Com els nens aprenen a llegir i escriure de forma motivadora

Leave a reply

Sovint preparar una activitat motivadora i coooperativa pot ser un instrument que ens ajudi a trobar un alumnat més predisposat cap al treball escolar. El següent vídeo ens mostra com amb pocs recursos es poden elaborar activitats relacionades amb la lectura i l’escriptura, que observant les cares dels nens podem deduir que aprenen motivats.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/z-iWzNQ6aGk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]


I l’administració educativa què està fent?

Leave a reply

No voldria a entrar en crítiques ni elogis sobre com es planteja al nostre país la programació global de les escoles del treball de la lectura en les etapes inicials i per als alumnes amb més dificultats d’aprenentatge, ja que la meva idea inicial és fer-vos veure com altres països, en aquest cas França, es plantegen intervencions que ajudin a orientar al professorat cap on ha d’anar el seu treball en aquest àmbit.

El ministre d’Educació Nacional, Ensenyament Superior i Recerca francès de l’any 2006 va enviar al president i director d’educació, als inspectors dels directors de l’Acadèmia dels serveis departamentals d’Educació, els directors de IUFM una circular on s’exposen aspectes força tècnics.

Podem estar-hi d’acord o no, però el que és important constatar és que l’administració s’implica directament en les directrius pedagògiques a desenvolupar en l’àmbit educatiu.

Podeu baixar-vos el document:

Llegir-a-França llibre-de-franca1


Power sobre l’ensenyament inicial de la lectura i l’escriptura

1 Reply

Entre d’altres funcions que tindrem encomanades com a futurs psicopedagogs tenim  la d’assessoraemnt a d’altres professionals. Un instrument molt útil per a quan arribin situacions d’assessorament és el power point, la Imma Canal n’ha elaborat un que us podrà ajudar com a base per a la creació del vostre propi material d’assesors. La síntesi d’aquest material et dóna una idea d’un estil pràctic per a arribar a tenir la informació més essencial ben a l’abast.

Cliqueu l’enllaç:

LA SISTEMATITZACIÓ EN L’ENSENYAMENT INICIAL DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA

El conte com a eina en el treball de la CF

1 Reply

La Misericordia Valls ha elaborat un programa de treball de la consciència fonològica a través dels contes, principalment destinat per a mestres d’Educació Infantil. Trobareu una llarga explicació sobre com aplicar-ho, a més de nou contes amb les  seves respectives guies didàctiques. Un treball molt interesant.

conte

Enllaç a Documents de google :

El conte com a eina d’abordatge integral i integrador

Intervenció en trastorns dislèxics

Leave a reply

Us faig partíceps d’un programa de treball per a desenvolupar la consciència fonològica. El més interessant de l’article és que està elaborat per investigadors argentins del Laboratori per a l’Estudi de les Funcions Cerebrals Superiors de Buenos Aires. Com l’autor comenta: “El empleo de métodos fonológicos para prevenir o remediar el trastorno lector se ha convertido en los últimos años en el pilar fundamental del tratamiento de la dislexia”.

Argumentar des d’una vessant més acadèmica les motivacions per a treballar la consciència fonològica en trastorns de lectura i escriptura pot ajudar a refermar amb arguments el treball que cal  orientar pels docents als que poguem assessorar o per a justificar la nostra pròpia intervenció.


Enllaç a Documents de google:

Trastorns dislèxics i CF


Bibliografia:

ETCHEPAREBORDA, M.C. (2003). La intervención en los trastornos disléxicos: entrenamiento de la conciencia fonológica. Revista de Neurologia, 36 p13-19.

L’aprenentatge de la lectoescriptura des d’una perspectiva constructivista

Leave a reply

Més enllà de raonar sobre la conveniència o no del treball relacionat amb les teories constructivistes, el que volia exposar en aquest article són dues reflexions:

1. Les activitats que moltes vegades estan relacionades amb el treball de la CF són complexes d’aplicar en nens que mostren més dificultats dins una aula ordinària, sobretot quan la resta de companys/es han assolit una autonomia suficient. Els tutors et demanen activitats que puguin desenvolupar per a tots els alumnes i et diuen que és molt complex per a ells fer un treball analític per a uns pocs alumnes. No entrarem en les discussions si metodològica i organitzativament aquest argument exposat per alguns mestres és defensable, sinó que ens situarem en un espai on els podem oferir algunes activitats que els ajudin a nivell de grup, independentment del marc teòric d’on sorgeixen . Ja vaig comentar al principi del bloc que cal sumar i no restar aportacions de diferents tendències i diferents professionals, per això us exposo una eina on podreu trobar activitats que us poden ser d’ajuda en la millora de les estratègies de lectura i d’escriptura (llegiu les pàgines 14 1 17 a 19 del llibre – enllaç).

2. El Google ens ofereix una eina molt útil al mostrar en el “google llibres” alguns dels llibres que ens poden interessar amb l’escanejat d’una part d’aquest. Fent-ne una breu lectura ens pot ajudar a decidir-nos si volem o no comprar-los posteriorment.

L’enllaç el trobareu si cliqueu sobre la imatge del llibre:

llmes200902


Aprenentatge de la lectura i coneixement fonològic: anàlisi evolutiu i implicacions educatives

Leave a reply

En l’estudi realitzat per Mª José González es pretenia comprovar la importància del coneixement fonològic en l’aprenentatge de la lectura en termes de reconeixement i comprensió de textos.

En una primera conclusió va considerar que el reconeixement fonològic influeix decisivament en la lectura entre els 6 i els 8 anys, sent major als 7 anys. La fase alfabètica s’assoleix en aquest moment, que és quan la CF podria ser una habilitat adquirida abans de l’aprenentatge de la lectura.

Una segona conclusió de l’estudi ve ser relacionar la CF entre els 6 i 8 anys amb les variables lectores d’exactitud en primer lloc, de comprensió en segon i de velocitat en tercer, per aquest ordre d’importància. Amb una millor relació entre CF i reconeixement als 6-7 anys, i en la comprensió als 8.

La tercera conclusió de l’estudi indica que el coneixement sil·làbic i fonèmic influeix en la lectura dels 6 als 8 anys. Resaltant que als 6 i 8 és més important el coneixement sil·làbic, mentre que als 7 el fonèmic.

Finalment, en una quarta conclusió s’exposa que l’entrenament en el coneixement sil·làbic i fonèmic si s’inicia abans dels 6 anys afavorirà el desenvolupament i aprenentatge de la lectura, i més concretament en exactitud i velocitat de la mateixa.

Bibliografia

GONZÁLEZ, Mª.J. (1996) Aprendizaje de la lectura y conocimiento fonológico: anàlisis evolutivo e implicaciones educativas.

La major utilització dels codis fonològics en l’escriptura que en la lectura

Leave a reply

Bradley i Bryant (1979) van comprovar que hi havia paraules que els nens podien llegir però no escriure i a l’inrevés també passava.  Les paraules que podien escriure però no llegir eren altament regulars en quan a la conversió grafema- fonema (CGF).

Pel contrari, les paraules que els nens podien llegir però no escriure eren altament irregulars. Això demostraria que el deletreig i l’escriptura depenen molt més de les regles CGF, es a dir dels processos fonològics, que la lectura en la que simultàniament es donarien estratègies globals. Cuetos (1989) obté resultats similars en castellà, i per similitud amb la llengua catalana.

En resum, es pot concloure que els nens utilitzen els codis fonològics d’una manera més clara en l’escriptura que en la lectura.

Bibliografia:

– BRADLEY, L. i BRYANT, P.  (1979) The independence of Reading and spelling in backward and normal readers. Developemental medicine and child neurology, 21,   p.504- 514.

– CUETOS, F. (1989) Lectura y escritura de palabras a través de la ruta fonológica. Infancia y aprendizaje, 45, p.71-84

Metaconeixement fonològic: estudi descriptiu sobre una mostra de nens prelectors en edat preescolar

Leave a reply

En un estudi realitzat per l’autor sobre la pregunta de si s’adquireixen abans les habilitats de segmentació sil·làbica que les pròpiament fonològiques, es va arribar a la conclusió que aquesta afirmació confirmava d’altres investigacions fetes en aquest sentit.

Això comportaria, segons l’autor, que a l’hora se dissenyar un programa d’ensenyament cal tenir en compte que l’habilitat per a retindre i representar estructures sil·làbiques tindria major rellevància en l’aprenentatge de la llengua que les pròpiament fonològiques.

Però també cal incidir en aspectes específics de representació fonològica, degut a que molts treballs d’investigació conclouen que no seria convenient obviar el treball dels fonemes si es desenvolupa un treball sil·làbic.

Així, podem interpretar a través d’aquestes reflexions que cal sistematitzar el metaconeixement fonològic en les etapes inicials en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, i que tot i tenir present que els nens aprenen més fàcilment les estructures sil·làbiques, s’han d’ensenyar complementàriament a l’aprenentatge de la correspondència so- grafia.

Bibliografia

JIMÉNEZ, J. (1992). Metaconeixement fonològic: estudi descriptiu sobre una mostra de nens prelectors en edat preescolar. Infancia y aprendizaje, nº 57.