauria begut mai.
El que hom dedueix amb això és que els noms llatins aplicats a les cerveses són, més que una restauració arqueològica, un altre mètode de màrqueting. Bé, no ho oblidem, aquesta llengua encara té un cert prestigi.