OBJECTIUS

1. Anàlisi de la informació geològica, cartogràfica i paleontològica de camp, de laboratori i bibliogràfica.
2. Reconstrucció de la història geològica a partir de les dades analitzades.

MATERIAL

– Mapa geològic de Catalunya 1:30.000
– Taula cronostratigràfica internacional
– Paper mil·limetrat
– Regle graduat
– Retolador de punta fina negre
– Llapis i goma
– Llapis de colors

FONAMENTS

A partir de les dades de camp i de laboratori, el geòleg és capaç de realitzar la cartografia geològica d’una regió. A partir d’aquest mapa, el geòleg pot determinar la seqüència estratigràfica dels materials sedimentaris, la superposició d’estructures tectòniques i la datació relativa dels esdeveniments. Amb tota aquesta informació és possible determinar la història geològica de la regió estudiada, és a dir, determinar de forma seqüencial i ordenada tots els processos geològics que s’han succeït fins als temps actuals.

PROTOCOL

En aquesta pràctica es demana que a partir de la informació subministrada es redacti de manera convenientment argumentada la història geològica de la regió considerada.

És absolutament necessari que tingueu en compte tota la informació per detallar tots i cadascun dels esdeveniments succeïts:

– Processos de sedimentació (cal indicar l’ambient de sedimentació, l’agent de transport, l’energia del medi, etc.).

– Canvis relatius del nivell del mar (regressions i transgressions).

– Característiques climàtiques i paleogeogràfiques a partir dels fòssils trobats.

– Processos tectònics (edat relativa en relació als materials afectats, tipus d’esforços, tipus de deformació dels materials, context tectònic, etc.).

– Processos d’erosió (indicant els materials afectats) o de no deposició.

– Edat dels cossos sedimentaris i dels processos de deformació i erosió.

L’àrea d’estudi es troba al vessant oriental del massís del Garraf, a la Serralada Litoral, entre els termes municipals de Gavà i de Begues (el Baix Llobregat, Barcelona).

L’itinerari geològic realitzat segueix el sender de gran recorregut GR-92 en direcció Sud, des de Ca’n Amat fins a la Morella:

Mapa topogràfic amb l’itinerari geològic des de Ca’n Amat (al NE) fins a la Morella (SW) seguint el sender GR92 (www.icc.cat).

Des de Ca’n Amat s’arriba a la urbanització de Bruguers i, d’allà, a la carretera BV-2041 de Begues a Gavà. Travessant la carretera, s’accedeix de seguida a l’ermita de Bruguers. A continuació, el camí s’enfila muntanya amunt fins al castell d’Eramprunyà. A partir d’aquest moment, el sender s’endinsa en el massís del Garraf, passant primer per la Clota, vorejant pel nord el Puig de les Agulles (550 m d’altitud), travessant després el coll Sostrell i arribant finalment a la Morella, que constitueix el punt més alt del massís Garraf (596 m d’altitud). El recorregut realitzat té una longitud total de 7,760 km.

A continuació es detallen els apunts de camp recollits a cadascuna de les parades realitzades:

Itinerari des de Ca’n Amat fins a la Morella (en vermell) sobre el mapa geològic i indicació de les parades (www.icc.cat).

Parada 1: Ca’n Amat (alçada: 100 m, punt quilomètric 0,000 km)

Ca’n Amat es troba just al vessant dret de la riera de Sant Llorenç de les Canals. Els materials sobre els que descansen les cases són sediments no litificats propis de la riera que hi ha al costat i dels torrents que li són afluents. Aquests sediments estan formats per nivells de graves i de llims intercalats.

Parada 2: Camí de Bruguers (alçada: 200 m, punt quilomètric 0,930 km)

A les vores del camí afloren unes roques metamòrfiques foliades de gra fi (fil·lites) i de gra molt fi (pissarres). La foliació està molt marcada, però tot i així permet distingir les superfícies d’estratificació originals, que són subparal·leles a la foliació. S’ha mesurat el cabussament de la foliació i dona un valor mitjà de 030/45.

Trencant les lleixes de les pissarres s’han trobat exemplars fòssils de graptòlits. L’estudi posterior de les mostres de graptòlits al laboratori permet atribuir-los a l’espècie Pristiograptus dubius (Suess), que és característica del Ludlowià:

Exemplar de Pristiograptus dubius (Suess)

Al llarg del recorregut entre la parada 1 i la parada 3 s’han identificat diverses falles inverses amb un pla de falla vertical d’orientació predominant SW-NE.

Parada 3: Encreuament carretera BV-2041 (alçada: 250 m, punt quilomètric 1,587 km)

Poc abans d’arribar a l’encreuament del GR92 amb la carretera BV-2041, al costat dret del camí, les fil·lites i pissarres amb graptòlits són substituïdes progressivament per calcàries noduloses de color marronós.

En aquestes calcàries ha estat possible trobar restes fòssils de coralls tabulats del gènere Favosites. L’estat de conservació dels exemplars no permet, però, determinar-ne l’espècie.

Exemplar de corall tabulat del gènere Favosites.

El gènere Favosites té una àmplia distribució temporal, des del Silurià inferior fins al Devonià mitjà.

