Si voleu repassar les categories gramaticals aquí teniu unes fitxes per fer-ho
Arxiu per categories: General
CÈL·LULA NERVIOSA
CÈL·LULA NERVIOSA
El sistema nerviós està format per neurones i Glies. Al nostre cervell hi ha uns 80 milions neurones. A mesura que anem creixent el nombre de neurones es van fent més petit, a partir dels 80 anys el 30% de les nostres neurones s’han perdut.
Tipus de cèl·lules nervioses:
- La NEURONA.
Són les cèl·lules encarregades de processar la informació que arriba al nostre cos.
- La GLIA.
Són les cèl·lules encarregades de defensar i alimentar a les neurones.
La Sinapsi Neuronal, es un tipus d’unió especialitzada de neurones, s’envien senyals entre elles o també amb d’altres cèl·lules no neuronals com les cèl·lules musculars, secretores, etc.
COM TREBALLA UNA NEURONA? (amb un exemple ho entendrem millor)
Hi ha un nen jugant a pilota i veu que la pilota li ve a la cara.
L’ull veu que ve la pilota a la cara.
Les cèl·lules oculars veuen la imatge i la transmeten al cervell on estan les nostres neurones. Les neurones es comuniquen entre elles i decideixen com evitar que la pilota li doni a la cara.
Un cop presa de decisió envien impulsos elèctrics als músculs de les parts del cos per que el nen es mogui i pugui evitar que la pilota li doni a la cara.
La maqueta
- Nucli: és la part central de la neurona
- Dendrites: són unes branques de la neurona que surten de diferents parts de la cèl·lula nerviosa
- Cos cel·lular: és la part que te dintre del nucli. En aquesta part fabriquen les molècules i es realitzen les activitats més importants
per mantenir la vida de la neurona
4.Cèl·lula schwan: es una cèl·lula petita situada en el sistema nerviós s’encarrega d’acompanyar durant tot el seu desenvolupament i
creixement de la neurona
- Mielina: és un material format per proteïnes i lípids. Permet transmetre impulsos nerviosos
- Terminals dels axons: es troba al final de la neurona. La seva funció és la unió amb altres neurones per poder formar les sinapsis
- Nòdul del ranbier: és el buit o espai que hi ha entre cada baina per que es transmeti milers d’impulsos nerviós
- Axo: és una part principal de la neurona es una fibra nerviosa i s’encarrega de transmetre senyals elèctriques.
Ingrid i Guillem.
Cèl·lula òssia
Les cèl·lules òssies són el tipus de cèl·lules que formen els ossos:
Hi ha tres tipus de cèl·lules òssies:
1 OSTEÒCITS: Controlen que no hi hagin massa cèl·lules de calci o fòsfor i ajuden amb el manteniment de la matriu òssia.
2 OSTEOCLASTS : S’encarreguen de la resabsorció òssia.
3 OSTEOBLATS: S’encarreguen de crear l’os, del creixement del os quan ets jove, també de mantenir-lo quan som adults i de regenerar-lo quan es trenca.
La matriu òssia uneix els cèl·lules òssies i conté moltes sals minerals que fan que l’os estigui tan dur.
L’os té dos tipus de teixits:
-TEIXIT OSSI COMPACTE
-TEIXIT OSSI ESPONJÓS
La diferencia entre tots dos és que el teixit ossi compacte està a la part de fora i el teixit ossi esponjós a dins.
Cèl·lula del regne animal
La cèl.lula animal és aquella que es compón de diversos teixits animals, és funcional i necessaria per generar diversos processos indispensables per a la existència dels animals. La cèl.lula animal és de tipus eucariota, és a dir, està composada per un nucli, una membrana plasmàtica, el citoplasma,l’ aparell de golgi, els ribosoma, el lisoma, la mitocòndria, el reticle endoplasmàtic llis i reticle endoplasàtic rugós.
Retícle edoplasmàtic llis:
Són uns conductes que estan al interior de la cèl.lula i que permeten el desplaçament de substàncies.
Ribosoma:
Els ribosomes s’encarregen d’aprofitar les proteïnes.
Aparell de golgi:
Fabrica proteïnes i mol.lècules per les cèl.lules.
Reticle endoplasmàtic rugós:
Participa en la síntesi de totes les proteïnes que han de empacar o traslladar-se a la membrana plasmàtica o de la membrana d'algun orgànul.
La mitocondria:
Els mitocondris són tipus d’orgànuls localitzats en les cèl.lules necessaríes per la respiració cel.lular.
