Què podem fer amb els mapes topogràfics de les rodalies de l’institut?

OBJECTIUS

1. Reconèixer els elements de l’àrea cartografiada
2. Determinar l’escala numèrica a partir de l’escala gràfica
3. Calcular distàncies i recorreguts
4. Determinar les cotes i interpretar el relleu a partir de les corbes de nivell.

MATERIAL

– Llapis 2HB i goma
– Retolador de punta fina negra
– Regle graduat, escaire i cartabó
– Llapis de fusta de colors blau, vermell, verd clar, verd fosc, gris i marró
– Fil o cordill prim de 15 – 20 cm de longitud
– Brúixola (almenys una cada 8 alumnes)
– Transportador d’angles
– Compàs
– Mapes topogràfics de l’institut i de les seves rodalies (preferentment un mapa amb casc urbà on aparegui l’institut (sense indicació de l’escala) i un mapa amb zona muntanyosa i rural (amb escala gràfica i sense escala numèrica indicada)) (es pot fer impressió de pantalla de l’ICGC (http://www.icc.es/vissir3/)).

PROTOCOL

Els mapes topogràfics

El professor t’ha proporcionat en paper dos mapes. Al mapa 1 apareix l’institut, que reconeixeràs per la forma de l’edifici i del pati. També reconeixeràs els carrers propers a l’institut. Aquest mapa 1 no té ni escala gràfica ni escala numèrica. Al mapa 2 apareix una zona rural i muntanyosa propera a l’institut, i és molt possible que alguna vegada hagis recorregut alguns dels camins que hi apareixen. Aquest mapa 2 té escala gràfica, però no té escala numèrica.

Al següent document descarregable tens els mapes de les rodalies de l’Institut Angeleta Ferrer i Sensat de Sant Cugat del Vallès (mapes de l’ICGC):

Enganxa els mapes a la llibreta i realitza les següents activitats de manera ordenada (és molt important que a la llibreta identifiquis correctament les activitats, plantegis els problemes de manera clara, escriguis els procediments que segueixes, incorporis tots els càlculs amb detall i emmarquis els resultats i les respostes a les qüestions):

MAPA 1

A) Quina és l’escala del Mapa 1?

Per poder determinar l’escala del Mapa 1 has de tenir molt clar el concepte d’escala (és la relació exacta que existeix entre la mida real d’un cos (per exemple, la façana de l’institut, i la mida del mateix cos representat al mapa).

1. Selecciona en el mapa una dimensió en línia recta de l’institut que puguis identificar clarament a la realitat.
2. Mesura la dimensió escollida al mapa (amb un regle) i a la realitat (amb un metre, un cordill…).
3. Determina l’equivalència (tingues en compte que has de passar els dos valors (el del mapa i el de la realitat) a una mateixa unitat de mesura de longitud)).
4. Presenta la relació en el format d’una escala numèrica (per exemple, E = 1:20.000, on un 1 cm al mapa equivaldria a 20.000 cm a la realitat).

B) Quina orientació té la finestra de la teva aula de grup?

En un mapa topogràfic pot estar indicat el nord geogràfic per mitjà d’una rosa de coordenades geogràfiques o per una fletxa d’orientació. En el cas que el nord no estigui indicat al mapa amb cap d’aquests recursos, has de saber que l’àrea cartografiada ha estat orientada de tal manera que el nord es troba situat a la part superior del mapa.

Ja coneixes quins són els punts cardinals (N, S, E, W, NE. SE, NNE, ESE…).  L’orientació també es pot indicar, d’una manera més precisa, en graus, tenint en compte que el Nord és 0º i 360º, l’Est és 90º, el Sud és 180º, el NE és 45º…

1. Localitza aproximadament al mapa la finestra de la teva aula de grup i dibuixa a llapis una línia recta llarga que surti de la finestra cap a fora i que sigui perpendicular a la façana on es troba la finestra (ajuda’t de l’escaire i del cartabó).
2. Des del mateix punt de la finestra, fes sortir una altra recta a llapis que sigui paral·lela al nord geogràfic (marca-la amb una “N”).
3. Amb l’ajuda d’un transportador d’angles mesura l’angle entre les dues rectes (has de fer centre amb el transportador d’angles al punt d’intersecció de les dues rectes (just a la finestra)).
4. Indica l’orientació de la finestra en graus i mitjançant els punts cardinals.