Parada 4: Ermita de la Mare de Déu de Bruguers (alçada: 250 m, punt quilomètric 2,128 km)

Just a l’altre costat de la carretera, als peus de l’ermita de Bruguers, els materials tenen un aspecte molt diferent, d’un color vermell intens. Es tracta de conglomerats formats per còdols d’entre 2 i 10 cm de diàmetre de quars blanc ben arrodonits i subesfèrics en una matriu sorrenca de grans de quars. L’aspecte vermell és probablement degut al ciment ric en òxids de ferro. Si es continua el camí que puja des de l’ermita fins al castell, aviat els conglomerats grollers són substituïts per conglomerats de gra més fi i, uns pocs metres més amunt, per sorrenques vermelles de mida de gra sorra fina – sorra mitjana.

Parada 5: Camí del Castell d’Eramprunyà (alçada: 400 m, punt quilomètric 2,869km)

Per sobre dels conglomerats de l’ermita i fins ben passat el castell d’Eramprunyà al llarg del camí que s’endinsa cap al Garraf afloren les sorrenques vermelles abans esmentades. Aquesta sèrie sedimentària vermella es caracteritza per l’alternança de sorrenques de mida sorra mitjana i fina de grans de quars ben arrodonits i subesfèrics, i petits nivells d’argiles vermelles localment riques de matèria orgànica carbonosa. Les sorrenques presenten estratificació encreuada típica de règims fluvials meandriformes. Els estrats presenten un cabussament mitjà de 205/35.

Aquests materials tan característics corresponen a les fàcies Buntsandstein, del Triàsic inferior.

Parada 6: La Clota (alçada 420 m, punt quilomètric 4,709 km)

Poc després de la parada 5, seguint el camí, els materials canvien de forma clara. Les sorrenques vermelles són substituïdes per calcàries de tipus mudstone amb algun fòssil escàs de bivalve.

A mig camí entre la parada 5 i la parada 6, en el punt quilomètric 3,879, es tornen a trobar les sorrenques vermelles del Bunts, i de seguida una altra vegada les calcàries. Sembla tractar-se d’una falla que afecta tant a les sorrenques com a les calcàries (veure figura 3).

Parada 7: Pujant al Puig de les Agulles (alçada: 510 m, punt quilomètric 5,323 km)

Pujant el camí pel vessant nord del Puig de les Agulles des de la Clota, s’observa com les calcàries de la parada 6 són cobertes per una alternança de sorrenques i argiles vermelles idèntiques a les que es troben a les rodalies de Montmany, al Figaró. Es tracta del Muschelkalk mitjà (Triàsic mitjà). En aquesta localitat s’observen ripples d’onada en els sostres dels estrats sorrencs.

Per sobre d’aquesta sèrie de sorrenques i argiles alternants afloren noves calcàries, també amb ripples d’onada a les superfícies d’estratificació. Si es tracta de la mateixa seqüència estratigràfica que es troba al Figaró, aquestes calcàries haurien de correspondre a les fàcies del Muschelkalk superior.

Per sobre d’aquestes calcàries es troben margues i calcàries margoses de colors gris i vermell, amb intercalacions de petits nivells de guixos. L’anàlisi radiomètrica d’elements radioactius continguts en els guixos han donat una edat absoluta de 227 Ma.

El cabussament dels estrats d’aquestes tres fàcies és similar, d’uns 25 graus cap al Sud.

Parada 8: Coll Sostrell (alçada: 450 m, punt quilomètric 6,543 km)

Per sobre dels nivells de margues i calcàries margoses amb guixos de la parada 7 afloren altres calcàries d’aspecte fosc i d’estratificació massiva (estrats de gran potència). Al trencar aquestes calcàries amb el martell de geòleg desprenen una forta olor a sulfhídric (calcàries fètides), el que demostra un alt contingut de matèria orgànica.

Les mostres de roca recollides han estat enviades a un paleontòleg expert en microfòssils perquè intenti datar la roca. La identificació dels foraminífers planctònics presents a la roca han permès concloure que les calcàries es van formar durant el Juràssic mitjà.

Parada 9: La Morella (alçada: 594 m, punt quilomètric 7,760 km)

Des de la base del pic de la Morella i fins al cim, on es troba una antena repetidora del centre de control de l’aeroport del Prat, afloren unes calcàries grises i marrons amb fòssils de foraminífers i d’algues coral·lines. Tot i la mala conservació d’aquests fòssils, en bona part recristal·litzats, han permès als experts micropaleontòlegs datar la roca del Valanginià-Barremià.

ACTIVITATS

1) Realitza de forma esquemàtica un tall geològic des de Ca’n Amat fins a la Morella (ajuda’t de les alçades i de les distàncies mesurades a cada parada per fer el perfil topogràfic). Cal conservar la mateixa escala horitzontal i vertical (ajuda’t del mapa topogràfic, que pots descarregar picant a sobre, i de les anotacions de camp per dibuixar el tall geològic).

2) Confecciona una columna estratigràfica a partir dels valors de potència obtinguts amb el tall geològic.

3) Elabora una taula esquemàtica de la successió dels esdeveniments geològics que han pogut ser registrats a partir de tota la informació de la pràctica.

4) Redacta la història geològica completa de l’àrea d’estudi justificant cadascun dels esdeveniments amb les proves cartogràfiques i de camp.

Comparteix