Lorenzo de Mèdici en el seu poema Sonet fa referencia al tòpic Beatus ille i també al de Locus amoenus.
Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
places i temples i edificis grans,
delícies, tresors, que són germans
de mil pensaments durs, de mil dolors.
Un verd pradell ben ple de belles flors,
un riu que banyi l’herba pels voltants,
un ocellet que d’amor vessi els plants
aquieta millor els nostres ardors.
LORENZO DE MÈDICI, Sonet, estrofes 1-2 (Trad. de N. Comadira)
Lorenzo de Mèdici, jove (Benozzo Gozzoli, Cappella dei Magi)
Els has reconegut? Argumenta-ho!
Nora Domingo i Marta Verde
Llatí 2n batx C
Etiquetes:Beauts Ille, Horaci, Locus amoenus, Lorenzo de Mèdici
Salve.
Molt bon apunt, felicitats. De fet, coneixia a Lorenzo de Mèdici perquè a les classes d’Història de l’Art el vàrem estudiar, però no gran cosa. No sabia que també feia poesia. Com bé dieu, es pot apreciar clarament els tòpics del Locus amoenus i el Beatus ille, aquest últim també utilitzat per l’autor Fray Luis de León.
Vale.
Salve!!
El topic del beatus ille el podem trobar a l’estrofa on diu:
Un verd pradell ben ple de belles flors,
un riu que banyi l’herba pels voltants,
un ocellet que d’amor vessi els plants
aquieta millor els nostres ardors.
Salve!
Podem veure com aquest Sonet de Lorenzo de Mèdici conté el tòpic Horacià de “Beatus ille” i de “Locus amoenus”. Concretament el tópic el trobem a l’estrofa següent:
Un verd pradell ben ple de belles flors,
un riu que banyi l’herba pels voltants,
un ocellet que d’amor vessi els plants
aquieta millor els nostres ardors.
Vale!
Salve!
El tòpic de Locus amoenus el trobem als primers versos: ‘Cerqui qui vulgui pompes i alts honors, / places i temples i edificis grans, / delícies, tresors, que són germans / de mil pensaments durs, de mil dolors’.
I el tòpic de Beatus ille el trobem a quasi els últims: ‘Un verd pradell ben ple de belles flors, / un riu que banyi l’herba pels voltants’.