El 2011 és l’Any Europeu del Voluntariat i es presenta ple d’activitats, congressos i projectes socials que val la pena aprofitar. L’objectiu és reconèixer la feina de totes les persones voluntàries i impulsar la participació cívica i el voluntariat.
El lema de l’any europeu és “Fes-te voluntari, marca la diferència!”. Una diferència que ja marquen més de 100 milions d’europeus i més de 600.000 catalans que estan compromesos amb activitats de voluntariat i experiències solidàries per millorar la societat.
Hola! Sóc la Míriam, sóc estudiant d’Integració Social, gironina, tinc trenta anys i ja en fa vuit que sóc voluntària a Creu Roja. Tanmateix, sóc la primera en defensar que l’altruisme pur i dur… senyors i senyores…no existeix.
També dir que això de ‘’2011, l’Any Europeu del Voluntariat” em sembla un eslògan barat que s’endinsa en un sistema que no m’agrada. Tot just ara m’assabento que l’any 2011 ha estat l’any del voluntariat… en fi, suposo que els objectius d’aquesta promoció són lícits i no tenen segones o inclús terceres intencions. Espero. Digueu-me malpensada, però tal i com estan les coses, la desconfiança s’apodera de mi.
Crec q el voluntariat és una preciosa i admirable feina, a la qual tota persona hauria de dedicar-li un temps al llarg de la seva vida. Penso, tal i com es titula una de les meves cançons preferides de KOP que… “sols el poble salva al poble”.
Bé doncs, retornant a això què penso sobre l’altruisme… no, no hi crec. Ningú no fa res a canvi de res, a no ser que parlem de membres de la mateixa sang, com a cas excepcional. Pot semblar dur el que escric, però si ho raonem no és cap tragèdia, tot és acceptar-ho amb naturalitat.
Crec que la majoria de voluntaris fem aquesta feina per, sobretot, alguna mena de gratificació personal: ja sigui sentir-se útil, no sentir-se sol, calmar la consciència que ens turmenta per errors del passat, la honradesa que es respira al poder dir a la gent que ajudes als altres com a afició i sense ànim de lucre… una llarga llista de motius pels qual ser voluntari en ONG’s o formar part de projectes solidaris val la pena i li donen un gran sentit.
El simple fet d’aprendre dels altres i amb els altres, ja és un motiu que ens mou a fer-nos voluntaris. Sempre hi ha un motiu, per petit que sigui, sols cal parar-hi atenció… i repeteixo, no dic que sigui negatiu, de fet, tenim tot el dret. Què menys, no?
Un dia, fa algun temps, vaig debatre aquest tema amb un home que admiro i tinc considerat un dels tants mestres importants que he trobat pel meu particular camí. Jo li vaig dir que no crec en l’altruisme i ell, defensava que sí existeix. Després d’una estona discutint, em va dir : “Et posaré un exemple, que no em sabràs rebatre. Creus que les persones que es van tirar al llac de Banyoles a rescatar als avis que van naufragar en aquella barca, ho van fer a canvi d’alguna cosa?”
Vaig callar perquè entenia perfectament el missatge i perquè el meu respecte cap a aquest home sempre l’he mantingut intacte, però tot i això… podria haver intentat desmuntar-lo.
En fi, recalcar que el compromís que tenim els voluntaris a favor de la societat i de les persones és tot un mèrit i animar a aquells que encara no han viscut la experiència a ser una mica més sensibles i solidaris. Afavoreix el creixement intern molt positivament i val la pena.
Salut i bon inici de setmana!