C) Quin és el perímetre del recinte o de l’edifici de l’institut?

El perímetre és la suma de la longitud dels costats que conformen un cos en dues dimensions.

1. A la llibreta dibuixa en gran de manera esquemàtica el recinte o l’edifici de l’institut.
2. Al mapa mesura amb l’ajuda d’un regle la longitud de cada costat i indica-la a l’esquema en forma d’acotació.
3. Suma totes les longituds. El resultat serà el perímetre al mapa. Ho pots expressar en centímetres o en mil·límetres.
4. Amb l’ajuda de l’escala numèrica que has determinat a l’activitat A, determina el perímetre real.
5. Determina la longitud en metres de la corda necessària per recórrer tot el perímetre calculat.

D) Quin tipus de superfícies trobes a 300 metres al voltant de l’institut?

Als mapes en color de l’ICGC tens indicats els carrers en blanc, els edificis en vermell, els espais coberts de vegetació en verd i altres superfícies urbanes en groc, però als mapes en blanc i negre enganxats a la llibreta pots ser molt més precís/a i utilitzar la teva pròpia llegenda de colors.

1. Determina quants centímetres al mapa equivalen a 300 metres a la realitat (utilitza l’escala que vas calcular a l’activitat A).
2. Agafa el compàs i amb l’ajuda d’un regle obre els dos braços del compàs la longitud en centímetres que has obtingut al punt 1.
3. Fes centre amb el compàs al punt on es troba la teva classe i dibuixa una circumferència amb l’obertura mesurada. D’aquesta manera hauràs dibuixat sobre el mapa l’equivalent a 300 m al voltant de la teva aula. Repassa el cercle amb punta fina negra.
4. Fes al marge del mapa una llegenda de colors d’acord amb les indicacions següents i pinta amb els llapis de colors l’interior de la circumferència d’acord amb el tipus de superfície real (sigues el més precís/a possible):

– Edificació d’una planta d’alçada (color vermell sense apretar)
– Edificació de dues o més plantes d’alçada (color vermell apretant una mica)
– Superfície recoberta per ciment, per lloses o per rajoles (gris sense apretar)
– Superfície recoberta per asfalt i voreres del carrer (gris apretant una mica)
– Superfície recoberta per gespa, herba o arbusts (verd clar)
– Arbres o zones boscoses (verd fosc)
– Cultius o àrees de terra sense vegetació o amb molt poca vegetació (marró)
– Zones que no podeu identificar perquè són propietats privades a les que no podeu accedir i no podeu identificar des de l’exterior (deixeu sense pintar)

La manera de presentar la llegenda és fent petits rectangles amb punta fina negra i pintats amb el color corresponent, un sota l’altre, amb la descripció al seu costat.

E) Quines orientacions hem de donar per tal que, sortint de l’institut, algú pugui arribar a un punt del mapa escollit?

Algú pel carrer t’ha demanat alguna vegada on és el forn de pa més proper i li has hagut de donar indicacions? En aquesta activitat has d’utilitzar el transportador d’angles i el regle per tal de planificar un recorregut fins a un punt secret que després altres companys hauran de descobrir utilitzant una brúixola. Aquesta doble activitat es pot fer en grup. La segona part implica desplaçar-se fora de l’institut.

Alternativament, es pot jugar sobre el mapa (sense passar les dades de distàncies a la realitat). En aquest cas, un grup selecciona un punt secret i determina les indicacions d’orientació. El segon grup ha de trobar el punt secret seguint les orientacions.

