L’abellerol

Nom científic: Merops apiaster.
Família: Alcedínids.

L’abellerol és un ocell molt vistós que fa uns 28 cm de llarg. Té el cap de color marronós amb un ratlla negra al voltant de l’ull, el coll groc, el pit blau-verdós, les ales marronoses i verdes.
El bec és llarg i negre. Les potes són grisoses.
El seu cant és una mena de pruik que repeteix mentre vola.
És insectívor. Caça abelles, vespes, libèl·lules i petits escarabats en ple vol.
Excava el niu d’1-2 m de profunditat en talussos de terres sedimentàries.

El mascle festeja la femella i li porta insectes.
Cap al maig la femella pon 4-7 ous de color blanc brillant i els incuba durant 3 setmanes. Els pollets triguen al voltant d’un mes a començar a volar.

Viu en zones de secà, en marges de rius i en boscos esclarissats on pugui excavar el niu. Viu en colònies de molts individus.
Acostuma a parar-se en els fils de la llum o del telèfon.

Vola en grups que planegen incansablement a la captura de les seves preses.
És un ocell migrador; a finals d’estiu marxa cap a l’Àfrica i torna a finals de març.

Escolteu el cant i veieu més fotos de l’abellerol

Quant a Ferran

Mestre jubilat, aprenent de naturalista i col·laborador de Biodiversidad Virtual i del CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme) a l’itinerari d’Alòs de Balaguer.
Aquest article ha estat publicat en abellerol, ocells. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a L’abellerol

  1. greg diu:

    Portaba un cuant temps escribint i ara també m´he pasat als blogs. Veig que tu ja ets un expert. Podrias donarme si us plau la teva opinió sobre el meu blog http://diaridelgreg.wordpress.com/

  2. marc diu:

    on puc anar a guaitar aquest moixó tan bufó??

  3. fturmo diu:

    Viu en molts llocs de Catalunya, només quan fa bon temps. Jo l’he vist pels camps que hi ha prop de Lleida.

  4. Xavi diu:

    Jo l’he vist avui, tu, per primer cop. Al vell camí de Montblanc a Vilaverd, on hi ha bosquets de ribera amb clapes de garriga. M’ha sorprès el xiulet que fa quan es posa a volar, o planejar, és com un buf de vent adringat, com un toc mig agut de flauta a classe de música, i el tocs s’espaien uns 3 segons l’un de l’altre. Sort que tinc el llibre “Els ocells de la Conca de Barberà”, d’en Màrius Domingo, i he pogut esbrinar-ne el nom.
    Salut

  5. fturmo diu:

    És un ocell molt especial, tant pels seus colors, com pel seu vol i el seu xiulet. Aviat se’n tornarà cap a l’Àfrica a passar l’hivern. Haurem d’esperar la propera primavera per tornar-lo a veure.
    Salutacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *