Nom científic: Pinus halepensis.
Família: Pinàcies.
El pi blanc és un arbre perennifoli que pot arribar als 20 m d’alçada.
La capçada és esclarissada i en ella s’hi observen les pinyes obertes d’anys anteriors.
El tronc és tortuós; l’escorça és color gris blanquinós i es va fent més fosca i rogenca quan s’esquerda amb el pas del temps.
Les fulles tenen forma d’agulla, estan agrupades de dos en dos, són primes i fan 6-10 cm de longitud i 1 mm d’amplada. Són de color verd clar i acaben en punxa.
Floreix durant l’abril i el maig. Les flors masculines són grogues i pengen agrupades en espigues d’uns 8 cm; les femenines formen cons rosats que miren cap a dalt.
El fruit, la pinya, és una estructura cònica d’aspecte esquamós, de color marró, que fa entre 8 i 12 cm i té el peduncle corbat cap a la branca d’on surt.
Els pinyons, les llavors, fan 5-6 mm i tenen una ala membranosa d’uns 20 mm, que els ajuda a escampar-se quan cauen durant l’estiu del segon any.
La pinya oberta resta dalt de l’arbre durant alguns anys.
Es reprodueix per llavors.
Viu a la terra baixa ocupant les zones seques i pedregoses que ha anat deixant la desaparició del bosc original.
Creix amb rapidesa. La seva fusta s’empra en fusteria per fabricar mobles.
La resina és utilitzada per obtenir l’oli de trementina.
Aquest arbre és afectat fàcilment per la processionària.
