Al·là (àrab: ﷲ, Allāh) literalment vol dir “El Déu” (al-ilah), i és el nom de Déu utilitzat tant pels musulmans com per cristians i jueus àrabs. Té un origen etimològic comú amb Elohim i Elah, els noms de Déu en hebreu i arameu, respectivament.
La paraula Allāh no té gènere (no és masculina ni femenina) ni pot transformar-se en plural (es pot dir “els déus”, però “Al·là” no admet el plural. És una paraula “disenyada” per a definir la unitat absoluta, una paraula que, amb el seu simple so, ens recorda que el més sagrat, la força invisible que sosté tot allò creat, no es pot fragmentar.
La forma més pura del monoteisme (creença en un sol Déu) la trobem representada pel profeta o patriarca Abraham, considerat el “pare de la fe monoteista”. En textos antics del judaisme i en l’Alcorà trobem una història d’Abraham poc coneguda que explica el concepte de Déu Únic increat i creador de tot:
En els següents enllaços podeu veure la definició conceptual de Déu o Al·là:
-
Ajuntament de Barcelona
-
Alcorà, 112 (transliteració) (traducció)
-
Otsiera. Muhammad (pàgs. 13 i 30)
-
Afers religiosos (DGAR)