Nom científic: Pinus pinea.
Família: Pinàcies.
El pi pinyer és un arbre perennifoli que pot arribar als 20-25 m d’alçada.
La capçada és densa i arrodonida, agafant forma de para-sol.
El tronc puja recte i es divideix en branques gruixudes; l’escorça és de color marró rogenc i es va esquerdant amb el pas del temps.
Les fulles tenen forma d’agulla, estan agrupades de dos en dos, són gruixudes i fan 10-15 cm de longitud. Són de color verd intens i acaben en punxa.
Floreix durant els mesos d’abril i maig.
Les flors masculines són grogues les femenines formen cons que miren cap a dalt.
El fruit, la pinya, és grossa, de forma ovoide i va passant del color verd al color marró; fa entre 8 i 14 cm.
Madura al tercer any; llavors cauen els pinyons, els quals són comestibles i estan protegits per una forta closca; fan 15-20 mm de longitud.
Es reprodueix per llavors.
Viu a la terra baixa ocupant les zones pedregoses i sorrenques; fa boscos en comarques properes al mar i és més rar en les comarques interiors.
Resisteix bé els vents.
Els pinyons són molt estimats per la seva qualitat.
És el pi més resistent als incendis forestals per la seva escorça gruixuda i per la capçada que queda allunyada del terra, la qual cosa permet que en molts casos el foc passi per sota.
Les pinyes, sense pinyons, són emprades com a combustible.
La fusta és utilitzada en construcció i fusteria.