1. Seleccioneu un punt del Mapa 1 proper a l’institut.
2. Dibuixeu sobre el mapa el recorregut des de la sortida de l’institut fins al punt escollit fent línies rectes amb l’ajuda del regle. Feu-ho suaument amb llapis per poder-ho esborrar després i que no es noti.
3. Enumereu en ordre i mesureu amb el regle sobre el mapa cadascun dels segments que conformen el recorregut escollit. Podeu fer una graella de dades.
4. Amb l’ajuda de l’escala numèrica del mapa, calculeu l’equivalència en metres de cadascun dels segments a la realitat (pot ser una nova columna d’aquesta graella).
5. Amb l’ajuda del transportador d’angles determineu l’orientació en graus de cada segment en el sentit del recorregut (feu centre amb el transformador d’angles a l’inici de cada segment i determineu l’angle que forma respecte del nord geogràfic)

La graella de dades resultant pot tenir aquest aspecte:

6. Transformeu la graella en instruccions per arribar al punt escollit i doneu les instruccions a un altre grup.

7. Amb les instruccions proporcionades per un altre grup, amb el mapa i una brúixola, intenteu trobar el punt secret (els metres els podeu seguir aproximadament comptant les passes).

MAPA 2

A) Quina és l’escala numèrica del Mapa 2?

En aquest mapa tens indicada l’escala gràfica: el segment mesurat al mapa equival a la distància indicada a la realitat. És una forma d’expressar l’escala del mapa molt intuïtiva, perquè ens permet percebre fàcilment quines són les distàncies reals representades al mapa.

1. Escriu a la llibreta de forma numèrica les dades que et proporciona l’escala gràfica.
2. Planteja l’exercici per determinar l’escala numèrica a partir de l’escala gràfica.
3. Realitza els càlculs i dona el resultat obtingut.
4. Escriu l’escala numèrica al mapa.

Recorda que el format de l’escala numèrica és del tipus 1 : XXXXXX. No porta unitats perquè es poden utilitzar les unitats que es vulguin, sempre que s’utilitzi la mateixa unitat a cada costat dels dos punts.

Recorda també que l’1 es refereix al mapa i XXXXXX és el seu equivalent a la realitat utilitzant les mateixes unitats.

B) Quina és la distància més curta per anar d’un punt a un altre del mapa sense anar a camp a través?

Al mapa hi ha marcades diverses vies de comunicació (carreteres, camins asfaltats, camins de terra…). En aquesta activitat no es pot anar a camp a través!

El professor t’indicarà el punt de sortida i el punt d’arribada més convenient per fer l’activitat (en el cas del mapa de les rodalies de Sant Cugat el punt de sortida és l’Hípica Sant Cugat i el punt d’arribada és el Turó de Torreferrera).

1. Dibuixa sobre el mapa en color vermell el recorregut que creus més curt entre els dos punts indicats sense anar a camp a través (has de seguir carreteres o camins indicats al mapa).
2. Amb l’ajuda d’un cordill o d’un cabell, amb la màxima precisió, ressegueix el recorregut indicat en vermell de tal manera que puguis mesurar tot seguit la longitud del cordill.
3. Amb l’ajuda de l’escala, determina la longitud real del recorregut entre els dos punts.

C) Si plou, cap a on es canalitza l’aigua?

Quan plou, l’aigua pot ser que s’evapori, que sigui absorbida per les plantes i els animals, que s’infiltri en el subsòl o que s’escoli per la superfície. En realitat, totes aquestes coses succeeixen a la vegada en major o menor proporció en funció de la temperatura, de la coberta vegetal, de les característiques del substrat, i de la quantitat d’aigua que plou i que ha plogut.

