Monthly Archives: març 2010

Principals dificultats a superar per ensenyar a través de mètodes fònics.

En Jesús Alegria va publicar un article a la revista “Infancia y Aprendizaje” on exposava una sèrie d’arguments a favor de l’ensenyament de la lectura per mitjà del desenvolupament de la consciència fonològica.

Volia destacar d’aquest article la idea sobre la qual basa la presentació als alumnes d’aquest programa, en la qual ens permet entendre que cal respectar certa visió evolutiva de l’aprenentatge; aquesta visió fa que a nivell pràctic s’hagin de tenir presents algunes variables:

– Les síl·labes i les rimes són més fàcils d’aïllar mentalment que els fonemes.

– Les vocals poden desenvolupar paper de síl·labes i seran més fàcilment manipulables que les consonants.

– Les consonants fricatives (f,v,d,s,z,x,j,g) a diferència de les oclusives (p,t,k,b,d,g), es poden pronunciar aïlladament, el que facilita la comprensió del codi.

Per l’autor els mètodes fònics no suposen allunyar al lector del significat, sinó donar-li l’eina per a que accedeixi a ell de forma autònoma i segura.

Concrecions metodològiques com les exposades en aquest article ens ajuden a comprendre millor com ho hem de fer, quan ja sabem què hem de fer.

BIBLIOGRAFIA:

ALEGRIA, J. (2006). Por un enfoque psicolingüístico del aprendizaje de la lectura y sus dificultades -20 años después- Infancia i Aprendizaje. Nº 29, p. 93-111

Crítica a l’ensenyament per mitjà d’una metodologia globalitzadora

Kennet Goodman, reputat lingüista dels EEUU, va elaborar unes propostes didàctiques en relació a la defensa del llenguatge integrat (més tard concretades en el “The Whole language approach”), un llenguatge que traduït al nostre entorn concret d’aprenentatge el podem comparar al que defensa la concepció constructivista de l’aprenentatge: amb una metodologia globalitzadora (Ferreiro i Teberosky).

L’Emilio Sánchez va publicar un article a la revista “Cultura y Educación”, on exposava una crítica a les propostes d’aquest llenguatge. Per aquest autor hi ha 3 aspectes en la proposta del llenguatge integrat on s’evidencia que no és realista:

1) Suggereix que l’adquisició del llenguatge escrit és relativament fàcil.

2) Suposa que l’adquisició de les destreses poden sincronitzar-se amb el seu ús.

3) Desconeix l’existència d’importants diferències individuals que repercuteixen negativament en la tasca d’aquirir el llenguatge escrit.

L’autor no nega el potencial dels principis com el de la necessitat d’unir ús i destreses, ja que només es qüestiona que puguin portar-se a terme sense atendre al desenvolupament dels aspectes més específics del llenguatge escrit. Cal, en certs moments, automatitzar les destreses, el que suposa obrir un parèntesi en el que l’alumne ha de centrar ls seus esforços en les destreses per a reconèixer paraules, tot i que això no derivi en un acte comunicatiu genuí.

BIBLIOGRAFIA:

SÁNCHEZ, E. (1996) El todo y las partes: una crítica a las propuestas del lenguaje integrado. Cultura y Educación. Nº 1, p, 39-54.

Consciència fonològica (CF) en els infants. Un programa de classe

L’Enriqueta Garriga el curs 2002-03 va realitzar una llicència d’estudis on ve fer una adaptació al català del programa “Phonemics Awareness in Young Children” de Marylin J. Adams, Barbara R. Foorman, Ingvar Lundeberg i Terri Beeler.

Aquest programa té com a objectiu facilitar activitats concretes que estimulin el desenvolupament de la CF a la etapa infantil, cicle inicial i d’educació especial per a tal de millorar les habilitats que permetin garantir l’èxit en la lectura en el CI.

Un aspecte fonamental del treball és que abans d’introduir les activitats de l’àrea següent, cal donar una àrea completa. Per exemple, les síl·labes cal que s’hagin establert de forma segura abans de passar als sons inicials.

L’autora comenta que la raó per a l’entrenament de la CF es sobre tot fer evident la correspondència sons- lletres mentre s’aprèn, entenent que el treball no és de simple memorització mecànica d’aquestes correspondències, sinó el desenvolupament de la percepció de les estructures fonològiques del llenguatge en els nens que els porti a una comprensió productiva i conscient de la lògica de la seva representació escrita.

Els temes desenvolupats en forma de capítols estan estructurats per activitats que giren entorn:
– Jocs d’escoltar.

DIFICULTATS D’APRENENTATGE I INTERVENCIÓ PP

Instruments de suport per al desenvolupament professional del psicopedagog

Monthly Archives: març 2010

Principals dificultats a superar per ensenyar a través de mètodes fònics.

En Jesús Alegria va publicar un article a la revista “Infancia y Aprendizaje” on exposava una sèrie d’arguments a favor de l’ensenyament de la lectura per mitjà del desenvolupament de la consciència fonològica.

Volia destacar d’aquest article la idea sobre la qual basa la presentació als alumnes d’aquest programa, en la qual ens permet entendre que cal respectar certa visió evolutiva de l’aprenentatge; aquesta visió fa que a nivell pràctic s’hagin de tenir presents algunes variables:

– Les síl·labes i les rimes són més fàcils d’aïllar mentalment que els fonemes.

– Les vocals poden desenvolupar paper de síl·labes i seran més fàcilment manipulables que les consonants.

