OBJECTIUS

1. Reconèixer els trets bàsics de les roques ígnies.
2. Reconèixer els principals tipus texturals de les roques ígnies.
3. Interpretar les condicions de consolidació / cristal·lització a partir de la textura.

MATERIAL

– Llapis 2HB i goma.
– Regle graduat.
– Punta fina negre.
– Llapis de colors (gris clar, gris fosc, blanc, negre).
– Lupa binocular.
– Mostres de mà de les següents roques ígnies:

Obsidiana
Basalt microcristal·lí
Granodiorita porfírica
Leucogranit aplític
Granitoid pegmatític
Granit de textura granuda

PROTOCOL

Les roques ígnies o magmàtiques es formen per solidificació d’un magma (roca fosa). El magma, que en ser líquid esdevé menys dens que les roques que el rodegen, tendeix a ascendir per la litosfera.

Si el magma solidifica molt lentament en un plutó a l’interior de la litosfera, els minerals tenen temps de cristal·litzar, de manera que la roca ígnia resultant (roca plutònica) adquireix una textura granuda (tots els cristalls de mida mitjana).

Si el magma solidifica més ràpidament i a pressió en esquerdes a l’interior de la litosfera, els minerals tenen temps a cristal·litzar, però ho fan de forma diversa. La roca ígnia resultant (roca filoniana) pot adquirir textura pegmatítica (tots els cristalls de mida molt gran), textura aplítica (tots els cristalls de mida petita) o textura porfírica (alguns cristalls grans (fenocristalls) i la resta petits).

Si el magma surt a la superfície terrestre (es produeix un vulcanisme), la lava se solidifica de forma immediata, de manera que els minerals no tenen temps de formar-se. La roca ígnia resultant (roca volcànica) pot adquirir textura vítria (no s’ha pogut formar cap cristall mineral i la roca és una massa amorfa com el vidre) o textura microcristal·lina (s’han arribat a formar cristalls però no són observables ni a simple vista ni amb la lupa binocular).

1) Agafa una mostra d’obsidiana i una mostra de basalt. En cap dels dos casos s’observen a simple vista cristalls minerals (pot ser que en el basalt sigui visible algun petit cristall aïllat, però de forma genèrica no se n’observen). Realitza les activitats següents:

a. Comprova si és possible observar cristall minerals amb la lupa binocular i descriu el que observes.

b. Observa la superfície de les dues roques i descriu les seves diferències pel que fa a la seva textura, lluïssor, morfologia de les fractures de la mostra de mà, etc.

c. L’obsidiana és un vidre volcànic, és a dir, que no s’ha format cap cristall mineral (la roca és una massa amorfa com el vidre d’una finestra). En canvi, el basalt sí que està format per cristalls minerals, tot ell, però els cristalls són microscòpics (caldria fer una preparació de la roca en làmina prima i observar-la al microscopi). Relaciona aquests fets amb l’aspecte superficial de les roques que has descrit a l’apartat 1.b i treu conclusions que et puguin servir per a la interpretació d’altres mostres de roques ígnies.

d. Interpreta raonadament l’ambient igni de formació de l’obsidiana i del basalt.

2) Agafa una mostra de granodiorita porfírica i realitza les activitats següents:

a. Dibuixa amb detall alguna part significativa de la mostra en la que s’observi clarament la seva textura cristal·lina (evita dibuixar el contorn de la mostra, que no té cap rellevància pel que fa a la textura). El dibuix ha de tenir una mida aproximada de 5 cm de costat. Afegeix l’escala gràfica (per a determinar l’escala gràfica pots superposar a la mostra un regle i determinar l’amplada de l’àrea dibuixada).

b. Repassa el dibuix amb punta fina negre i pinta els minerals amb els colors reals:

Gris clar (megacristalls de feldspat alcalí)
Blanc (plagiòclasi)
Gris fosc (quars)
Negre (mica biotita)

c. Sobre el dibuix identifica un mineral de cada amb petites lletres escrites amb el punta fina negre segons la llegenda següent (reprodueix la llegenda al costat del dibuix):

Q: Quars
F: Feldspat alcalí
P: Plagiòclasi
Bi: Mica biotita

d. Els cristalls necessiten temps per crèixer i assolir dimensions considerables. Observant el pòrfir, quin creus que és el mineral que va començar a cristal·litzar abans que els altres? Justifica la teva resposta.

