Les situacions de la vida quotidiana són accions molt riques en el dia a dia de l’estança a la llar perquè fomenten l’autonomia, generen seguretat i confiança, proporcionen ordre, afavoreixen l’adquisició de la noció i estructuració del temps i ens permeten anticipar el que vindrà.
Cal donar temps a l’infant perquè pugui provar i equivocar-se, per aprendre a fer per ell mateix: agafar la cullera per menjar, rentar-se les mans, treure’s les sabates per anar a dormir, etc.
És partint de la pròpia acció que l’infant va assolint autonomia, amb la satisfacció que proporciona aconseguir fer les coses per un mateix i sentir-se competent.
L’adult acompanya l’infant anticipant-li el que farem, posant paraules a les seves accions, explicant-li el que esperem que faci i responent a les seves necessitats.