Bradley i Bryant (1979) van comprovar que hi havia paraules que els nens podien llegir però no escriure i a l’inrevés també passava. Les paraules que podien escriure però no llegir eren altament regulars en quan a la conversió grafema- fonema (CGF).
Pel contrari, les paraules que els nens podien llegir però no escriure eren altament irregulars. Això demostraria que el deletreig i l’escriptura depenen molt més de les regles CGF, es a dir dels processos fonològics, que la lectura en la que simultàniament es donarien estratègies globals. Cuetos (1989) obté resultats similars en castellà, i per similitud amb la llengua catalana.
En resum, es pot concloure que els nens utilitzen els codis fonològics d’una manera més clara en l’escriptura que en la lectura.
Bibliografia:
– BRADLEY, L. i BRYANT, P. (1979) The independence of Reading and spelling in backward and normal readers. Developemental medicine and child neurology, 21, p.504- 514.
– CUETOS, F. (1989) Lectura y escritura de palabras a través de la ruta fonológica. Infancia y aprendizaje, 45, p.71-84