En els següents enllaços podeu veure la definició de Déu o Al·là:
Autor: Jordi
El hadit de l’àngel Gabriel (Jibril)
Omar ha dit el següent: Un dia estàvem asseguts a prop de l’Enviat d’Allāh, quan va arribar un home vestit amb una roba blanca i resplendent, i amb els cabells molt negres. En ell no s’observava cap signe de viatge i cap de nosaltres el coneixia. No obstant, s’acostà al Profeta, col·locà els seus genolls contra els d’ell, posà les mans sobre les cames del Profeta i li digué: “Oh Muhàmmad, informa’m sobre l’Islam”. L’Enviat d’Allāh digué:
“L’Islam és donar testimoni de que no hi ha un altre déu que Déu i que Muhàmmad és el Missatger de Déu (Xahada). És realitzar la oració (as-salat); és pagar el zakat; és dejunar durant el mes de Ramadà (as-Siyâm) i fer la peregrinació (hajj) si és possible.”
L’home respongué: “Has dit la veritat”. Ens vam sorprendre al veure que confirmava la seva resposta, després d’haver-lo interrogat. Després continuà: “Informa’m sobre la fe (al-imān)” (El Profeta) respongué:
“És creure en Allāh, en els Seus Àngels, en els Seus Llibres, en els Seus Enviats i en l’Últim dia. És creure en la predestinació del bé i del mal.”
(L’home) li digué: “Has dit la veritat”, i afegí: Informa’m sobre la realització perfecte de la adoració (al-ihsān). (El Profeta) respongué:
“És adorar a Allāh com si El veiessis, ja que si tu no El veus, Ell et veu”.
(L’Home) li digué: “Informa’m sobre la Hora (última)”. (El Profeta) respongué:
“L’interrogat no sap sobre això més que el qui l’ha interrogat”.
L’Home se’n va anar. El Profeta em digué aleshores:
“Oh Omar, saps qui és el que m’ha interrogat?”
Jo vaig respondre: “Allāh i el Seu Enviat són més savis”, i ell em digué:
“És Jibril (l’àngel Gabriel), que ha vingut a vosaltres per ensenyar-vos la vostra religió”.
L’ús de l’intel·lecte
El primer capítol o sura de l’Alcorà que li fou revelat al profeta Muhàmmad (pb) comença amb l’ordre divina “llegeix!” (Iqra!). L’islam, per tant, és una religió que té en el seu origen l’ordre de buscar el coneixement i la saviesa.
L’intel·lecte és considerat un do diví, un regal preciós que l’ésser humà ha de fer servir per conèixer la realitat i per saber com ha de viure . Però l’intel·lecte, la raó, no pot anar deslligada de la fe, com la branca no pot separar-se del tronc.
Així, si entrenem el nostre intel·lecte en la direcció adequada, amb l’ajuda dels textos sagrats i dels llibres de saviesa, ens anirà aportant reflexions i proves racionals que confirmen les premisses de la fe. Raó i fe són així dos aspectes interdependents i necessaris per a adquirir un coneixement profund sobre la realitat.
L’Alcorà demana a l’ésser humà que faci servir la seva raó per mirar a la natura i veure els signes o senyals que apunten a la prèsència de l’Ésser suprem, és a dir, de Déu o Al·là. En el següent enllaç es poden veure alguns d’aquests signes:
L’escala de perfecció i bellesa
Tothom troba més bell el cant d’un rossinyol quan piula que la veu d’un ase quan remuga. L’Alcorà afirma aquesta escala de graus de bellesa quan diu que:
Sigues modest al caminar i baixa la veu, doncs la més desagradable de les veus és la de l’ase.
Si mirem al nostre voltant veiem molts exemples d’això: tothom troba més bonica una muntanya nevada que una fàbrica, hi ha quelcom de misteriós en la muntanya que la fa bella i que la fàbrica no té. Hi ha graus de bellesa en el món, de menys a més.
Cap a on apunta aquesta escala de graus de bellesa? Cap a la Bellesa en si, que és un atribut o característica divina, és a dir, de Déu o Al·là. Segons una dita del profeta Muhàmmad:
Déu és Bell i estima la bellesa
Al·là és així el model al qual apunta la perfecció que veiem en el món.
Ciència i fe
L’Alcorà diu que és Déu o Al·là qui fa que les coses passin. L’acció divina en el món apareix d’una forma constant, a la que anomenem Llei. Així, segons la perspectiva de l’Alcorà les lleis científiques són les “sunnatallah”, que vol dir ‘el costum de Déu’. Déu actua en tot l’univers constantment, d’una manera invariable que apareix com a Llei, creant i recreant constantment tots els fenòmens. L’Alcorà, per tant, no desmenteix la ciència, sinó que la posa en el lloc i la funció originals; en paraules del gran científic Albert Einstein “la ciència descobreix el llenguatge de Déu”.
