Tag Archives: Ensenyar

Aprenentatge de la lectura i coneixement fonològic: anàlisi evolutiu i implicacions educatives

En l’estudi realitzat per Mª José González es pretenia comprovar la importància del coneixement fonològic en l’aprenentatge de la lectura en termes de reconeixement i comprensió de textos.

En una primera conclusió va considerar que el reconeixement fonològic influeix decisivament en la lectura entre els 6 i els 8 anys, sent major als 7 anys. La fase alfabètica s’assoleix en aquest moment, que és quan la CF podria ser una habilitat adquirida abans de l’aprenentatge de la lectura.

Una segona conclusió de l’estudi ve ser relacionar la CF entre els 6 i 8 anys amb les variables lectores d’exactitud en primer lloc, de comprensió en segon i de velocitat en tercer, per aquest ordre d’importància. Amb una millor relació entre CF i reconeixement als 6-7 anys, i en la comprensió als 8.

La tercera conclusió de l’estudi indica que el coneixement sil·làbic i fonèmic influeix en la lectura dels 6 als 8 anys. Resaltant que als 6 i 8 és més important el coneixement sil·làbic, mentre que als 7 el fonèmic.

Finalment, en una quarta conclusió s’exposa que l’entrenament en el coneixement sil·làbic i fonèmic si s’inicia abans dels 6 anys afavorirà el desenvolupament i aprenentatge de la lectura, i més concretament en exactitud i velocitat de la mateixa.

Bibliografia

GONZÁLEZ, Mª.J. (1996) Aprendizaje de la lectura y conocimiento fonológico: anàlisis evolutivo e implicaciones educativas.

Metaconeixement fonològic: estudi descriptiu sobre una mostra de nens prelectors en edat preescolar

En un estudi realitzat per l’autor sobre la pregunta de si s’adquireixen abans les habilitats de segmentació sil·làbica que les pròpiament fonològiques, es va arribar a la conclusió que aquesta afirmació confirmava d’altres investigacions fetes en aquest sentit.

Això comportaria, segons l’autor, que a l’hora se dissenyar un programa d’ensenyament cal tenir en compte que l’habilitat per a retindre i representar estructures sil·làbiques tindria major rellevància en l’aprenentatge de la llengua que les pròpiament fonològiques.

Però també cal incidir en aspectes específics de representació fonològica, degut a que molts treballs d’investigació conclouen que no seria convenient obviar el treball dels fonemes si es desenvolupa un treball sil·làbic.

Així, podem interpretar a través d’aquestes reflexions que cal sistematitzar el metaconeixement fonològic en les etapes inicials en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, i que tot i tenir present que els nens aprenen més fàcilment les estructures sil·làbiques, s’han d’ensenyar complementàriament a l’aprenentatge de la correspondència so- grafia.

Bibliografia

JIMÉNEZ, J. (1992). Metaconeixement fonològic: estudi descriptiu sobre una mostra de nens prelectors en edat preescolar. Infancia y aprendizaje, nº 57.

El treball sil·làbic en el desenvolupament de la lectura a les etapes inicials

Els autors de l’article van realitzar una investigació on es cercava la relació entre les tasques de consciència fonològica i la decodificació lectora.

Entre les diferents conclusions del seu estudi volia destacar la que relaciona la consciència sil·làbica i l’adquisició de la lectura al finalitzar l’etapa d’Educació Infantil.

En aquest sentit, cal tenir present que en el moment de realitzar l’ensenyament de la lectura a les etapes inicial és important desenvolupar activitats amb els mecanismes de lectura que explotin les unitats sil·làbiques en la decodificació de les paraules.

silc2b7labes

Bibliografia

MÁRQUEZ, J. i DE LA OSA, P. (2003) Evaluación de la conciencia fonológica en el inicio lector. Anuario de Psicología. Vol.3, nº 3, p.357-370. Universitat de Barcelona.

El desenvolupament d’habilitats d’anàlisi fonològic a través de programes d’ensenyança

L’Ana Belen Domínguez, de la Universitat de Salamanca, va portar a terme una investigació sobre la conveniència d’ensenyar a desenvolupar als nens d’educació infantil habilitats d’anàlisi fonològic d’una forma explícita. En aquesta investigació es valoraven diferents grups d’alumnes que van desenvolupar programes de treball diferenciats entre ells:

–          Grup del programa d’omissió de fonemes.

