El profeta Muhàmmad

Els musulmans creuen que Muhàmmad (570-632) és l’últim profeta, el que tanca el cicle o cadena profètica de la humanitat i engloba totes les profecies: representa tots els profetes que hi ha hagut al llarg de la història, i creuen que és enviat a tots els pobles del món. Per això una de les seves funcions principals és unir la diversitat (de pobles, de cultures…) en la Unitat del monoteisme pur abrahàmic.

A l’Alcorà llegim que Jesús (Isa) va anunciar la seva vinguda:

I quan Issa-Ibnu-Màriam [Jesús, fill de Maria] digué: <<Oh Banu-Israïl [els fills d’Israel, els jueus]! Jo sóc l’enviat de Déu, Al·là, el Seu missatger, per a vosaltres! Jo us confirmo el que teniu d’At-Taurà [la Torà, el Pentateuc bíblic]. Jo us anuncio un enviat i missatger que arribarà després de mi, i el seu nom serà Àhmad [Muhàmmad]>>.

(Alcorà, 61:6)

L’Ajuntament de Barcelona n’ofereix una descripció al recurs següent:

https://ajuntament.barcelona.cat/coneixlesreligions/ca/islam#que

Perquè és “Muhàmmad” i no “Mahoma”

A països com Espanya o França, entre d’altres, s’ha generalitzat una traducció errònia del nom de l’últim profeta. Enlloc d’anomenar-lo pel seu nom correcte, “Muhàmmad”, se li diu “mahoma” a Espanya o “mahomet” a França.

Aquestes traduccions són incorrectes, ja que si mirem el seu significat filològic veiem que volen dir el contrari del significat de “Muhàmmad” com “el més alabat” (per les seves nobles qualitats).

“mahoma” o “mahomet” vindrien de la paraula àrab “mahomit”, que vol dir “el maleït” o “el menys alabat”, és a dir, exactament el contrari que el noble significat de “Muhàmmad”, nom que prové de l’arrel HAMD, que significa “alabar”.

Per això celebrem que als documents sobre l’islam que ofereixen les institucions catalanes, com la DGAR, l’Ajuntament de Barcelona o Audir entre d’altres ja trobem corregit l’error històric i s’esmenta el darrer profeta amb el seu nom veritable, Muhàmmad.