Segons els savis del monoteisme, el primer pas necessari en el camí espiritual és la creença en la Unitat divina.

La creença en varis déus (politeisme) és incompatible amb la definició de Déu com a Ésser omnipotent amb llibertat absoluta i no limitat per cap altra voluntat o poder, doncs si hi haguessin altres déus, la llibertat d’uns es veuria limitada per la dels altres, i això és incompatible amb la definició de Déu.

Una aleia diu el següent:

“Si hi hagués hagut en ells [en els cels i en la terra] altres objectes d’adoració diferents d’Al·lāh, s’haguessin corromput [cels i terra, doncs n’hauria seguit el caos]” [Alcorà, 21:22]

És a dir, les voluntats de molts creadors xocarien i s’anul·larien, no permetrien que res existís o succeïs. Per tant, si nosaltres i tota l’existència existim, és perquè Ell, l’U i Únic Creador, existeix i no té a ningú associat amb Ell.