Nom científic: Olea europaea.
Família: Oleàcies.
L’olivera és un arbre perennifoli que pot arribar als 8-10 m d’alçada. Pot viure molts anys. És originària de la regió mediterrània.
El tronc és gruixut i es va recargolant a mesura que envelleix; l’escorça és llisa quan l’arbre és jove i amb el temps es va tornant més rugosa.
La capçada és arrodonida.
Les fulles són simples, amb el pecíol curt, el marge sencer i en forma de llança; fan 3-9 cm de longitud i 1-2 cm d’amplada. Són de color verd grisós per l’anvers i platejat pel revers.
Floreix durant els mesos de maig i juny.
Les flors són petites, blanques i formen ramells.
El fruit (oliva) és una drupa de color verdós que va canviant a negre quan madura.
Es cull a finals de la tardor i a començament de l’hivern si es vol destinar a la producció d’oli.
Si es vol menjar com a fruit es cull abans, quan encara és verda; llavors s’adoba amb herbes, aigua i sal i es deixa macerar durant un temps.
Es reprodueix per llavors, però sobretot per esqueixos.
Viu en zones de secà, però és sensible al fred i les gelades. Resisteix bé els estius secs i els sòls calcaris.
Hi ha moltes varietats d’oliveres entre les que destaca l’arbequina, per la seva qualitat si bé produeix olives petites.
És un arbre mil·lenari cultivat des de temps molt antics (uns 500 anys) i valorat per les diferents cultures mediterrànies.
L’olivera és la forma cultivada de l’ullastre (Olea europaea var. sylvestris); arbre que té forma arbustiva i que presenta espines entre les fulles.