–          Grup del programa d’identificació de fonemes.

–          Grup del programa de rimes.

–          Grup de control on no s’ensenyaven activitats fonològiques.

Les conclusions de la seva investigació portaren a la creença que entre el coneixement fonològic i l’aprenentatge de la lectura existeix una relació interactiva i recíproca.

També indicaren una seqüència lògica que tot el professorat hauria de seguir per tal de portar a terme  programes de treball relacionats amb el desenvolupament del coneixement fonològic:

1)      Tasques d’omissió de fonemes.

2)      Tasques d’addicció de fonemes.

3)      Tasques d’identificació de síl·labes.

4)      Tasques d’identificació de fonemes.

5)      Tasques de rima.

En quan a l’ensenyança destinada a desenvolupar en els nenes habilitats d‘anàlisi de la paraula podríem utilitzar qualsevol de les posicions de la síl·laba dins la paraula, ja que l’ensenyament en una posició es generalitza a altres posicions.

Per acabar d’extreure conclusions d’aquest magnífic estudi podem afegir que es va valorar que en la identificació de fonemes pels nens és més fàcil identificar-los al inici de la paraula que al final, mentre que a la resta de tasques contemplades en aquest treball, es a dir, addicció i omissió de síl·labes o fonemes, és més fàcil afegir o ometre fonemes al final de la paraula que al començament i, a la vegada, en la tasca d’omissió de fonemes, aquestes dues posicions foren més fàcils que la del mig de paraula.


Què us sembla la informació? Per a mi un instrument molt útil per a desenvolupar un treball amb alumnes sobre consciència fonològica…és un bon punt de partida!

Bibliografia

DOMÍNGUEZ, A. B. (1996) El desarrollo de las habilidades de anàlisis fonológico a través de programas de enseñanza. Infancia y Aprendizaje, 76. p.69-81

Principals dificultats a superar per ensenyar a través de mètodes fònics.

En Jesús Alegria va publicar un article a la revista “Infancia y Aprendizaje” on exposava una sèrie d’arguments a favor de l’ensenyament de la lectura per mitjà del desenvolupament de la consciència fonològica.

Volia destacar d’aquest article la idea sobre la qual basa la presentació als alumnes d’aquest programa, en la qual ens permet entendre que cal respectar certa visió evolutiva de l’aprenentatge; aquesta visió fa que a nivell pràctic s’hagin de tenir presents algunes variables:

–          Les síl·labes i les rimes són més fàcils d’aïllar mentalment que els fonemes.

–          Les vocals poden desenvolupar paper de síl·labes i seran més fàcilment manipulables que les consonants.

–          Les consonants fricatives (f,v,d,s,z,x,j,g) a diferència de les oclusives (p,t,k,b,d,g), es poden pronunciar aïlladament, el que facilita la comprensió del codi.

Per l’autor els mètodes fònics no suposen allunyar al lector del significat, sinó donar-li l’eina per a que accedeixi a ell de forma autònoma i segura.

Concrecions metodològiques com les exposades en aquest article ens ajuden a comprendre millor com ho hem de fer, quan ja sabem què hem de fer.

images-lectura

BIBLIOGRAFIA:

ALEGRIA, J. (2006). Por un enfoque psicolingüístico del aprendizaje de la lectura y sus dificultades -20 años después- Infancia i Aprendizaje. Nº 29, p. 93-111

Crítica a l’ensenyament per mitjà d’una metodologia globalitzadora

Kennet Goodman, reputat lingüista dels EEUU, va elaborar unes propostes didàctiques en relació a la defensa del llenguatge integrat (més tard concretades en el “The Whole language approach”), un llenguatge que traduït al nostre entorn concret d’aprenentatge el podem comparar al que defensa la concepció constructivista de l’aprenentatge: amb una metodologia globalitzadora (Ferreiro i Teberosky).

