El zooplàncton inclou tots els organismes que formen part del plàncton i que presenten una nutrició heteròtrofa. Dintre del zooplàncton es pot diferenciar una part constituida per organismes herbívors, consumidors de fitoplàncton, i una part d’organismes carnívors.

El zooplàncton nerític és força homogeni a tota la Mediterrània, tant pel que fa a la quantitat com a la composició en espècies.

Com a components heteròtrofs del microplàncton (entre 20 i 200 micres) trobem tres grups majoritaris:

• Foraminífers
• Radiolaris
• Tintínids

El mesoplàncton, de mida entre 0,5 i 2 mm, es composa fonamentalment de:

• Copèpodes (Copepoda)
• Cladòcers (Branchiopoda)
• Apendiculàries (Tunicata)
• Quetognats (Chaetognatha)
• Formes meroplanctòniques (larves planctòniques)

A la franja de més de 2 mm, el macroplàncton i el megaloplàncton, trobem:

• Hidrozous
• Sifonòfors
• Ctenòfors
• Salpes

Es poden percebre variacions en la composició a nivell de les desembocadures dels rius, donat el gradient de salinitat de l’aigua.

Pel que fa al zooplàncton epipelàgic, està format per un nombre menor d’espècies. A mida que ens allunyem de la província nerítica disminueix el percentatge de copèpodes, de cladòcers i d’apendiculàries; i en canvi puja el de cargols pelàgics (Heteropoda), papallones de mar (Pteropoda) i d’ostràcodes (Ostracoda).

Moltes espècies del  zooplàncton mesopelàgic realitzen desplaçaments verticals diaris, afavorides per la homogeneitat de temperatures que es dona entre els els 200 i els 400 m. Això fa que no hi hagi una diferenciació clara entre el zooplàncton mesopelàgic i el batipelàgic. Aquest plàncton que es deplaça diàriament rep el nom de ticoplàncton.