Arxiu d'etiquetes: actualitat

L’udol de la manada, de Carme Riera

Tothom actualment coneix l’impactant  cas de “La Manada“: la història de cinc homes i una violació que, afortunadament, no ha passat gens desapercebuda als ulls de la societat. El diari La Vanguardia va publicar recentment un article d’opinió titulat L’udol de “La Manada”, de Carme Riera -escriptora, guionista, assagista, professora i membre de la Real Acadèmia Espanyola. L’autora relaciona aquesta polèmica notícia amb alguns dels mites clàssics més coneguts que emmascaren una violació sota l’excusa de l’amor i la passió.

Il·lustració que acompanya l’article, de Meseguer.

Riera comença sense preàmbuls i explica al lector la història d’Apol·lo i Dafne, un mite que va inspirar nombrosos artistes, especialment del barroc, tan importants com Garcilaso de la Vega en la seva Égloga III.  I aquesta no és l’única referència mitològica que apareix en la obra cúspide del poeta, sinó que també fa referència a la història d’Orfeu i Eurídice -l’amor dels quals va concloure per un caprici impacient de l’amant- o el mite d’Afrodita i Adonis -una parella trencada per venjança i enveja aliena.

El mite d’Apol·lo i Dafne, en canvi, és una història “d’amor” no correspost entre el déu grec de l’art i la bellesa i una nimfa del bosc.

Aquest és el mite que més importància pren en l’article de Carme Riera. L’autora en tot moment segueix la versió de les fonts clàssiques i aquesta història és coneguda gràcies a Les metamorfosis d’Ovidi.

La fatxenderia d’Apol·lo va portar-lo a ser ferit per una fletxa que causava un intens desig amorós, dirigit a la nimfa Dafne, qui només va ser culpable d’aparèixer en un moment i lloc desafortunat. La nimfa, en canvi, va rebre la fletxa que provocava un gran rebuig cap al déu, però això no va ser suficient per extingir l’obsessió que sentí Apol·lo per la pobra noia. La nimfa no aconseguia escapar del seu caprici, per això desesperada i sense veure-hi cap altra alternativa, va acabar demanant ajuda al seu pare, el déu del riu Peneu, qui la convertí en un arbre de llorer davant els ulls d’Apol·lo, el qual s’aferrava amb anhel i desig al cos de la noia, fins i tot mentre les seves extremitats estaven en plena metamorfosi. Per això la imatge del déu sempre estarà associada a aquest arbre.

Si retrocedim en el temps fins a l’època d’Ovidi, aquest mite no seria més que una tràgica història d’amor que, fins i tot, faria al lector sentir compassió i tristesa per Apol·lo. Però en ple segle XXI poques persones no veurien aquest mite com un clar cas d’assetjament sexual.

Dafne, sola i espantada, es veu obligada a acceptar una decisió dràstica, arrisca tota la seva vida només per escapar sigui com sigui de la possessió d’Apol·lo. A més, ha de demanar ajuda al seu pare -un altre home per igualar la força d’Apol·lo-, ja que no es veu amb cor ni de provar de resistir-se a la cega i trastornada voluntat del déu.

La transformació de la noia en llorer és un canvi irreversible, causada per una trobada desafortunada que farà que mai més torni a ser ella mateixa. El seu cos tendre i jove va esdevenir una escorça aspra i insensible, que va anul·lar la seva sensibilitat i confiança per sempre més.

Carme Riera denuncia amb aquesta comparació la injusta condemna que va rebre “la Manada” per part dels jutges, que sembla que s’hagin posat en la pell d’Ovidi i que tenen una visió distorsionada -per estar en ple segle XXI- sobre aquests particulars Apol·los.

Està bé rectificar els clàssics, però també hem de procurar no tornar a caure en el mateix abisme silenciós de què hem sortit les dones amb tantíssims esforços. Procurem entre tots no plantar cap altre llorer en aquesta societat.

