OBJECTIUS

1. Reconèixer els trets bàsics de les roques metamòrfiques.
2. Diferenciar entre roques foliades i no foliades.
3. Reconèixer els principals tipus texturals de roques metamòrfiques.

MATERIAL

– Llapis 2HB i goma.
– Lupa binocular.
– Mostres de mà de les següents roques metamòrfiques:

Pissarra
Fil·lita
Esquist
Gneis
Marbre
Quarsita

PROTOCOL

Les roques metamòrfiques es formen a l’interior de la litosfera terrestre per transformació d’una roca sotmesa a altes pressions i a altes temperatures en un context de marge tectònic actiu (generalment de serralada de plegament o de subducció). El metamorfisme (el procés geològic intern responsable) transforma la roca original tant des del punt de vista de la seva textura com des del punt de vista de la seva composició mineral.

En aquesta pràctica s’estudiaran només les característiques texturals de les roques metamòrfiques com a conseqüència de la pressió i de la temperatura, i no es treballaran els canvis mineralògics que es produeixen com a conseqüència del reequilibri mineral a les noves condicions de pressió i de temperatura.

La pressió a la que es veu sotmesa la roca produeix una reorientació dels minerals, que es disposen perpendicularment a la direcció principal de l’esforç. El resultat és una laminació de la roca que rep el nom de foliació:

La temperatura tendeix a afavorir el creixement mineral, de manera que una roca metamòrfica que ha patit altes temperatures acostuma a presentar cristalls de mida més grollera  que una altra roca metamòrfica que ha patit una temperatura inferior:

1) Confecciona una taula que agrupi les roques de la pràctica en funció de si presenten foliació o no.

2) Agafa una mostra de pissarra i una mostra d’esquist i realitza les activitat següents:

a. Dibuixa amb detall alguna part significativa de cadascuna de les mostres en la que s’observi clarament la foliació (evita dibuixar el contorn de la mostra, que no té cap rellevància pel que fa a la textura metamòrfica). Els dibuixos han de tenir una mida aproximada de 5 cm de costat cadascun. Afegeix l’escala gràfica (per a determinar l’escala gràfica pots superposar a la mostra un regle i determinar l’amplada de l’àrea dibuixada).

b. Compara la pissarra i l’esquist (pots utilitzar la lupa binocular). Quina és la característica principal que diferencia una roca de l’altra des d’un punt de vista textural? Com interpretes aquesta diferència en relació a les condicions de pressió i de temperatura durant la formació de les roques?

3) La fil·lita presenta una textura intermedia entre la pissarra i l’esquist. Observa la seva superfície satinada i la seva foliació i dibuixa amb detall alguna part significativa de la roca (almenys d’una mida de 5 cm de costat). Recorda afegir l’escala gràfica aproximada.

4) El gneis és una textura metamòrfica especial, amb bandejats de colors clars i foscos alternants i sovint amb cristalls de grans dimensions (anomenats ocels). Els gneissos es formen per altes pressions i, sobretot, per altes temperatures. Dibuixa una part de la mostra en la que s’observi la textura característica (recorda fer un dibuix d’almenys 5 cm de costat i d’afegir l’escala gràfica aproximada).

5) El marbre és una roca metamòrfica formada per carbonat de calci, mentre que la quarsita és una roca metamòrfica formada per sílice. Pensa i explica per escrit de quina manera podries diferenciar-les de forma inequívoca. Què tenen en comú totes dues roques?

Comparteix