La membrana plasmàtica:
És una estructura formada per dues làmines de fosfolípids que protegeix la cèl.lula.
El citoplasma:
El citoplasma és la part d’una cèl.lula eucariota que es troba entre el nucli cel.lular i la membrana plasmàtica.
Tània
El ADN i els gens
El ADN o Àcid Desoxiribonucleic, segons les seves inicials, conté la informació dels teus avantpassats i les seves característiques hereditàries. La seva funció vital es produir proteïnes pel funcionament dels nostres organismes. Es troba dins de les cèl·lules i està format per 4 tipus de nucleics: A, T, C i G.
Els gens, són unitats que contenen informació cel·lular i estan fets d’ADN. Una cèl·lula conté entre 25.000 i 35.000 gens. Els gens es troben dins dels cromosomes que són com uns filets que van de 2 en 2 enrotllats. Les persones, dins de cada cèl·lula, tenim 46 cromosomes, una meitat ve del pare i l’altra de la mare.
Problemes amb els cromosomes:
Els gens a vegades canvien o tenen parts que sobren o falten. Això pot causar problemes greus. Per exemple, el síndrome de Down es causa perquè al duplicar-se la cèl·lula genera una còpia extra del cromosoma 21, o sigui que en fa més del compte.
Regne protoctist
PROTOCTIST
El regne protoctist inclou els protozous, que són organismes unicel·lulars i les algues.
CARACTERÍSTIQUES:
-La seva única cèl·lula es semblant a les dels animals .
-Viuen en medis aquàtics.
– S’alimenten d’altres éssers vius. N’hi ha que causen malalties a les persones, com ara la Malària.
Hi ha una gran varietat de protozous segons la forma, la manera de desplaçar-se o la manera d’alimentar-se.
Els protozous són organismes aquàtics unicel·lulars.
Tipus de protozous i unes de les seves característiques:
L’ameba: Es mou i captura l’aliment a traves dels pseudopodis o falsos peus.
Tripanosoma: Es desplaça gracies al moviment del flagel que es: ? L’òrgan de locomoció.
Parameci: Es desplaça gracies al moviment dels cilis que son:? Que son petits pelets que fan que hagi millor mobilitat.
Vorticel·la: Viu fixada al sol i atrau l’aliment gracies al moviment dels cilis
LES ALGUESL
Les algues poden ser unicel·lulars o bé pluricel·lulars. Totes comparteixen aquestes característiques.
Tenen cèl·lules semblants a les de les plantes .
Viuen en medis aquàtics.
Són capaces de fabricar-se l’aliment.
Les algues es poden classificar en diversos grups. Els principals són els de les algues verdes, les marroentes i les vermelles
Les persones utilitzem les algues per a usos tan diferents com ara l’alimentació i l’elaboració de productes cosmètics. N’hi ha d’unicel·lulars i de pluricel·lulars
JOEL I GERARD
El regne animal
ELS ANIMALS
EL REGNE ANIMAL:
Els animals són éssers vius. Són pluricel·lulars sempre s’alimenten d’altres éssers vius. Gairebé tots els animals es poden desplaçar d’un lloc a un altre per tal de alimentar-se, fugir d’enemics, trobar refugis…Per fer-ho, disposen d’òrgans de sentits i d’un sistema nerviós
2.ORGANITZACIÓ:
Les cèl·lules dels animals son eucariotes.
3.LES CARACTERÍSTIQUES:
Els animals, com tots els éssers vius segueixen un cicle vital i realitzen unes funcions que són aquestes:
- néixer
- créixer
- desenvolupar-se
- morir
4. Classificació
ELS ANIMALS VERTEBRATS:
Els animals vertebrats són un grup d’animals amb un esquelet intern articulat, que actua com a suport del cos i permet el seu moviment. Hi ha 5 tipus:
- Els peixos
- Els mamífers
- Els ocells
- Els rèptils
- Els amfibis
ELS ANIMALS INVERTEBRATS:
Els animals invertebrats, són aquells que no tenen columna vertebral ni esquelet intern. Tots els que són ovípars, són animals invertebrats dotats d’un esquelet extern i apèndixs articulats, inclou, entre d’altres, insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes. Hi ha 6 tipus:
- Esponges
- Celenterats
- Cucs
- Mol·luscs
- Equinoderms
- Artròpodes
5.FUNCIONS VITALS:
Hi ha tres funcions vitals que son la nutrició, la reproducció i la relació.