  • Sabeu qui va ferir Apol·lo i Dafne amb les fletxes de l’amor, i per quina raó?
  • Garcilaso és un dels autors espanyols més destacats del Segle d’Or de la literatura. L’article de Carme Riera esmenta la seva obra Ègloga III, on apareix més d’un mite de caràcter amorós. Sabríeu explicar-ne un amb les vostres paraules?
  • Què n’opineu, de l’actitud d’Apol·lo? Creieu que la seva obsessió per Dafne està justificada?
  • Us sembla que la comparació que fa Carme Riera d’aquests mites clàssics amb la Manada són encertats? M’agradaria saber la vostra opinió sobre la sentència judicial que van rebre els acusats, notícia que trobareu en un dels enllaços.

Marta Verkholyak, 1r Batxillerat.

Dones en mans de centaures

Malauradament la violència de gènere, masclista, o com vulguem anomenar-la, continua molt present en el nostre món. La societat ha evolucionat, el rol de la dona en la família ha canviat, les expectatives professionals fenenimes han augmentat…, i amb tot, les notícies de maltractaments, assetjaments i morts de dones a mans dels seus companys continuen sortint-nos a cada pas. Seguint amb el símil mitològic que proposa l’autora d’aquest article, encara hi ha molts centaures disposats a agredir Deianires indefenses i crèdules.

‘Hércules, Dejanira y el centauro Neso’, Foto: OBRA DE JOSÉ GARNELO Y ALDA MUSEO DE LA REAL ACADEMIA DE BELLAS ARTES DE SAN FERNANDO.

Llegeix amb atenció l’article La libido dels centaures, de Mireia Rosich, publicat a l’apartat Des del laberint del suplement de Cultura d’EL PUNT Avui (29-XI-2015). A continuació, responeu les preguntes següents, tenint en compte que en molts casos us haureu de documentar:

  1. A la primera línia apareixen esmentades  algunes divinitats menors semblants als Centaures, ¿podeu definir breument cadascuna d’elles? També s’esmenta un “cavall alat” (l. 3), ¿a qui es refereix?
  2. Sabeu dir-me en quina cançó dels Ja t’ho diré es fa la referència mitològica esmentada (l. 4)? Si trobeu el vídeo i la lletra, deixeu-ne l’enllaç. Comproveu si la trobeu a L’Empremta d’Orfeu i, si no hi és, podeu afegir-la.
  3. En les línies 9 i 10 s’esmenten obres d’art protagonitzades per centaures, busqueu-ne representacions i enllaceu-les per saber a què es refereix l’autora.
  4. Presenta breument els dos personatges mitològics deixebles del centaure Quiró (l. 12-13).
  5. On es troba la llacuna Estígia i el barquer esmentats al segon paràgraf?
  6. Com va obtenir Hèracles el verí de l’hidra utilitzat per matar Nessos?
  7. Busca la imatge de l’escultura de Giambologna que, al final del segon paràgraf, l’autora qualifica de la representació més punyent del rapte de Deianira. Enllaça-la perquè puguem fer-nos-en una idea.
  8. En què consisteix l’engany de què és víctima Deianira per part de Nessos i quines conseqüències nefastes comportarà? Com la representa Evelyn de Morgan quan s’adona del seu error (l. 44)? Busca la imatge i enllaça-la. Quin altre personatge mitològic femení menyspreat per un home representa en una altra obra? Enllaça-la també.
  9. Has pogut comprovar com l’article incideix força en les representacions iconogràfiques del mite, amb una profussió d’exemples destacable. Fixa’t ara en el quadre que encapçala el text i identifica el moment del mite que representa i quins són els personatges que hi apareixen. On es troben? Què fa cadascun? Què acaba de passar? Què passarà a continuació?
  10. Un cop repassades totes les referències mitològiques i artístiques, arriba la qüestió fonamental: com la periodista aprofita tots aquests referents per a l’anàlisi d’un tema d’actualitat. Què me’n dieu? Quins paral·lelismes estableix entre els personatges descrits i els agents dels conflictes de violència de gènere?

Espero que aquesta lectura us faci reflexionar per tal que en un futur no esdevingueu centaures ni caigueu en la tempació de deixar-vos arrossegar com Deianires. És la força del mite, que ens pot ajudar a veure-ho tot molt més clar…

TERESA