L’Emilio Sánchez va publicar un article a la revista “Cultura y Educación”, on exposava una crítica a les propostes d’aquest llenguatge. Per aquest autor hi ha 3 aspectes en la proposta del llenguatge integrat on s’evidencia que no és realista:

1)      Suggereix que l’adquisició del llenguatge escrit és relativament fàcil.

2)      Suposa que l’adquisició de les destreses poden sincronitzar-se amb el seu ús.

3)      Desconeix l’existència d’importants diferències individuals que repercuteixen negativament en la tasca d’aquirir el llenguatge escrit.

L’autor no nega el potencial dels principis com el de la necessitat d’unir ús i destreses, ja que només es qüestiona que puguin portar-se a terme sense atendre al desenvolupament dels aspectes més específics del llenguatge escrit. Cal, en certs moments, automatitzar les destreses, el que suposa obrir un parèntesi en el que l’alumne ha de centrar ls seus esforços en les destreses per a reconèixer paraules, tot i que això no derivi en un acte comunicatiu genuí.


BIBLIOGRAFIA:

SÁNCHEZ, E. (1996) El todo y las partes: una crítica a las propuestas del lenguaje integrado. Cultura y Educación. Nº 1, p, 39-54.

Consciència fonològica (CF) en els infants. Un programa de classe

L’Enriqueta Garriga el curs 2002-03 va realitzar una llicència d’estudis on ve fer una adaptació al català del programa “Phonemics Awareness in Young Children” de Marylin J. Adams, Barbara R. Foorman, Ingvar Lundeberg i Terri Beeler.

Aquest programa té com a objectiu facilitar activitats concretes que estimulin el desenvolupament de la CF a la etapa infantil, cicle inicial i d’educació especial per a tal de millorar les habilitats que permetin garantir l’èxit en la lectura en el CI.

Un aspecte fonamental del treball és que abans d’introduir les activitats de l’àrea següent, cal donar una àrea completa. Per exemple, les síl·labes cal que s’hagin establert de forma segura abans de passar als sons inicials.

L’autora comenta que la raó per a l’entrenament de la CF es sobre tot fer evident la correspondència sons- lletres mentre s’aprèn, entenent que el treball no és de simple memorització mecànica d’aquestes correspondències, sinó el desenvolupament de la percepció de les estructures fonològiques del llenguatge en els nens que els porti a una comprensió productiva i conscient de la lògica de la seva representació escrita.

Els temes desenvolupats en forma de capítols estan estructurats per activitats que giren entorn:
– Jocs d’escoltar.

– Rimar.

– Paraules i frases.

– Consciència de síl·laba.

– Sons inicial i final.

– Fonemes.

– Introducció a les lletres.

– Avaluació de la consciència fonològica.

En aquest enllaç hi podeu trobar la llicència de l’Enriqueta Garriga:

http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200203/resums/egarriga.html

Les microhabilitats necessàries en la codificació de les paraules en la ruta fonològica

Tsvetkova (1977) afirma que “a les etapes inicials assimiladores de l’escriptura cada operació és un acte aïllat i conscienciós, el procés figuratiu de la paraula ve a dissociar-se en una sèrie de tasques i operacions independents: desglossament dels sons verbals, actualització de les lletres corresponents, traçat dels grafemes, etc.”

Específica que els constituents de l’escriptura en aquest nivell de processament són els següents:

· El component essencial del procés és l’anàlisi sònic de la paraula, que pressuposa la facultat de separar de la veu sonant els fonemes aïllats i  transformar-los en fonemes estables. A més de separar i precisar els fonemes a la paraula, l’anàlisi d’aquesta comporta, així mateix, l’operació d’establir la seqüència i l’ordre dels fonemes a la mateixa.

· El segon component associat a la trama de l’escriptura és l’operació de correlacionar cada fonema desglossat de la paraula amb la lletra corresponent al mateix.

· Per últim, el tercer element implica el rexifrat de la representació visual de la lletra en traçats gràfics adequats a aquesta, el que s’aconsegueix mitjançant una sèrie de moviments successius de la mà”.

Microhabilitats que possibiliten la codificació (escriptura) de les paraules en la ruta fonològica.