– Les consonants fricatives (f,v,d,s,z,x,j,g) a diferència de les oclusives (p,t,k,b,d,g), es poden pronunciar aïlladament, el que facilita la comprensió del codi.

Per l’autor els mètodes fònics no suposen allunyar al lector del significat, sinó donar-li l’eina per a que accedeixi a ell de forma autònoma i segura.

Concrecions metodològiques com les exposades en aquest article ens ajuden a comprendre millor com ho hem de fer, quan ja sabem què hem de fer.

Crítica a l’ensenyament per mitjà d’una metodologia globalitzadora

L’Emilio Sánchez va publicar un article a la revista “Cultura y Educación”, on exposava una crítica a les propostes d’aquest llenguatge. Per aquest autor hi ha 3 aspectes en la proposta del llenguatge integrat on s’evidencia que no és realista:

1) Suggereix que l’adquisició del llenguatge escrit és relativament fàcil.

2) Suposa que l’adquisició de les destreses poden sincronitzar-se amb el seu ús.

3) Desconeix l’existència d’importants diferències individuals que repercuteixen negativament en la tasca d’aquirir el llenguatge escrit.

Consciència fonològica (CF) en els infants. Un programa de classe

L’Enriqueta Garriga el curs 2002-03 va realitzar una llicència d’estudis on ve fer una adaptació al català del programa “Phonemics Awareness in Young Children” de Marylin J. Adams, Barbara R. Foorman, Ingvar Lundeberg i Terri Beeler.

Aquest programa té com a objectiu facilitar activitats concretes que estimulin el desenvolupament de la CF a la etapa infantil, cicle inicial i d’educació especial per a tal de millorar les habilitats que permetin garantir l’èxit en la lectura en el CI.

Un aspecte fonamental del treball és que abans d’introduir les activitats de l’àrea següent, cal donar una àrea completa. Per exemple, les síl·labes cal que s’hagin establert de forma segura abans de passar als sons inicials.

Els temes desenvolupats en forma de capítols estan estructurats per activitats que giren entorn:
– Jocs d’escoltar.

– Rimar.

– Paraules i frases.

– Consciència de síl·laba.

– Sons inicial i final.

– Fonemes.

– Introducció a les lletres.

– Avaluació de la consciència fonològica.

En aquest enllaç hi podeu trobar la llicència de l’Enriqueta Garriga:

http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200203/resums/egarriga.html

En Jesús Alegria va publicar un article a la revista “Infancia y Aprendizaje” on exposava una sèrie d’arguments a favor de l’ensenyament de la lectura per mitjà del desenvolupament de la consciència fonològica.

Volia destacar d’aquest article la idea sobre la qual basa la presentació als alumnes d’aquest programa, en la qual ens permet entendre que cal respectar certa visió evolutiva de l’aprenentatge; aquesta visió fa que a nivell pràctic s’hagin de tenir presents algunes variables:

– Les síl·labes i les rimes són més fàcils d’aïllar mentalment que els fonemes.

– Les vocals poden desenvolupar paper de síl·labes i seran més fàcilment manipulables que les consonants.

– Les consonants fricatives (f,v,d,s,z,x,j,g) a diferència de les oclusives (p,t,k,b,d,g), es poden pronunciar aïlladament, el que facilita la comprensió del codi.

Per l’autor els mètodes fònics no suposen allunyar al lector del significat, sinó donar-li l’eina per a que accedeixi a ell de forma autònoma i segura.

Concrecions metodològiques com les exposades en aquest article ens ajuden a comprendre millor com ho hem de fer, quan ja sabem què hem de fer.

L’Emilio Sánchez va publicar un article a la revista “Cultura y Educación”, on exposava una crítica a les propostes d’aquest llenguatge. Per aquest autor hi ha 3 aspectes en la proposta del llenguatge integrat on s’evidencia que no és realista:

1) Suggereix que l’adquisició del llenguatge escrit és relativament fàcil.

2) Suposa que l’adquisició de les destreses poden sincronitzar-se amb el seu ús.

3) Desconeix l’existència d’importants diferències individuals que repercuteixen negativament en la tasca d’aquirir el llenguatge escrit.

L’Enriqueta Garriga el curs 2002-03 va realitzar una llicència d’estudis on ve fer una adaptació al català del programa “Phonemics Awareness in Young Children” de Marylin J. Adams, Barbara R. Foorman, Ingvar Lundeberg i Terri Beeler.

Aquest programa té com a objectiu facilitar activitats concretes que estimulin el desenvolupament de la CF a la etapa infantil, cicle inicial i d’educació especial per a tal de millorar les habilitats que permetin garantir l’èxit en la lectura en el CI.

Un aspecte fonamental del treball és que abans d’introduir les activitats de l’àrea següent, cal donar una àrea completa. Per exemple, les síl·labes cal que s’hagin establert de forma segura abans de passar als sons inicials.

Els temes desenvolupats en forma de capítols estan estructurats per activitats que giren entorn: – Jocs d’escoltar.

– Rimar.

– Paraules i frases.

– Consciència de síl·laba.

– Sons inicial i final.

– Fonemes.

– Introducció a les lletres.

– Avaluació de la consciència fonològica.

En aquest enllaç hi podeu trobar la llicència de l’Enriqueta Garriga:

http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200203/resums/egarriga.html

Els temes desenvolupats en forma de capítols estan estructurats per activitats que giren entorn:
– Jocs d’escoltar.