LA NUTRICIÓ:
La funció de la nutrició dels animals es porta a terme gracies al treball conjunt de 4 aparells amb funcions ben específiques: son l’aparell digestiu, l’aparell respiratori, l’aparell circulatori, l’aparell excretor.
LA REPRODUCCIÓ:
La reproducció és la funció per la cual els individus progenitors originen nous individus, que se’ls assemblen i reben el nom de descendents.
LA RELACIÓ:
Tots els animal tenen sentits per captar la presencia de aliment, localitzar els perills o comunicar-se amb altres animals. A més, gràcies a l’aparell locomotor, els animals es poden desplaçar. En funció del medi on viuen, aquest aparell té diferents característiques: La majoria dels animals terrestres han desenvolupat extremitats adaptades per caminar, córrer o saltar. També n’hi ha, però, que no en tenen i desplacen reptant
DAFNE – INGRID
Protegit: Guió
Canvi climàtic
Què és el canvi climàtic?
És el canvi de la temperatura de la terra.
Al llarg de la història sempre hi ha hagut canvis en la temperatura de la terra. Hi ha hagut 5 glaciacions i desprès pujades de temperatures.
Què és una era glacial o glaciació:
La glaciació és un refredament de la terra, originat a partir d’estius frescos i hiverns rigorosos. La neu acumulada durant l’hivern no acaba de fondre a l’estiu a causa de la congelacio. L’absorció de calor és menor, perquè el gel fa de mirall dels raigs solars, i any rere any va augmentant la superfície de la capa de gel (o glaç). Aquest fenomen duu parell el descens del nivell del mar.
Les glaciacions estan produïdes per la unió de diversos factors com són:
- Les variacions de la terra. (Moviment de translació)
- Canvis en l’atmosfera (increments CO2)
- I la deriva continental.
Les glaciacions es caracteritzen pel fred, clima humit i gruixudes capes de gel que s’estenen des de cadascun dels pols.
Les 5 glaciacions:
- Huroniana 2400-2100 milions d’anys.
- Criogènic 850-635 milions d’anys.
- Andina-Sahariana 450-420 milions d’anys.
- Karoo 360-260 milions d’anys.
- Cuaternaria 2.58 milions d’anys fins l’actualitat.
La pujada de temperatura de la terra, sol venir associada a un augment dels gasos d’efecte hivernacle, aquest gasos no deixen escapar la calor produïda pel sol que incideix a la terra.
Els canvis de temperatura al llarg del temps han estat molt lents, menys en algun cas en concret, com va ser la caiguda d’un gran meteorit a la terra fa uns 65 milions d’anys, que va provocar un canvi radical de les condicions de vida a la terra, com la posterior pujada de la temperatura del planeta, això va provocar l’extinció dels dinosaures.
Els científics creuen que el termòstat de la terra es molt sensible, i si es manipulen les condicions atmosfèriques fora de la normalitat, el canvi climàtic es pot accelerar.
Des de fa anys que l’home juga amb aquestes condiciones atmosfèriques, provocant la emissió de gasos efecte hivernacle que produeixen un canvi molt mes accelerat del clima.
En aquest gràfic podem observar la relació que hi ha entre la pujada de les temperatures i el nivell de CO2, es pot veure clarament com van parells, menys en els últims anys que creix i molt el nivell de CO2. Molts científics creuen que pot haver una gran pujada de temperatura.
Vídeo explicatiu de com podem ajudar a frenar el canvi climàtic.
Desertitsació
Desertització
La Desertització és quan la terra es mort i pasa de ser fértil a estéril.
Causes:
- Clima semiàrid en grans zones, sequeres estacionals, extrema variabilitat de les pluges i pluges sobtadesde gran intensitat.
- Sòls pobres amb marcada tendència a l’eroció.
- Relleu desigual, amb vessans escarpades i paisatges molt diversifícats.
- Pèrdues de la coberta forestal a causa d’repetits incendis de bosscos.
- Crisi a l’agricultura tradicional, amb el conseguent abandonament de terres i deterirament del sòl i de les estructures de conservació de l’aigua.
- Ocasional explotació insostenible dels recursos hídrics subterranis, contaminació química i salinització d’aquífers.
- Concentració de l’activitat econòmica a les zones costaneres com a resultat del creixement urbà.
La conbinació de factors i prosessos com l’aridesa, la sequera, l’eroció, els insendis forestals, la sobreexploració d’aquífers.