Per exemple, l’aleia següent parla del dia i de la nit, de la vida i de la mort com a efectes d’aquesta acció constant:
Tu fas que la nit entri en el dia i que el dia entri en la nit. Tu treus al viu del mort i al mort del viu. Tu proveeixes sense mesura a qui vols.
Alcorà, 3:27
(escolta l’aleia al següent enllaç: https://tanzil.net/#3:27)
La xahada o professió de fe, el primer pilar de l’islam
Els cinc pilars de l’islam són els següents:
- La professió de fe (al-xahada)
- La oració (as-salat)
- El dejuni del Ramadà (siyam)
- L’almoina (az-zakat)
- La peregrinació (Hajj)
- LA PROFESSIÓ DE FE (AL-XAHADA)
Consisteix en donar testimoni de la unitat divina, és a dir, de la fe en un únic Déu, i de l’acceptació de Muhàmmad com a enviat i missatger de Déu. La xahada pren la forma d’una frase, per la pronunciació sincera de la qual una persona es pot considerar musulmana. Aquesta afirmació acompanya als musulmans durant tota la seva vida. Es xiuxiueja a l’orella dels infants recén nascuts, i als moribunds se’ls ajuda a pronunciar-la. En àrab, que és com es recita, pren la forma següent:
“Ašḥadu an lā ilāha il·lal·lāh wa ašhadu anna Muhammadan ‘abdūhu wa rasūluhu”
(testifico que no hi ha divinitat excepte Déu, i testifico que Muhàmmad és el seu missatger).
El diccionari català de les religions la tradueix així:
Ash hadu (dono testimoni) an lâ (que no hi ha) ilâha (déu) il-la (excepte) Al·lâh (Déu). Wa ash hadu (i dono testimoni) an-na (que) Muhammad, Rasulullah (Muhàmmad és el Missatger d’Al·là).
L’Alcorà. Orígen revelat, contingut, estructura…
L’Alcorà és segons els creients l’últim llibre sagrat que Déu (Al·lâh) ha revelat a la humanitat. Els musulmans creuen que els llibres sagrats anteriors (els Vedes hindús, la Torà, l’Evangeli o els Salms entre d’altres) són també llibres sagrats; tots ells provenen d’un “llibre Mare” celeste anomenat ummu’l kitab, que s’ha anat revelant progressivament a la humanitat fins a concloure el procés amb l’Alcorà, el qual confirma els anteriors i aporta el missatge final per a tota la humanitat.
La diferència entre la Bíblia i l’Alcorà és que l’Alcorà és un sol llibre revelat a un sol profeta, i que es conserva paraula per paraula en la llengua original en què fou revelat, l’àrab.
Els creients que segueixen l’Alcorà creuen també que fou revelat directament per Déu (Al·lâh) a l’últim profeta de la humanitat, Muhàmmad, a través de l’àngel Gabriel. Segons explica la tradició fou a la cova de Hira, en el mont de la llum, a les afores de la Meca (Aràbia) on l’àngel Gabriel se li aparagué al profeta Muhàmmad i li ensenyà les primeres paraules de l’Alcorà.
La primera paraula que l’àngel Gabriel va dir al Profeta (p i b) va ser la paraula àrab iqra! que vol dir recita!
El procés de revelació començà l’any 610 i durà 23 anys. Durant aquest temps els diferents capítols (sures) anaven descendint en funció d’aconteixements que anaven succeïnt.
ESTRUCTURA DE L’ALCORÀ
Cada capítol de l’Alcorà es diu sura. L’Alcorà es composa de 114 sures, de més llargues a més curtes, i les últimes són les que els creients utilitzen en les seves oracions, junt a la primera, que és una curta sura de 7 versets (aya) i que es coneix com la Fâtiha, que és la obertura i síntesi del Llibre:
(Fâtiha): En el nom de Déu Únic, Al·là, el Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós!
Lloat sigui Déu, Senyor de tot i de tots, Senyor de l’univers sencer (visible i invisible)
El Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós
Amo i Senyor del dia del judici final, dia de la religió vertadera, dia del judici de la història.
A Tu sols servim. A Tu sols preguem. En Tu sols confiem. Tu sols ens salvaràs.
Guia’ns, mostra’ns el camí segur, el camí dels qui vols ajudar generosament, no dels qui t’han aïrat en contra seu, ni dels qui s’equivoquen.
(traducció de Míkel de Epalza)
L’Alcorà es divideix també en 30 parts iguals; cada una d’elles té unes 20 pàgines. Cada part es diu juz. L’Alcorà té un total de 30 juz, i durant el mes de Ramadà, si es pot, és recomanable llegir 1 juz diari.
Cada juz (part de 20 pàgines) es divideix en 2 hizb (d’unes 10 pàgines cada un).
L’ALCORÀ FONÈTIC O TRANSLITERAT:
Molts musulmans que segueixen l’Alcorà no saben llegir l’àrab (per exemple molts turcs, iranís, europeus, pakistanís, etc…). Per poder-lo recitar sense saber llegir l’àrab original existeix el què es coneix com transliteració: consisteix en escriure els sons originals però amb fonemes llatins. D’aquí surt l’Alcorà fonètic o transliterat.
