Acaben d’estrenar el film britànic “Ex-machina”, sobre l’experiència d’un informàtic enfrontat a un androide amb tot l’aspecte i l’actitud d’una jove atractiva. No he vist encara la pel·lícula, però m’han vingut al cap totes les altres que han utilitzat el llatí al seu títol.
La més antiga que recordo és la pel·lícula de romans “Quo vadis?” (“On vas?”) de l’any 1951. De l’any 1967 és “Requiescant” (“Descansin en pau”), que és l’irònic nom d’un pistoler. Del 1977 “In memoriam”. Del 1984 “Amadeus”. Del 1987 “Plumbum” (“Plom”). Del 1989 “Millennium”. Però és a partir dels anys 90 quan es dispara la moda de titular en llatí: “Homo faber” (“Home creador”) (1991), “Rosa, Rosae” (1992), “Junior” (1994), “Habitat” (1997), “Volaverunt” (“Van desaparèixer”), “Matrix” i “Titus” (1999), “Memento” (“Recorda”), “Supernova” i “Gladiator” (2000), “Buscant en NEMO (“Ningú”)” (2003), “Alien VERSUS (contra) Depredador” (2004), “L’ULTIMÀTUM de Bourne” i “Juno” (2007), “QUANTUM (“una mica”) of solace” (2008), “Invictus” i “trilogia Millennium” (2009), “Els IDUS (“dia 15″) de Març” i “Millennium I(remake americà)” (2011), “Prometheus” (2012), “Elysium”, “Turbo” i “Oculus” (2013), “EXODUS. Dioses y reyes” i “Delirium” (2014), “Momentum” i “Mirabilis” (2015).
De ben segur que em deixo alguns films, però està clar que la norma actual de respectar més els títols originals anglesos (molt partidaris dels llatinismes) farà que la llista es vagi incrementant.