El poeta mexicà Arturo Dávila en el poema Catulinarias fa referència al tòpic horacià Beatus ille:
Dichoso aquél, Horacio,
que huye del mundanal ruido
(y del tráfico
y del smog)
y, lejos de los negocios de la poesía,
se dedica (como aconseja Voltaire)
a cultivar su jardín.
Y a hacer el amor a una mujer callada,
y a desayunar frutas con té de menta,
y a practicar yoga al atardecer,
y a ver, tras la ventana azul,
el mar, que siempre nace
y nunca muere.
Arturo Dávila, Catulinarias
L’has reconegut? Argumenta-ho.
Andrea i Irina Balart
2n.Batx.C
Llatí
Etiquetes:Arturo Dávila, Beatus Ille, Horaci
Salve!
El topic del beatus ille el podem trobar a l’estrofa on diu :
Dichoso aquél, Horacio,
que huye del mundanal ruido
(y del tráfico
y del smog)
y, lejos de los negocios de la poesía,
se dedica (como aconseja Voltaire)
a cultivar su jardín.
Salve!
En aquest poema de Arturo Dávila anomenat ‘Catulinarias’ trobem el tòpic Beatus ille en tot el seu poema: ‘Dichoso aquél, Horacio, / que huye del mundanal ruido / (y del tráfico / y del smog) / y, lejos de los negocios de la poesía, / se dedica (como aconseja Voltaire) / a cultivar su jardín. // Y a hacer el amor a una mujer callada, / y a desayunar frutas con té de menta, / y a practicar yoga al atardecer, /y a ver, tras la ventana azul, / el mar, que siempre nace / y nunca muere.’.
Salve.
Arturo Dávila utilitza el tòpic del Beatus ille, que significa ” feliç aquell “. Podem dir que guarda certa semblança amb La vida retirada de Fray Luis de León, quan diu ” Dichoso aquel…”. Potser l’autor agafa els seus versos i els modifica, adaptant-los al seu estil amb un toc més líric.
Vale.