Per exemple la Fâtiha, la primera sura, es pot recitar sense saber àrab llegint la seva transliteració:
Bismi Allâhi arrahmâni arrahîm
Alhamdu lillâhi rabbi alʿâlamîn
Arrahmâni arrahîm
Mâliki yawmiddîn
Iyyâka naʿbudu wa iyyâka nastaʿîn
Ihdinâ assirâta almustaqîm
Sirâta alladhîna an ʿamta ʿalayhim
ghayri almaghdûbi ʿalayhim walâ addâllîn
(amin)
Durant les nits del mes de Ramadà, a les mesquites de tot el món es fa la oració de Tarawih. Aquesta oració especial consta de 8 raka’a (4 cicles que es resen en grups de 2). I en aquesta oració s’acostuma a llegir l’Alcorà progressivament durant tot el mes de Ramadà.
Correspondència de noms entre la Bíblia i l’Alcorà
| NOMS A LA BÍBLIA | NOMS A L’ALCORÀ | LLIBRES REVELATS |
| ADAM | ADAM | |
| NOÈ | NUH | |
| ABRAHAM | IBRAHIM | LES “ANTIGUES PÀGINES” (podrien ser una part dels Vedes, però no és segur) |
| ISAAC | ISHAQ | |
| ISMAEL | ISMAIL | |
| JACOB / ISRAEL | YA’QUB / ISRAIL | |
| JOSEP (fill de Jacob, no el marit de Maria) | YÛSUF | |
| MOISÈS | MUSA | TORÀ / TAWRAT |
| AARÓ (germà de Moisès) | HARÛN |
| DAVID | DAUD | SALMS / ZABÛR |
| SALOMÓ (fill de David) | SULEYMAN (fill de Daud) | |
| JESÚS (fill de MARIA) | ‘ISA (fill de MARYAM) | EVANGELI / INJIL) |
| MUHÀMMAD | ALCORÀ / QUR’AN |
D’on ve l’ésser humà segons l’Alcorà
Y cuando tu Señor sacó de los riñones de los hijos de Adán a su descendencia y les hizo atestiguar contra sí mismos: «¿No soy yo vuestro Señor?» Dijeron: «¡Claro que sí, damos fe!» No sea que dijerais el día de la Resurrección: «No habíamos reparado en ello».
Alcorà, 7:172
I quan el teu Senyor digué als àngels: Vaig a crear a un ésser humà a partir de fang […], i quan l’hagi completat i li hagi insuflat part del Meu esperit, caureu en prostració davant d’ell. Tots els àngels es prostraren. Però no així Iblis [el diable] que es va negar a ser dels que es prostraven.
Alcorà, 15: 28-31
Hemos creado al hombre de arcilla fina. Luego, lo colocamos como gota en un receptáculo firme. Luego, creamos de la gota un coágulo de sangre, del coágulo un embrión y del embrión huesos, que revestimos de carne. Luego hicimos de él otra criatura. ¡Bendito sea Dios, el Mejor de los creadores!
Alcorà, 23: 12-14
Es pensa l’home que el deixaran oblidat, tranquil? No ha estat abans una gota d’esperma que va ser ejaculada? No l’ha transformat Déu, després, en un coàgul de sang, un fetus? No l’ha creat i li ha donat una estructura ben adient? Ell l’ha fet de tots dos sexes, mascle i femella, complementaris. És que no pot, Ell mateix, tornar la vida als morts?
Alcorà, 75: 36-40
Y Dios (Al-lâh) creó todo ser vivo a partir de agua; y de ellos unos caminan arrastrándose sobre su vientre, otros sobre dos patas y otros sobre cuatro; Al·lâh crea lo quiere, es cierto que Al-lâh tiene poder sobre todas las cosas.
Alcorà, 24:45
El sentit de la vida segons l’Alcorà
El sentit de la vida és adorar a Déu / Al·lâh
[Déu / Al·lâh]: No he creat als genis ni als éssers humans sinó per a que m’adorin.
Alcorà, 51:56
La vida com a prova
Beneït sigui Aquell en les mans del qual està el regne i que té poder sobre totes les coses. Aquell que ha creat la mort i la vida per a posar a prova qui de vosaltres obra [actua] millor. I Ell és el Totpoderós, el Perdonador.
Alcorà, 67: 1-2
L’ésser humà retorna a Déu / Al·lâh
¡Gloria doncs a Aquell en les mans del Qual està el domini de totes les coses i a Qui heu de retornar!
Alcorà, 36:83
I beneït sigui Aquell (Déu) a Qui pertany el regne dels cels i de la tierra i del que hi ha entre ambdós; junt a Ell està el coneixement de la Hora (dia de la resurrecció i del Judici Final) i a Ell haureu de retornar.
Alcorà, 43:85