OBJECTIUS

1. Anàlisi geomorfològica del mapa topogràfic de les rodalies de la població de Conca (Castella i la Manxa).
2. Anàlisi geomorfològica i hidrogeològica de la conca hidrològica d’Abella de la Conca (Pallars Jussà).

MATERIAL

– Mapes impresos
– Paper vegetal
– Paper mil·limetrat
– Llapis HB2 i goma
– Llapis de colors
– Retoladors punta fina negre, blau i vermell
– Full de càlcul

FONAMENTS

El mapa topogràfic mostra mitjançant corbes de nivells la morfologia del relleu, la qual cosa permet reconèixer valls i muntanyes, zones abruptes i zones planes o de relleu suau… Normalment al mapa de corbes de nivell se li superposen indicacions de carreteres, els nuclis urbans i els noms dels elements topogràfics més destacats, com els pics de les muntanyes. En molts casos també es dibuixen els cursos fluvials més importants.

El mapa geomorfològic utilitza una base topogràfica per indicar aspectes d’interès geomorfològic. En destaquen els límits de les conques hidrogràfiques, els escarpaments, les zones de potencial erosiu elevat, etc.

En aquesta pràctica es tracta justament de dibuixar un mapa geomorfològic a partir de la representació topogràfica de dues localitats. Aquest mapa geomorfològic et permetrà treure’n conclusions sobre la geologia del terreny i sobre el comportament hidrològic.

PROTOCOL

1. Imprimeix els dos mapes:

a. Mapa de Conca (Castella i la Manxa)

b. Mapa d’Abella de la Conca (Pallars Jussà)

Mapa de Conca (Castella i la Manxa)

2. Sobre paper vegetal, ressegueix al mapa les principals divisòries d’aigües (no has de resseguir les divisòries que separen afluents d’un mateix curs fluvial). Utilitza retolador de punta fina vermell i la simbologia que es troba a la llegenda del mapa.

3. Ressegueix els cursos fluvials amb retolador de punta fina blau utilitzant diferent simbologia (consulta llegenda al mapa) per als cursos fluvials incisius (que discorren al llarg d’una marcada orografia) i per als cursos fluvials no incisius (discorren per una orografia poc accidentada). El límit entre incisiu i no incisiu és convencional, però cal seguir un mateix criteri a tot el mapa.

4. Identifica els principals escarpaments observables al mapa i ressegueix-los mitjançant la simbologia adequada amb retolador de punta fina negra. La línia d’escarpament de la simbologia ha de resseguir sempre la cota més elevada de l’escarpament. Les petites línies transversals s’han de dibuixar al costat de cap a on es produeix la caiguda.

5. Identifica i ressegueix amb punta fina negra les dolines observables al mapa.

6. Pinta suaument amb llapis de color blau les àrees identificables com a polje. Els límits del polje han de ser resseguits amb una línia contínua realitzada amb retolador punta fina negra.

7. Pinta suaument amb llapis de color marró les àrees que, segons la seva geomorfologia, indiquin una intensa erosió fluvio – torrencial.

8. Pinta suaument amb llapis de color rosa les àrees que, segons la seva geomorfologia, constitueixin zones dominades per processos d’erosió i transport de tipus gravitacional.

9. A partir del mapa geomorfològic confeccionat, redacta una discussió – interpretació sobre les característiques geomorfològiques de l’àrea cartografiada (cal detallar possibles variacions en el mapa), sobre els processos d’erosió i transport, i argumenta hipòtesis sobre la litologia més provable.

Mapa d’Abella de la Conca (Pallars Jussà)

10. Sobre paper vegetal, ressegueix al mapa les principals divisòries d’aigües (no s’han de resseguir les divisòries que separen afluents d’un mateix curs fluvial). Utilitza retolador de punta fina vermell i la simbologia que es troba a la llegenda del mapa de Conca.

11. Ressegueix amb retolador de punta fina blau els cursos fluvials de la conca hidrogràfica que desguaça a Abella de la Conca (a partir d’ara, C. H. d’Abella de la Conca). Utilitza la simbologia de riu incisiu del mapa de Conca (no s’ha de diferenciar entre incisiu i no incisiu). A continuació, quantifica la jerarquització dels cursos mitjançant el mètode de Shreve.

12. Calca sobre el paper mil·limetrat els límits de la C. H. d’Abella de la Conca i calcula l’escala a partir de la dada que hi ha sobre el mapa d’Abella de la Conca.

13. Determina la superfície de la conca hidrogràfica mitjançant el mètode de suma de superfícies de quadrants (es dibuixen quadrants (l’àrea dels quals és base x altura) de més grans a més petits, amb l’objectiu de transformar la superfície de la conca hidrogràfica en una suma de superfícies poligonals):

14. A partir de les dades de pluviometria següents, determina el volum total d’aigua precipitada a la C. H. d’Abella de la Conca per a cadascun dels mesos de l’any 2008:

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

15. Considerant una infiltració mitjana de l’aigua precipitada a l’àrea estudiada del 35% i que en els mesos de més calor (juny, juliol i agost) l’evapotranspiració és del 70%, mentre que a la resta de l’any és del 28% de l’aigua precipitada, calcula el volum total d’aigua d’escolament superficial que passa cada mes per la població d’Abella de la Conca.

16. Interpreta les dades obtingudes en termes de balanç hídric i de dèficit hídric:

Comparteix