FITXA TÈCNICA
- Nom original: Medea.
- Director: Pier Paolo Pasolini.
- Guionistes: Pier Paolo Pasolini, adaptació de la tragèdia d’Eurípides.
- Any d’estrena: 1969.
- Durada: 110 minuts.
- Repartiment: Maria Callas en el paper de Medea, Massimo Girotti com a Rei Creont, Laurent Terzieff com a Centaure, Giuseppe Gentile en el paper de Jàson, Margareth Clémenti encarnant a Glauce i Paul Jabara com a Pelias.
- País d’origen: Itàlia.
- Idioma original: Italià.
- Gènere: Tragèdia.
ARGUMENT
Medea era filla del rei de la Còlquida, Eetes, i de la nimfa Idia, tot i que la seva mare real podria ser la deessa lunar Hècate, de qui Medea possiblement hagués heretat la bruixeria. Un dia, Jàson va arribar a la Còlquida a la recerca del velló d’or i Eros va llençar-li una fletxa perquè s’enamorés de l’heroi tessali i així l’ajudés a aconseguir el seu objectiu: portar el velló d’or al seu oncle, el rei Pèlias de Iolcos, perquè aquest li cedís el tron.
L’amor de Medea va ser correspost i fugiren junts després que la princesa hagués traït la seva família i la seva pàtria ajudant Jàson i matant el seu propi germà. Quan van arribar a Iolcos amb els argonautes, Pèlias es va negar a cedir el poder al seu nebot i llavors Medea va incitar les filles del rei per tal que matessin el seu pare, sense saber-ho. A conseqüència d’això, Jàson i Medea van haver d’exiliar-se a Corint. Van viure junts deu feliços anys durant els quals tingueren dos fills, fins que Jàson va decidir abandonar la seva esposa per casar-se amb Creüsa, la filla del rei Creont de Corint. Des d’ aquí, és des d’on comença la trama de la pel·lícula.
TRÀILER
CRÍTICA
El director ens mostrarà algunes de les seves constants particularitats de la seva creació cinematogràfica. Fa una interpretació subjectiva del mite clàssic, recrea a la perfecció una societat primitiva inspirada en un cert populisme, manipula artísticament els elements folklòrics i de tipus populars fins arribar a una vertadera “estètica de la lletjor” en certs moments. Juntament amb Èdip rei, Medea constitueix una incursió de Pasolini dins el món de les clàssiques. Ambdues pel·lícules s’inspiren en les tragèdies gregues del mateix títol, però en totes dues el director ofereix la seva interpretació lírica personal. En el cas de Medea va intentar recrear el món dels bàrbars amb el qual s’enfronten els grecs: Medea representa els primers, Jàson els segons.
Uns crítics hi ha volgut veure una apologia de certes formes de cultura primitiva i la seva pervivència popular, i un cert menyspreu envers al racionalisme grec. D’altres han censurat Pasolini pel fet d’haver-se retut al divisme de Maria Callas, soprano excepcional que havia fet una interpretació mítica en el paper de Medea a l’òpera de Cherubini. Consideren que l’obra cinematogràfica se ressent d’aquell llast operístic i que el director perdé el pols en dirigir l’actriu Maria Callas, desequilibrant així el ritme del film. En tot cas, es tracta d’una obra interessant, com una mostra de recreació cinematogràfica de la tragèdia i del mite en què, com sempre, Passolini mostra la seva particular iconografia, plena d’audàcia.
Crítica extreta del llibre: Medea; aproximació a una cultura a través d’un mite. Autors: M. Alcover, C. Blanes i A. Font.
Salve.
Moltes feliçitats per l’article Núria. La veritat és que no coneixía de res aquesta pel·lícula. Per cert, en l’argument esmentes que la filla del rei Creont de Corint s’anomena Creüsa, pero també es pot dir Glauce.
Vale.
Sí, certament també es pot anomenar Glauce, encara que en tot el que he trobat escrit en català sobre ella l’anomenaven Creüsa i he trobat més adient referir-me a ella així.
