Ens endinsem en la domòtica!

Durant aquests dies tant La Mola com El Montcau han pogut gaudir en primera persona i de manera molt vivencial què és la domòtica!

Però realment, no només han vist i après què és, sinó que tant elles com ells han sigut els PROTAGONISTES del taller i no perquè estiguessin a la classe, sinó perquè han programat una placa electrònica (ARDUINO) amb unes ordres, les quals s’enviaven a un panell led que mostrava tot allò que s’havia programat.

Ha sigut tanta la il·lusió i el desig de continuar explorant aquest món que no podran oblidar aquesta experiència. Tothom estava molt emocionat amb allò que estaven creant i a la vegada se’ls hi ha obert un nou ventall de possibilitats d’aprenentatges i d’admiració per aquest món digital.

Comparsa 3r: Graficau!

Després de molta espera, per fi ho hem aconseguit! Hem pogut retrobar-nos en la mesura del possible amb el Carnaval de la Sínia.

Molts neguits, il·lusió i molta, però que molta alegria, ens ha permès la tria del nostre tema. No va ser una elecció fàcil, ja que la imaginació que hi ha és molta i les idees eren molt bones. Així i tot, després de fer diferents votacions, el gran tema va sortir: ELS GRAFITERS!

Òbviament, nosaltres defensàvem que el grafiti és un altre tipus d’art, el qual reivindica moltes coses, però això si, sempre s’ha de demanar permís per a poder pintar l’espai desitjat.

Després de parlar sobre els diferents tipus de grafiti existents, vam iniciar els primers passos que eren decidir quins elements volíem portar:

  • Gorra.
  • Esprais de veritat i creats per tots nosaltres
  • Samarreta tacada.
  • Un cinturó per portar les eines de dibuix (mocador, pot de pintura, màscara,…).
  • Vambes.

Un cop escollida la idea i fet el dibuix de com seria la nostra disfressa, ens vam organitzar per diferents grups de tallers, i cadascun se centrava en la confecció d’una part per a la nostra disfressa (confecció dels cinturons, construcció dels pots d’esprai, pintar les samarretes, pintar les lletres del mural, creació de la nostra paret, entre d’altres).

Entre tota la classe i la gran participació existent, vam poder crear una gran comparsa i la nostra gran paret, però… encara no teníem nom! Això no podia ser, així que com grans artistes que som, vam pensar i pensar perquè havia de ser alguna cosa única i llavors… ja ho tenim! La nostra muntanya és el Montcau, però ara som grafiters, doncs els GRAFICAU! Va ser una idea genial la qual va anar acompanyada per la cançó “Alone” de Marshmello.

El resultat ha estat increïble i ens ha obert una porta per futurs costurers i pintors.

 

Comparsa 3: Ecodisseny

Enguany, tots teníem moltes ganes de recuperar, en la mesura del possible, el Carnaval a la Sínia. D’aquí que, amb moltes ganes, vam votar quin seria el tema de la nostra comparsa. D’entre tots els que van sortir, ens feia especial il·lusió, que fou respectuós amb el medi ambient. 

Com a classe pel que fa als projectes, estem fent una gran feina per millorar el nostre entorn i els nostres hàbits de consum. Així que vam decidir que el tema escollit: “Dissenyadors de Moda” fos el més ecològic possible, utilitzant materials que contaminin poc (paper i cartó), evitant els plàstics i reutilitzant tot allò que teníem a l’abast.

Els primers passos a seguir va ser decidir quins elements volíem portar: ronyonera amb diferents eines de costura (tisores, regle, ulleres i llapis), cinta mètrica penjada al coll i polsera per portar agulles de costura al canell.

Un cop confeccionada la nostra disfressa ens vam organitzar per grups i vam fer proves de disseny sobre un maniquí dibuixat. L’objectiu era aconseguir diferents dissenys que després poguéssim confeccionar amb diaris, revistes, paper d’embalar i cartó.

Alguns d’aquests dissenys no es van poder fer realitat, ja que les característiques del material escollit, per la seva realització, no ho permetia. Així que alguns grups van improvisar i d’altres van intentar redissenyar el dibuix, tenint en compte l’experiència viscuda.

Per poder mostrar totes les creacions vam decidir fabricar tres maniquins. En Ferran (mestre en pràctiques) ens va deixar fer un motlle del seu cos, i els altres dos els vam fabricar a partir d’un maniquí real que ens van deixar.

I gràcies a la col·laboració d’un fuster, pare de la classe, vam gaudir d’un penjador i d’uns suports pels maniquins.

Tots els grups van col·laborar en la realització dels dissenys, així com de diferents complements: llaços, barrets, flors…

Per últim, ens quedava decidir un nom per la nostra comparsa i una coreografia per la música escollida: “Ropa cara” de Camilo.

El resultat ha estat increïble i ens ha obert una porta per futurs tallers de disseny amb paper.