Nom científic: Quercus sp.
Família: Fagàcies.
Els roures són arbres caducifolis que poden arribar a viure molt temps (hi ha exemplars de 1.000 anys). Al nostre país hi ha set espècies autòctones de roures diferents, tot i que hi ha algun tipus de roure exòtic que s’està cultivant.
Els roures autòctons són:
– Roure de fulla petita o roure valencià (Quercus faginea subs. faginea).
– Roure cerrioide (Quercus faginea subs. cerrioides).
– Roure martinenc (Quercus pubescens).
– Roure africà (Quercus canariensis).
– Roure reboll (Quercus pyrenaica).
– Roure de fulla gran (Quercus petraea).
– Roure pènol (Quercus robur).
Els roures poden arribar als 15-20 m d’alçada i tenen una gran i ampla capçada, tot i que no és tan espessa com la de les alzines.
La seva escorça és fosca i arrugada.
Les fulles fan entre 4 i 15 cm de longitud i són més o menys dures segons les espècies.
Per l’anvers són de color verd fosc; pel revers alguns tenen petits pèls i són de color verd grisós.
Floreix durant els mesos d’abril i maig.
Les flors masculines i femenines pengen separades en petits grups.
El fruit (la gla) és arrodonit (1-2 cm) i allargat (2-4 cm); està cobert per una mena de barret anomenat cúpula, amb esquames diferents segons l’espècie.
Les glans maduren a la tardor i cauen a terra. Germinen fàcilment amb les pluges.
Cada espècie està adaptada a una part del territori; així alguns viuen a la terra baixa, altres a la muntanya mitjana i altres als vessants dels Pirineus.
La fusta és dura i compacta, essent utilitzada per a la construcció, per a la fabricació de mobles i altres objectes.
Roure de fulla petita
Roure martinenc (Quercus pubescens)
