La reflexió sobre aquesta qüestió sembla anar en un sentit, però més enllà d’opinions i creences, cal anar a veure què diuen les investigacions.

Domínguez (1994) en un treball d’investigació sobre les habilitats d’anàlisi fonològic, indica que aprendre a llegir i aprendre a escriure son dos processos que, inicialment, segueixen desenvolupaments independents, per la qual cosa, no té massa sentit parlar d’aprenentatge de la lecto-escriptura i que en els seu lloc seria més exacte parlar d’aprenentatge de la lectura i d’aprenentatge de l’escriptura.

En aquesta mateixa línia es manifesta Tolchinski, (1993) que considera l’escriptura i la lectura com a activitats diverses, cadascuna amb les seves particularitats i indica que l’aprenentatge de l’escriptura no és conseqüència de l’aprenentatge de la lectura ni l’aprenentatge d’aquesta és conseqüència de l’anterior.

Les dades procedents de les ciències experimentals permeten afirmar que escriptura no està supeditada a la lectura.

Bibliografia:

– DOMINGUEZ, A.B. (1994): Importancia de las habilidades de análisis fonológico en el aprendizaje de la lectura y de la escritura. Estudios de Psicología, 51, 59-70.
– TOLCHINSKY, Liliana (1993): Aprendizaje del lenguaje escrito : procesos evolutivos e implicaciones didácticas. Anthropos. Barcelona.