També pel fet de que amb el nom de Creüsa he trobat 4 referències: la filla de Creont (a la que em refereixo en l’argument), la nimfa filla de Gea i de l’Ocea, la filla d’Erecteu i Praxítea (es va casar amb Xutos, fou mare d’Aqueu i també tingué relacions amb Apol•lo, de les quals va néixer Ió) i la filla de Príam, princesa de Troia, esposa d’Enees i mare d’Ascani, fundador l’Alba Longa.
Amb el nom Glauce he trobat 10 referències. Encara que bàsicament, és pel primer motiu que he decidit triar Creüsa.
Retroenllaç: Maria Callas i Medea | Literatura grega a escena
Molt bon article!
No coneixia aquesta obra de Medea. És una molt bona representació de l’obra de Medea, encara que és una pel·lícula una mica antiga. Crec que si fessin una pel·lícula actualment, aquesta seria molt famosa ja que és una història molt interessant per veure.
Xaipete!!
Molt bon article, la veritat que mai havia sentit a parlar sobre aquesta, però considero que és una bona manera d’aprendre més sobre Medea, ja que amb imatges aprenem molt més fàcilment les coses.
Χαίρετε!
Personalment no sabia que hi havia una pel·lícula sobre Medea així que no he tingut ocasió de veure-la, però després de llegir el teu article m’he quedat amb les ganes, i és que vull saber des de quin punt de vista han creat el personatge de Medea. M’explico, qualsevol aspectador que vegi la pel·lícula i no sapigui realment la història anterior al passatge en què es troba rodada, pot creure que Medea és una dona cruel que ‘només’ perque Jàson l’hagi deixat per una altra és capaç de fer qualsevol cosa… Tot i així callo, perquè no la he vista i no sé exactament quins episodis surten i quins no. Espero tenir una estona lliure quan acabin els examens i ja n’extreuré la meva pròpia critica!
Χαίρετε!
Fa mesos a classe vaig llegir la tragèdia “Medea”, dels tres llibres que vam llegir a Grec crec que aquest va ser el que més em va agradar, i això que teniem una adaptació de la llíada. A més, en el meu treball de recerca treballo les dones euripidees, així que parlo bastant de Medea (és la dona que més m’agrada d’Eurípides).
La tragèdia en si em va impactar molt, no només perquè Medea matès als seus pròpis fills sinò per la personalitat d’aquesta dona. A les tragèdies les dones sempre les feien poc realistes, molt sensibles, però la Medea d’Eurípides trenca amb tots els esquemes. És una dona amb caràcter, que no es deixa pas que l’humiliïn i es sortin amb la seva, ferme, venjativa, plena de rabia i, lo que més impacta (tenint en compte el temps històric en que esta ambientada la tragèdia) és que ella demana els mateixos drets que tenen els homes, en tot moment defensa el sexe femení. Encara que sigui una dona amb qui s’ha de tenir en compte, s’ha de reconèixer que va ser de les poques qui es va rebel·lar contra el patriarcat i ho va fer molt bé.
No he vist la versió de Pasolini, però la pel·lícula ja esta guardada com a pendent. És material que em pot servir per el TR. Serà molt interessant veure un altre versió del mite.
Marina, trobaràs més informació i més pervivència sobre Medea a El fil de Medea i a Literatura grega a escena. Bona recerca!
Tot un clàssic, sí senyor. Si el pots treballar també al TR, Marina, seria certament enriquidor.
http://www.filmoteca.cat/web/programacio/cicles/pasolini-el-cinema-de-poesia/medea
“Una adaptació cinematogràfica molt personal de l’obra homònima d’Eurípides, en la qual Pasolini se serveix del mite per reflexionar sobre l’oposició entre un univers arcaic i un altre de racional. “A Medea he recuperat tots els temes de la resta dels meus films” (Pier Paolo Pasolini). Va ser la primera pel·lícula que va interpretar la soprano Maria Callas, que llavors ja feia uns quants anys que es mantenia en la inactivitat artística.”