OBJECTIUS

1. Reconèixer els trets bàsics de les roques siliciclàstiques.
2. Diferenciar entre esquelet clàstic, matriu i ciment.
3. Classificar texturalment les roques siliciclàstiques.

MATERIAL

– Llapis 2HB i goma.
– Lupa binocular.
– Mostres de mà de les següents roques detrítiques siliciclàstiques:

Conglomerat
Sorrenca
Pelita

PROTOCOL

Les roques sedimentàries s’han format com a conseqüència de la intervenció dels processos geològics externs, a la superfície de la litosfera terrestre. La majoria de roques sedimentàries es formen a partir de la cimentació i litificació d’un sediment durant el procés de diagènesi. Altres roques sedimentàries es formen per precipitació química de sals dissoltes en aigua (les roques evaporítiques). D’entre les roques sedimentàries formades a partir d’un sediment, en podem distingir dos tipus en funció de l’origen del sediment:

Si el sediment és constituït per partícules minerals que s’han format a partir de la meteorització i erosió d’una roca prèviament existent, la roca que es formarà és una roca sedimentària detrítica (quan el component majoritari de les roques detrítiques és la sílice, s’anomenen roques siliciclàstiques).

Si el sediment és constituït per esquelets o fragments d’esquelets (normalment calcaris) d’organismes marins o lacunars, la roca que es formarà és una roca sedimentària carbonàtica (també anomenada calcària).

Els sediments detrítics i les roques sedimentàries detrítiques es classifiquen segons la mida de les partícules i reben noms diferents:

Al laboratori disposes de diverses mostres de conglomerat, de sorrenca i de pelita per tal de realitzar aquesta pràctica.

Les roques detrítiques siliciclàstiques estan formades per 2 components principals, els clastes (que són els grans o partícules que constituïen el sediment abans de litificar), i el ciment (que és el conjunt de cristalls microscòpics que han crescut entre els grans durant la diagènesi i que han unit els clastes formant la roca).

De vegades els clastes presenten dues fraccions de mida molt diferent, una de mida més gran, normalment de mida grava i que anomenem “esquelet clàstic”, i una de mida més fina, normalment de mida sorra o fang i que anomenem “matriu”.

Conglomerat

1) Agafa una mostra de conglomerat i realitza les activitats següents:

a. Dibuixa amb detall alguna part significativa de la mostra en la que s’observin clarament els components de la roca (clastes, o esquelet clàstic i matriu (segurament el ciment no el podràs observar perquè acostuma a ser microscòpic)). El dibuix ha de tenir una mida aproximada de 10 cm d’ample (pots ampliar-lo tant com sigui necessari), evita dibuixar el contorn extern de la mostra (que no té cap importància), i no t’oblidis d’indicar l’escala gràfica aproximada.

b. Repassa el dibuix a punta fina negra i pinta els components amb els colors següents:

(Com que el ciment probablement no el podràs observar, pots pintar de groc el contorn dels clastes).

c. Tot i que el ciment és microscòpic i no el pots observar, de ben segur que hi és. Com pots justificar-ho? Respon de manera ben argumentada a la pregunta anterior.

2) Agafa una altra mostra diferent de conglomerat i fixa’t en la forma i la superfície dels clastes més grans:

a. Dibuixa amb detall 3 o 4 clastes (no cal que es trobin l’un al costat de l’altre; escull els clastes més grans).

b. Copia a la teva llibreta la següent taula i encercla el tipus de forma i de superfície que més s’adiguin amb els clastes dibuixats:

Sorrenca

1) Agafa una mostra de sorrenca i realitza les activitats següents:

a. Observa la sorrenca amb la lupa binocular (posa un paper sota la mostra amb l’objectiu de protegir la platina).

b. Dibuixa amb detall 6 o 10 clastes de manera que s’observi la mida relativa de les partícules, la forma, i la superfície dels grans. El dibuix ha de ser d’uns 5 cm de costat. Afegeix l’escala gràfica (per a determinar l’escala gràfica pots superposar a la mostra un regle i determinar l’amplada de l’àrea dibuixada).

c. Determina la mida màxima apoximada de cada claste a partir del dibuix i l’escala gràfica anteriors. Explica com ho has fet i dona el resultat. Comprova que les mides es troben dins de l’intèrval considerat com a sorrenca (mida de gra entre 2 mm i 0,06 mm).

Pelita

1) Agafa una mostra de pelita i realitza les activitats següents:

a. Observa la pelita amb la lupa binocular (posa un paper sota la mostra amb l’objectiu de protegir la platina).

b. Compara l’observació a ull nu i l’observació amb la lupa binocular. Es poden observar els clastes o són massa petits? Respon de manera extensa a partir de les observacions realitzades.

c. Sovint la pelita no es troba ben litificada. Com podries determinar experimentalment si el ciment és o no abundant? Explica-ho de manera argumentada.

AVALUACIÓ

Aquesta activitat ens permet treballar els següents objectius per tal d’avaluar el progrés en l’assoliment de les competències. Tingueu-los en compte durant la realització de l’activitat:

Obj. 18: M’interesso en aprendre la terminologia científica específica de biologia i geologia en català, castellà i anglès per poder comprendre la informació i comunicar-me amb el mínim de barreres lingüístiques. (CC2)

Obj. 19: Tinc curiositat personal per allò que aprenc a classe i intento saber-ne més i comprendre-ho millor tot buscant informació complementària. (CC1)

Obj. 23: Em faig preguntes amb sentit sobre els fenòmens naturals i defenso amb els meus coneixements perquè és oportú fer-me-les. (CC3, CE3)

Obj. 24: Abans de fer una investigació intento recopilar la màxima informació possible, a partir de la qual formulo una hipòtesi. Tot seguit dissenyo el mètode més adequat que em permeti validar o rebutjar la hipòtesi. (CE1)

Obj. 25: Planifico la meva recerca reflexionant sobre els objectius a assolir, sobre els instruments necessaris i sobre les variables que intervenen en el mètode, i escric tots els passos i el material necessari de tot el procediment. (CC3, CE3)

Obj. 26: Aprenc les normes d’ús i de seguretat i la tècnica de tot l’instrumental i procediment que faig servir i les aplico en tot moment de manera correcta i responsable. (CC3, CE3)

Obj. 29: Distingeixo les observacions de les interpretacions, que fonamento amb dades. Separo inequívocament les opinions i creences del coneixement basat en evidències. Presento les conclusions com a resposta als objectius. (CC3, CE3)

Obj. 30: Em fixo en els resultats obtinguts tant en la resolució de problemes com de petites investigacions, determino les seves unitats de mesura, el seu significat i si té sentit el resultat d’acord amb el context. (CC3, CE4)

Obj. 31: Interpreto els resultats de petites investigacions tenint en compte totes les variables i tots els condicionants, i acompanyo sempre les meves interpretacions d’arguments basats en evidències. (CC3, CE1)

Obj. 32: Connecto els coneixements adquirits a l’aula amb el meu entorn i la meva vida, i reconeixo la contribució de les persones a la ciència. (CC3, CE3)

Obj. 43: Aprenc sobre les causes i les conseqüències en els paisatges i en la vida dels diferents processos geològics. (CE6)

Obj. 46: Reconec en el paisatge els processos geològics que han intervingut en la seva configuració i enumero els principals esdeveniments ocorreguts. (CE6)

Comparteix