1. ANÀLISI FONÈTICA DELS MOTS.

2. ASSOCIACIÓ DE FONEMES AMB GRAFEMES.

3. TRAÇAT DELS GRAFEMES.

Cal fer un treball estructurat de la consciència fonològica

Cal estructurar el treball de CF

Bibliografia:

TSVETKOVA, L. S. (1977); Reeducación del lenguaje, la lectura y la escritura.
Fontanella, Barcelona.

Activitat de desenvolupament de la consciència fonològica

Aquí teniu un vídeo on es realitza un joc que la docent relaciona amb el treball de la consciència fonològica i la creació de frases. El considero interessant, sobretot per aquells docents que treballen en grups reduits, però també me’l plantejo en una metodologia cooperativa en entorns d’aula ordinària (caldria valorar els rols de cada component del grup).

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/A2QPgMM60bQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Consciència Fonològica versus Constructivisme

Al llibre de BONALS, J. i SÁNCHEZ- CARO, M. (2007)  Manual de asesoramiento psicopedagógico. Graó. Barcelona. podem trobar un article (p.811-838) de l’Angelina Sepúlveda i l’Anna Teberosky, que ens parla de l’alumnat amb dificultats en l’aprenentatge de la llengua escrita. En aquest article es presenten algunes de les implicacions de la concepció constructivista sobre l’alfabetització inicial per a l’atenció d’alumnes amb dificultats en la lectura  i l’escriptura.

Més enllà d’analitzar el contingut de tot l’article, el que vull plantejar al meu bloc és la visió diferenciada d’alguns autors sobre com actuar amb l’alumnat amb dificultat. Mentre unes teories relacionen el treball de la consciència fonològica de forma aïllada com a base del treball en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, d’altres, en aquest cas com les autores de l’article, fan evident una opinió en el sentit oposat.

Cito l’article: “Des de la perspectiva constructivista sobre l’alfabetització inicial els components que expliquen el procés de comprensió de l’escrit no són factors aïllats ni independents….Cap aprenentatge és aïllat i independent dels altres…els nous aprenentatges anteriors s’organitzen, no de forma immediata, sinó al llarg del procés…”.

Les autores referides, justifiquen que la comprensió del sistema d’escriptura exigeix un nivell de reflexió sobre la llengua, que comporta una reflexió sobre la segmentació de la parla (frases, paraules, lletres…). Per elles cal ensenyar a examinar el sistema d’escriptura, però també cal la comprensió i l’ús funcional i intencional de l’escrit, sobretot pensant en no fomentar el sentiment de fracàs de l’alumnat amb majors dificultats.

Per les autores la consciència fonològica intervé en l’aprenentatge, però no ha de ser un fi en ella mateixa i no s’ha de valorar de forma aïllada. El procés central en el llenguatge escrit és la construcció de significats, fet que no es fa en el desenvolupament d’habilitats de forma aïllada, sinó en la comunicació, la comprensió i l’expressió de significats.

Personalment, en relació al desenvolupament de la meva tasca docent, penso que ambdós tipus de treball en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura inicial es poden simulteniejar, i tot i que hi ha una opinió en la “pensa”que discuteix els beneficis d’una potenciació del treball específic en l’àmbit fonològic de forma aïllada en alumnat amb moltes dificultats d’aprenentatge, valoro els avenços obtinguts en diferents alumnes que no evolucionaven favorablement en entorns metodològics d’aprenentatge basats en el constructivisme, sempre reconeixent que no són casos molt greus, però que han milloorat de forma positiva en els aprenentatges des del moment que s’ha iniciat un programa d’ensenyament relacionat directament amb la consciència fonològica.

Cal valorar aquesta dicotomia en relació a un debat que pot enriquir els entorns docents de l’escola actual. Compaginar diferents metodologies és complex, però cal sumar allò que ens funciona millor de cadascuna d’elles, per això en cap moment dic que no “bec” del constructivisme, més al contrari, el valoro com a una part més de la meva estratègia de treball. El debat és present a l’escola en aquests moments, podeu sumar-vos-hi també vosaltres!

Bibliografia

BONALS, J. i SÁNCHEZ- CARO, M. (2007)  Manual de asesoramiento psicopedagógico. Graó. Barcelona.