El xiprer

Nom científic: Cupressus sempervivens.
Família: Cupresàcies.

El xiprer és un arbre perennifoli que pot arribar als 30 m d’alçada.
La capçada és estreta i punxeguda.
El tronc és recte; l’escorça és color marronós i s’esquerda amb el pas del temps.

Les fulles són molt petites i primes, són de color verd fosc i i estan imbricades.

Floreix durant el març i l’abril.
Les flors s’agrupen en inflorescències; les masculines a la punta de les branques i les femenines en grups formant cons.
El fruit és un con arrodonit amb esquames; inicialment és verd, però va passant al marró a mesura que madura, acabant per ser fosc quan s’ha obert i ha deixat anat les llavors.
Les llavors són petites i cauen quan el fruit està madur, a la tardor del segon any.

Es reprodueix per llavors.
És plantat com a planta ornamental en parcs i jardins. També es planta en renglera per protegir del vent.
Resisteix bé el fred la sequera i viu en tot tipus de sòls.
La fusta és molt dura i resistent; s’empra en fusteria, construcció naval i per fer mobles.
El xiprer ha estat cultivat des de temps antics; ja els grecs i romans el plantaven en els jardins. També ha estat associat a la mort, per la qual cosa és plantat en cementiris.

Quant a Ferran

Mestre jubilat, aprenent de naturalista i col·laborador de Biodiversidad Virtual i del CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme) a l’itinerari d’Alòs de Balaguer.
Aquest article ha estat publicat en arbres, plantes, xiprer. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *