OBJECTIUS

1. Interpretar un mapa topogràfic.
2. Determinar la xarxa hidrogràfica d’una regió.
3. Identificar sobre el mapa els elements geomorfològics més usuals.

MATERIAL

– Retolador de punta mitjana blau (0,4 mm).
– Retolador de punta mitjana vermell (0,4 mm).
– Retolador de punta fina negre (0,2 mm)
– Retolador de punta gruixuda negre (0,8 mm)
– Llapis de colors blau cel, marró clar, verd clar, vermell, etc.)

PROTOCOL

En un mapa topogràfic, les valls es troben representades per una inflexió de les corbes de nivell en forma de “V” amb el vèrtex cap a cotes més elevades:

Els cursos d’aigua permanents (rius) o intermitents (torrents) es formen per la línia de màxim pendent, que coincideix amb els vèrtex de cadascuna de les inflexions esmentades de les diferents corbes de nivell:

1) Descarrega i imprimeix el MAPA 1:

2) Ressegueix tots els cursos fluvials del mapa 1 marcant una línia contínua amb el retolador de punta mitjana de color blau. Com hauràs pogut comprovar, molts cursos fluvials són afluents d’uns altres de més importants que continuen transportant aigua i sediment fora del mapa.

Una conca hidrogràfica és una superfície topogràfica caracteritzada perquè tota l’aigua de pluja que hi arriba és canalitzada fins a un únic curs fluvial principal:

El límit entre una conca hidrogràfica i una altra rep el nom de divisòria d’aigües, i correspon a les carenes, als pics i als colls de les muntanyes (les zones més elevades). La divisòria d’aigües és el punt de separació entre l’aigua de pluja que anirà a parar a un riu i la que anirà a parar a un altre riu diferent.

3) Ressegueix les divisòries d’aigües principals que separen les diferents conques hidrogràfiques del MAPA 1 marcant línies discontínues amb el retolador de punta mitjana de color vermell.

4) Pinta suaument amb llapis de colors les diferents conques hidrogràfiques delimitades per les divisòries d’aigües al MAPA 1.

5) Descarrega i imprimeix el MAPA 2:

A més de marcar els cursos fluvials i les conques hidrogràfiques, en un mapa geomorfològic és possible indicar altres estructures (penya-segats o cingleres, xaragalls, canons, cirrus testimoni, etc.).

6) Indica al MAPA 2 els següents elements seguint les instruccions que s’hi acompanyen:

a. Altiplans: pinta suaument amb un llapis de color marró clar les superfícies subhoritzontals que coronin les àrees muntanyoses.

b. Cirrus testimoni: pinta suaument amb un llapis de color marró fosc aquests elements geomorfològics i escriu al seu damunt una lletra “T” en negre.

c. Cingleres: marca amb retolador de punta fina gruixuda negra les principals zones de cinglera o de penya-segat (només les de major pendent). La simbologia que cal utilitzar és la següent: (1) dibuixa una línia que ressegueixi el marge superior de la cinglera, (2) dibuixa petites línies perpendiculars i equidistants en el costat del penya-segat:

d. Xaragalls: utilitzant el punta fina vermell, ratlla amb línies paral·leles diagonals (separades entre sí 2 mm, aproximadament) aquelles àrees del mapa que puguin ser considerades zones de xaragalls (molts petits cursos fluvials per unitat de superfície).

e. Superfícies de deflació: pinta suaument amb un llapis de color blau clar les superfícies subhoritzontals que corresponguin a àrees on la muntanya ha desaparegut per erosió.

f. Vessants: pinta suaument amb llapis de color marró fosc totes aquelles àrees del mapa que no hagin estat prèviament pintades.

7) Finalment, delimita les zones del mapa pintades per colors diferents mitjançant una línia de punts amb retolador de punta mitjana negra.

Comparteix