L’entrada a la llar d’infants representa per a la majoria d’infants la primera separació de la família. Per a nosaltres, el més important durant aquest període és establir vincles entre totes les persones implicades en l’educació d’un infant: el mateix infant, la seva família i les i els educadors que tindran aquell curs. És a dir, és un procés bidireccional.
Els infants se senten més segurs si durant el període de familiarització estan acompanyats per una figura familiar, la qual cosa els permet explorar el nou medi, i conèixer i acceptar noves relacions amb molta més facilitat.
Podria semblar que només afecta els infants, però la veritat és que suposa un procés a tres bandes: la de l’infant, les famílies i les educadores o educadors.
Per a l’infant, la part principal d’aquesta etapa, és la separació de les seves figures de referència afectives. Però a més a més, li demanem que conegui i s’adapti a uns nous espais i a unes noves figures de relació i tot això, ho ha de fer en un temps determinat.
Cada infant és diferent, hi ha infants que viuen l’entrada a la llar d’infants amb tranquil·litat i d’altres que els genera moltes inquietuds i dificultats. Per això el procés de familiarització es planteja de manera individual amb cada infant i amb cada família, amb l’objectiu d’oferir confiança i seguretat.
QUÈ ÉS LA FIGURA D’AFECCIÓ O AFERRAMENT?
El vincle es crea generalment amb els progenitors i progenitores, les anomenades figures d’aferrament, però també es pot donar amb altres membres de la família, educadores i educadors o altres. La figura d’aferrament constitueix una base segura per a l’infant, que li permet allunyar-se per explorar i conèixer l’entorn, ja que sap que podrà retornar a aquesta si ho necessita.
Es tracta de persones especials a la vida de tot ésser humà, que alleugen els moments d’angoixa i amb les quals es busca la proximitat i un contacte sòlid per compartir també l’alegria i el plaer. Plorar és un dels principals mecanismes pels quals es produeix el reclam de la figura de vinculació.
Durant el procés de familiarització, la presència de familiars o figures d’afecció és fonamental. El paper de la figura d’afecció respecte de la persona educadora és molt important perquè aquesta vinculació es pugui donar.
No sols ha de ser present, sinó també donar presència; estar a prop, amb empatia, i viure el moment en un veritable equilibri entre autonomia i dependència. Cada infant és diferent, sense comparacions ni judicis. Ha de procedir amb optimisme i confiança.
COM FAREM AQUEST PROCÉS?
El procés de familiarització amb la llar d’infants comença des del primer contacte amb la família:
- Reunió al començament de curs amb les famílies d’infants que inicien l’escolarització: Aquest primer contacte, sense ser-hi present l’infant, ajuda a establir el primer vincle de comunicació i la confiança mútua entre la família i la llar.
- Entrevista individual a la llar amb l’infant present: És el primer contacte que l’infant té amb la llar i amb la que serà la persona referent en el nou entorn, la seva educadora o educador. A més, dona a la família i a la llar la possibilitat d’aprofundir en el coneixement de l’infant i de la planificació més individualitzada d’aquest procés de familiarització.
INICI D’ASSISTÈNCIA A LA LLAR
Quatre fases:
1 L’infant inicia l’escolarització. La durada de l’estada a la llar serà per un temps més curt que el que serà habitual (màxim dues hores), i sempre estarà en companyia d’un adult o adulta referent dins l’estança o jardí. Temps mínim de tres dies a una setmana.
La persona referent acompanya l’infant dins de l’estança amb una actitud respectuosa i poc intervencionista, donant seguretat i confiança amb la seva presència a l’infant perquè hi interaccioni lliurement.
2 L’infant està en companyia d’un adult o adulta referent, però aquesta persona ja no l’acompanya dins l’estança, sinó que resta al centre en una zona on l’infant la tingui accessible en el cas que la necessiti. L’infant, per tant, entra sol a l’estança i és el que va a buscar l’adult o adulta si li cal. La durada de l’estada continuarà sent més curta que l’habitual (màxim 2 hores). Temps mínim de tres dies a una setmana.
La persona referent acompanya l’infant fins a l’estança i es manté en un espai pròxim per si l’infant la demana. És aconsellable que aquesta, en aquest temps dins del centre, faci algun tipus d’activitat, que pot ser a proposta de la llar. Així, si l’infant va cap a l’adult o adulta referent ho veurà com un fet normal.
