Nom científic: Gypaetus barbatus.
Família: Accipítrids.
El trencalòs és una espècie de voltor que fa 1’10-1’50 m de llarg i 2’60-2’75 m d’envergadura amb les ales obertes. Pesa entre 5 i 7 kg.
El dors i la cua són de color gris fosc, amb el raquis de les plomes blanc; el cap, el coll, el pit i la panxa de color blanquinós ataronjat. Té un antifaç i una mena de bigoti que li penja sota el bec. Els ulls estan envoltats d’una membrana vermellosa.
S’alimenta d’ossos i de restes d’animals morts, sobretot d’animals grans (isards, ovelles, cabres, porcs).
S’empassa els ossos sencers i els digereix; quan els ossos són massa llargs, els trenca llençant-los des de l’aire en zones rocoses anomenades trencadors.
Fa el niu en petites coves i forats de cingles inaccessibles.
La femella pon 1-2 ous durant l’hivern que incuben durant uns 2 mesos. Només sobreviu un pollet, que es queda al niu fins als 4 mesos. Durant els 2-3 mesos següents, els adults l’ensenyaran a buscar menjar i a viure de manera independent.
Viu en zones muntanyoses amb cingles, entre els 600 i els 2200 m.
Acostuma a volar planejant donant voltes i cercant menjar. Aprofita els corrents d’aire calent per elevar-se.
Es mou per àrees molt grans que poden fer entre 400 i 1000 quilòmetres quadrats.
Li agrada banyar-se en aigües ferruginoses, les quals li donen el color ataronjat del seu cos.
Pot viure uns 40 anys.
El trencalòs és molt escàs a Catalunya, ja que donat el seu hàbitat i la seva alimentació durant el segle XX va patir una forta davallada en la seva població.
Actualment és una espècie protegida i té un Pla de Protecció del trencalòs que pretén recuperar-lo a les comarques del Pirineu i Prepirineu.
Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).