3) Agafa una mostra de leucogranit aplític i una mostra de granitoid pegmatític, i realitza les activitats següents:

a. Mesura diversos cristalls del leucogranit aplític (ajuda’t de la lupa binocular i pren almenys 8-10 mides). Calcula a continuació la mitjana de les mides.

b. Mesura diversos cristalls del granitoid pegmatític (pren almenys 8-10 mides). Calcula a continuació la mitjana de les mides.

c. Compara les dues mitjanes obtingudes. Quina diferència obtens? Descriu les textures aplítica i pegmatítica basant-te en els resultats obtinguts als apartats 3.a, 3.b i 3.c.

d. Les roques ígnies adquireixen sovint textures aplítiques o pegmatítiques quan cristal·litzen en esquerdes de la roca encaixant (roques filonianes). Quan la pressió del magma és molt elevada es formen aplites. Però, si com a conseqüència de la pressió s’eixample de sobte l’esquerda, aleshores disminueix sobtadament la pressió i es formen pegmatites. En base a l’explicació anterior, explica pas a pas la formació del filó de la fotografia de camp següent:

Dic leucogranític. a: pegmatita, b: aplita, c: roca metamòrfica encaixant.

4) Agafa una mostra de granit i realitza les activitats següents:

a. Dibuixa amb detall alguna part significativa de la mostra en la que s’observi clarament la seva textura cristal·lina (evita dibuixar el contorn de la mostra, que no té cap rellevància pel que fa a la textura). El dibuix ha de tenir una mida aproximada de 5 cm de costat. Afegeix l’escala gràfica (per a determinar l’escala gràfica pots superposar a la mostra un regle i determinar l’amplada de l’àrea dibuixada).

b. Repassa el dibuix amb punta fina negre i pinta els minerals amb els colors reals:

Gris clar (feldspat alcalí)
Blanc (plagiòclasi)
Gris fosc (quars)
Negre (mica biotita)

c. Sobre el dibuix identifica un mineral de cada amb petites lletres escrites amb el punta fina negre segons la llegenda següent (reprodueix la llegenda al costat del dibuix):

Q: Quars
F: Feldspat alcalí
P: Plagiòclasi
Bi: Mica biotita

d. Compara el dibuix del granit amb el de la granodiorita porfírica que vas realitzar a l’apartat 2.a. Quines diferències texturals constates? Fes una descripció detallada del granit en base a aquestes diferències.

e. La textura granuda pròpia del granit es produeix quan el magma solidifica molt lentament, el que permet que tots els cristalls creixin fins a mides similars i de dimensions mitjanes. Interpreta l’ambient ígni en el que probablement va solidificar el magma que va formar el granit.

 

AVALUACIÓ

Aquesta activitat ens permet treballar els següents objectius per tal d’avaluar el progrés en l’assoliment de les competències. Tingueu-los en compte durant la realització de l’activitat:

Obj. 18: M’interesso en aprendre la terminologia científica específica de biologia i geologia en català, castellà i anglès per poder comprendre la informació i comunicar-me amb el mínim de barreres lingüístiques. (CC2)

Obj. 19: Tinc curiositat personal per allò que aprenc a classe i intento saber-ne més i comprendre-ho millor tot buscant informació complementària. (CC1)

Obj. 23: Em faig preguntes amb sentit sobre els fenòmens naturals i defenso amb els meus coneixements perquè és oportú fer-me-les. (CC3, CE3)

Obj. 24: Abans de fer una investigació intento recopilar la màxima informació possible, a partir de la qual formulo una hipòtesi. Tot seguit dissenyo el mètode més adequat que em permeti validar o rebutjar la hipòtesi. (CE1)

Obj. 25: Planifico la meva recerca reflexionant sobre els objectius a assolir, sobre els instruments necessaris i sobre les variables que intervenen en el mètode, i escric tots els passos i el material necessari de tot el procediment. (CC3, CE3)

Obj. 26: Aprenc les normes d’ús i de seguretat i la tècnica de tot l’instrumental i procediment que faig servir i les aplico en tot moment de manera correcta i responsable. (CC3, CE3)

Obj. 29: Distingeixo les observacions de les interpretacions, que fonamento amb dades. Separo inequívocament les opinions i creences del coneixement basat en evidències. Presento les conclusions com a resposta als objectius. (CC3, CE3)

Obj. 30: Em fixo en els resultats obtinguts tant en la resolució de problemes com de petites investigacions, determino les seves unitats de mesura, el seu significat i si té sentit el resultat d’acord amb el context. (CC3, CE4)

Obj. 31: Interpreto els resultats de petites investigacions tenint en compte totes les variables i tots els condicionants, i acompanyo sempre les meves interpretacions d’arguments basats en evidències. (CC3, CE1)

Obj. 32: Connecto els coneixements adquirits a l’aula amb el meu entorn i la meva vida, i reconeixo la contribució de les persones a la ciència. (CC3, CE3)

Obj. 43: Aprenc sobre les causes i les conseqüències en els paisatges i en la vida dels diferents processos geològics. (CE6)

Obj. 46: Reconec en el paisatge els processos geològics que han intervingut en la seva configuració i enumero els principals esdeveniments ocorreguts. (CE6)

Comparteix