OBJECTIUS

1. Reconèixer, descriure i interpretar diferent textures ígnies.
2. Dibuixar i descriure texturalment i composicional mitjançant diagrames ternaris QAP de Streckeinsen diverses roques ígnies plutòniques, filonianes i volcàniques.

MATERIAL

– Mostres de roques ígnies amb diferents textures i composició, d’origen plutònic, filonià i volcànic
– Lupa binocular

FONAMENTS

Les roques ígnies consolidades en ambient plutònic presenten textures característiques d’un refredament lent i tranquil: textura holocristal·lina equigranular, cristalls euhèdrics, etc. És el cas dels granitoides del gran batòlit hercinià del sector septentrional dels Catalànids, format a partir d’un magma àcid.

Les roques ígnies d’origen filonià presenten textures condicionades fortament pels canvis de pressió i per un refredament relativament ràpid: pòrfirs, aplites i pegmatites. El gran batòlit hercinià dels Catalànids va ser travessat, una vegada totalment o parcialment consolidat, per dics de composició similar o leucocràtica. Posteriorment, el conjunt va ser travessat per dics de lampròfir, procedent d’un magma de composició bàsica. Les roques que formen aquests dics constitueixen un bon exemple de roques ígnies filonianes.

Les roques ígnies volcàniques presenten textures pròpies d’un refredament sobtat: vidres volcànics, textures hipocristal·lines, afanítiques, etc. El vulcanisme neogen de la Garrotxa ha proporcionat al nostre país interessants mostres de roques volcàniques de composició bàsica, tant làviques com piroclàstiques.

L’anàlisi de les característiques texturals i composicionals de les roques permet conèixer aspectes de la història geològica de l’àrea estudiada. Així, les textures permeten determinar les condicions de refredament i consolidació del magma, mentre que la composició informa sobre l’origen i diferenciació del magma i, per tant, del context tectònic en el que s’ha format.

PROTOCOL

1) Dibuixa a escala la fàcies petrogràfica d’almenys 4 mostres de diferent roca i descriu detalladament la seva textura. Els dibuixos s’han de repassar a punta fina negra i pintar segons el color dels minerals o de la roca. Cal assenyalar el nom dels minerals amb una inicial sobre algun dels cristalls en cas de ser identificats (per exemple, Q: quars; P: plagiòclasi; A: Feldspat alcalí, Bi: biotita, Tu: turmalina, etc.). No oblidis indicar l’escala. En les descripcions cal utilitzar la terminologia adequada.

2) Determina en almenys dues mostres de roca fanerítica holocristal·lina el percentatge de cadascun dels minerals (la suma ha de ser del 100%). Per a determinar aquest percentatge cal utilitzar els estimadors visuals:

3) Estableix de manera justificada la posició en el diagrama de Streckeinsen de la mostra indicada pel professor. Per a això cal determinar la proporció de quars, plagiòclasi i feldspat alcalí i referir-lo al 100% de la suma de tots tres minerals. De quina roca es tracta?

4) Interpreta de manera justificada l’ambient de consolidació de cada roca, el tipus de magma que l’ha generat i el context tectònic més provable en el que s’ha produït l’anatèxia.

Comparteix