3 Es repeteix la fase dos, però la persona referent marxa del centre una petita estona. Si l’infant comença a mostrar signes de familiarització, l’adult o adulta pot allargar aquesta estona que està a fora de la llar. Temps mínim de tres dies a una setmana. L’infant no pot estar més de dues hores a la llar.
4 En el mateix cas que en les fases anteriors, si l’infant manifesta una familiarització amb la llar, accepta que marxi la seva persona referent i a la vegada mostra vincle amb la persona referent de la llar d’infants, l’infant pot allargar el seu horari. A partir del mes d’octubre i d’acord amb la llar, pot iniciar l’ús dels serveis complementaris (si s’han sol·licitat).
Totes les fases s’adapten al procés que cada infant estigui fent, per tant, no passarà a la següent fase si l’infant encara no està preparat.
Els primers dies d’inici del curs escolar segons calendari estan destinats a l’acollida de retrobament dels infants que han fet continuïtat al centre.
L’objectiu és facilitar aquest retrobament. Això permetrà, a la vegada, que els infants de nova incorporació ho facin en un ambient més tranquil i relaxat.
QUÈ PODEM FER DES DE CASA PER AFAVORIR EL PROCÉS DE FAMILIARITZACIÓ?
Cal una actitud positiva de les famílies cap a la llar. Els infants poden captar els dubtes i les pors. És important que estigueu convençuts de portar el vostre fill o filla a la llar d’infants.
Heu de destinar uns dies a acompanyar l’infant, amb la presència de la seva persona referent familiar, per facilitar-li conjuntament el descobriment dels nous espais, dels temps, de la mestra i dels nous companys i la seva presa de confiança.
Cal fer-ho gradualment, seguint totes les fases que consten en el protocol proposat.
Cal facilitar una incorporació progressiva, sense forçar situacions. S’ha de respectar el temps de l’infant, ja que no tots els infants necessiten el mateix procés de familiarització.
Cal observar atentament les seves reaccions, tant a la llar d’infants com a casa. Recordeu que és molt important, sempre que es pugui fer, adaptar els horaris al ritme de l’infant.
Respecteu els acords presos amb l’educador o educadora pel que fa als horaris, entrades… 
Hi ha d’haver una comunicació continuada amb les educadores i educadors per facilitar-los la coneixença de les particularitats de l’infant, en especial de les rutines a què està acostumat: com dorm, què li agrada, com reacciona, com es calma…
Encara que creguem que no ens entendran, hem d’explicar i anticipar als fills com anirà el dia: qui els portarà a l’escola, si s’hi quedaran a dinar, qui els recollirà… (importantíssim). L’infant necessita organització, rutines; això l’ajuda i li dona seguretat.
En aquestes edats els hem d’ajudar a posar paraules a allò que els passa: ”estic trist, enfadat, espantat, enrabiat…”
Convé que portin a l’escola un objecte de casa important per a ells que els doni seguretat i simbolitzi aquesta figura d’aferrament que en molts moments necessitaran imaginar per calmar-se, per adormir-se… (nina, llençol, coixí, mocador de la mare…), si el necessita.
No heu d’enganyar-los, perquè els genera desconfiança, inseguretat i es desorienten. Acomiadeu-vos d’ells cada dia i recordeu-los que més tard els vindreu a buscar.
Cal ser puntuals a les recollides.
Procureu que el procés de familiarització no coincideixi amb altres canvis: treure bolquers, canvi de llit, treure xumet…
No és bo que falti els primers dies, perquè es trenca el ritme de familiarització (sempre que la salut ho permeti).
No hem de marxar de l’estança sense acomiadar-nos de l’infant, aprofitant que està distret. Cal acomiadar-se amb un “fins després” i donar-li un temps de referència, per exemple: “vaig a comprar i ara vinc”, “vaig a fer el dinar i ara vinc”… A poc a poc allargarà el temps d’estada. També recomanem no allargar els comiats i no tornar a entrar una vegada hagueu marxat.
Si volem que l’infant entri amb confiança, hem de deixar que sigui el nen o la nena qui entri, o sigueu vosaltres qui entregueu el vostre fill o filla a l’educadora o educador.
Es recomana anar adaptant la seva rutina diària a la rutina que es fa a la llar (dinar, migdiades…).