Imaginem que bona part de l’aigua que cau en un dia de pluja sobre la superfície representada al Mapa 2 s’escola superficialment sobre els vessants de les muntanyes, pendent avall, d’acord amb la força de la gravetat. L’aigua que s’escola tendeix a descendir per les zones de major pendent, de manera que acaba formant cursos d’aigua efímers (torrents) i cursos d’aigua permanents (rius) als fons de totes les valls (també es pot donar el cas que l’aigua s’acumuli formant un estany o un llac).

Al mapa topogràfic s’indica habitualment amb una línia blava els principals cursos efímers i permanents (aquests són fàcils de resseguir), però se’n podrien marcar més al mapa d’acord amb la forma de les corbes de nivell. La clau està en diferenciar entre una vall (assenyalada en blau a la imatge següent) i una carena (assenyalada en vermell), perquè en tots dos casos les corbes de nivell formen una “∨” (o una “∧”!):

Les valls i les carenes uneixen els vèrtex de les “∨” que dibuixen les corbes de nivell. Si els vèrtex assenyalen corbes de menor alçada (per exemple, la “∨” groga assenyala del 1900 cap al 1800), aleshores es tracta d’una carena. En el cas contrari, si els vèrtex assenyalen corbes de major alçada (per exemple, la “∨” verda assenyala del 1800 cal al 1900), aleshores es tracta d’una vall.

1. Identifica al mapa un riu o un torrent que estigui dibuixat i en el que s’indiqui el seu nom (al mapa de les rodalies de Sant Cugat podem fixar-nos en el Torrent de Can Codonyers). En el cas que no hi hagi cap curs d’aigua amb el seu nom, el professor us indicarà un torrent a partir del qual iniciar l’activitat.
2. Marca amb llapis de color blau la línia del torrent resseguint el torrent aigües amunt i aigües avall (no et confonguis amb camins, carreteres, línies elèctriques o límits administratius).
3. Allarga les línies de curs d’aigua del mapa sempre que les corbes de nivell continuïn dibuixant una “∨”, encara que no estiguin prèviament dibuixats.
4. Completa tots els cursos d’aigua del mapa (prèviament indicats amb una línia al mapa o no). No et confonguis amb les carenes! Fixa’t com a mesura que dibuixos els cursos d’aigua pots anar identificant afluents i cursos d’aigua principals.
5. Amb llapis vermell marca els pics de les muntanyes dibuixant petits triangles, i pinta els altiplans de les muntanyes amb el mateix color vermell sense apretar.
6. Fixa’t que quan plogui, les gotes d’aigua aniran a parar a un lloc o a un altre fora del mapa en funció del punt on han caigut del cel. Allarga amb el llapis blau els cursos principals d’aigua un centímetre fora del mapa i posa-hi una fletxa.

AVALUACIÓ

Aquesta activitat ens permet treballar els següents objectius per tal d’avaluar el progrés en l’assoliment de les competències. Tingueu-los en compte durant la realització de l’activitat:

Obj. 25: Per planificar la meva recerca reflexiono sobre els objectius a assolir, sobre els instruments que tinc a l’abast i sobre les variables que poden intervenir en el mètode, i escric de manera clara tots els passos i el material necessari de tot el procediment. (CC3, CE3)

Obj. 27: M’esforço a través de la pràctica a entendre el significat dels resultats numèrics i gràfics de petites investigacions, i m’esforço a expressar correctament amb gràfics i valors numèrics els resultats de petites investigacions. (CC3, CE1)

Obj. 28: Reviso sempre i de manera detallada tot el procediment seguit en la resolució de problemes i en la realització de petites investigacions per detectar possibles errors. (CC3, CE4)

Obj. 30: Em fixo en els resultats obtinguts tant en la resolució de problemes com de petites investigacions, determino les seves unitats de mesura, el seu significat i si té sentit el resultat d’acord amb el context. (CC3, CE4)

Obj. 43: Aprenc sobre les causes i les conseqüències en els paisatges i en la vida dels diferents processos geològics. (CE6)