Tag Archives: Lectura

National Reading Panel (NRP)

En un treball de Lino (2006) s’indica que als EEUU les avaluacions estatals van mostrar reiteradament que els nens/es de Califòrnia se situaven en l’últim lloc en resultats de lectura. A rel d’aquesta constatació s’efectuaren diverses actuacions que desembocaren en la constitució de la National Reading Panel (NRP), grup de treball constituït per catorze científics experts que durant més d’un any 1998, van efectuar una metaanàlisi de les investigacions fetes sobre escriptura i lectura. Dels 115.000 estudis inclosos en les bases de dades estudis efectuats sobre el tema, se seleccionaren aquells que complien una sèrie de requisits ( que fossin en anglès, que aportessin informació detallada del procés d’investigació, que complissin els estàndards més alts d’evidència científica,…).

Només 38 estudis complien tots els requisits establerts. L’any 1999 es van publicar els resultats d’aquest treball, que foren assumits immediatament per la legislació federal. El programa estatal de suport a l’ensenyament de la lectura (Reading First) els va tenir en compte i van dictaminar, en conseqüència, que l’ensenyament de la lectura hauria d’articular-se entorn d’aquestes cinc àrees:

–  Consciència fonològica

–  Relació entre grafema i fonema

–  Fluïdesa

–  Vocabulari

–  Estratègies per a la comprensió.

Bibliografia- ENLLAÇ:

DUCH, J. (2007) Proposta d’intervenció amb els alumnes que mostren dificultats per a accedir a l’aprenentatge inicial de l’escriptura i la lectura. Departament d’educacció

Exemple de dificultats de lectura en la via fonològica!

Un exemple val més que mil paraules, observeu com en un discurs adreçat a mestres la ponent, presidenta del sindicat de mestres mexicans, assumeix les seves pròpies dificultats en la lectura de la paraula EPIDEMIOLOGICA!!!!!

És un vídeo molt curt, però fa explícit un exemple clar que ens ve al pèl per a la nostra assignatura. Mireu-lo, us ho passareu bé!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/y3w5wDfnMO4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

NIVELLS DE CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

Hi ha diferents nivells de consciència fonològica: consciència de rima i al·literació, consciència sil·làbica, consciència intrasil·làbica i consciència fonètica:

–  Consciència de rima: Suposa la capacitat per a descobrir que dues o més paraules comparteixen un mateix grup de sons. Constitueix un bon predictor de possibles dificultats en l’aprenentatge del llenguatge escrit. Entre les tasques relacionades amb la consciència de rima podem assenyalar:

o Reconèixer que dos mots rimen.

o Agrupar mot que rimen.

o Veure quin mot d’un grup no rima amb la resta

o Produir una rima

Consciència de síl·laba: Implica la capacitat per a operar amb conjunts de fonemes que son articulats de forma conjunta i independent. És també un bon predictor de possibles dificultats en l’aprenentatge del llenguatge escrit. Pot facilitar l’assoliment de la

consciència fonètica. Tasques relacionades amb la consciència sil·làbica son:

o Adonar-se de la primera/última síl·laba

o Adonar-se d’una síl·laba al mig de la paraula.

o Produir una paraula a partir de síl·labes donades.

o Fer el recompte de les síl·labes.

Consciència intrasil·làbica: Pressuposa la possibilitat de treballar amb els components intrasil·làbics de principi, atac u onset, (format per la consonant o grup consonàntic inicial) i la rima (format per la resta de la síl·laba). Aquest nivell, que està entre la consciència sil·làbica i la fonètica, és objecte de desacord per part dels diferents investigadors sobre el tema.

Tasques que impliquen la consciència intrasil·làbica poden ser:

o Reconèixer que dues paraules comparteixen un atac determinat (ample i plaça).

o Dir dues paraules que comencin, tinguin, un atac determinat.

–  Consciència fonètica: Fa referència a la habilitat per manipular els diferents fonemes de la paraula. El seu domini és necessària per a assolir el llenguatge escrit. Implica tasques com:

o Identificar el primer/últim fonema d’un mot.

o Indicar mots que comencin/acabin per un mot determinat.

o Analitzar diferències fonètiques entre dos mots donats (sal/sol).

o Donats el conjunt ordenat de fonemes d’un mot, dir de quina paraula es tracta.

o Donada una paraula dir un a un els fonemes que la formen.

Cadascuna d’aquestes activitats suposa un determinat nivell de dificultat, que es veu condicionat, alhora, per altres variables com el nombre d’unitats que componen el mot, la seva posició relativa i les característisques sòniques de les unitats.

creuament-de-camins




Consciència fonològica (CF) en els infants. Un programa de classe

L’Enriqueta Garriga el curs 2002-03 va realitzar una llicència d’estudis on ve fer una adaptació al català del programa “Phonemics Awareness in Young Children” de Marylin J. Adams, Barbara R. Foorman, Ingvar Lundeberg i Terri Beeler.

Aquest programa té com a objectiu facilitar activitats concretes que estimulin el desenvolupament de la CF a la etapa infantil, cicle inicial i d’educació especial per a tal de millorar les habilitats que permetin garantir l’èxit en la lectura en el CI.

Un aspecte fonamental del treball és que abans d’introduir les activitats de l’àrea següent, cal donar una àrea completa. Per exemple, les síl·labes cal que s’hagin establert de forma segura abans de passar als sons inicials.

L’autora comenta que la raó per a l’entrenament de la CF es sobre tot fer evident la correspondència sons- lletres mentre s’aprèn, entenent que el treball no és de simple memorització mecànica d’aquestes correspondències, sinó el desenvolupament de la percepció de les estructures fonològiques del llenguatge en els nens que els porti a una comprensió productiva i conscient de la lògica de la seva representació escrita.

Els temes desenvolupats en forma de capítols estan estructurats per activitats que giren entorn:
– Jocs d’escoltar.

– Rimar.

– Paraules i frases.

– Consciència de síl·laba.

– Sons inicial i final.

– Fonemes.

– Introducció a les lletres.

– Avaluació de la consciència fonològica.

En aquest enllaç hi podeu trobar la llicència de l’Enriqueta Garriga:

http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200203/resums/egarriga.html

Primer és la lectura o l’escriptura?

La reflexió sobre aquesta qüestió sembla anar en un sentit, però més enllà d’opinions i creences, cal anar a veure què diuen les investigacions.


Domínguez (1994) en un treball d’investigació sobre les habilitats d’anàlisi fonològic, indica que aprendre a llegir i aprendre a escriure son dos processos que, inicialment, segueixen desenvolupaments independents, per la qual cosa, no té massa sentit parlar d’aprenentatge de la lecto-escriptura i que en els seu lloc seria més exacte parlar d’aprenentatge de la lectura i d’aprenentatge de l’escriptura.


En aquesta mateixa línia es manifesta Tolchinski, (1993) que considera l’escriptura i la lectura com a activitats diverses, cadascuna amb les seves particularitats i indica que l’aprenentatge de l’escriptura no és conseqüència de l’aprenentatge de la lectura ni l’aprenentatge d’aquesta és conseqüència de l’anterior.


Les dades procedents de les ciències experimentals permeten afirmar que escriptura no està supeditada a la lectura.

Bibliografia:

– DOMINGUEZ, A.B. (1994): Importancia de las habilidades de análisis fonológico en el aprendizaje de la lectura y de la escritura. Estudios de Psicología, 51, 59-70.
– TOLCHINSKY, Liliana (1993): Aprendizaje del lenguaje escrito : procesos evolutivos e implicaciones didácticas. Anthropos. Barcelona.