El respecte interreligiós, la protecció de la dona i la lluita contra el racisme en el si de l’islam

Prohibició de la imposició o coacció en matèria de religió a l’Alcorà:

Traducció al català:

“No hi ha coacció en matèria de religió. El bon camí, ben orientat, es distingeix molt clarament del mal camí. El qui no cregui en els taguts i cregui en Déu s’ha agafat a l’agafall més ferm que hi ha, un agafador que mai no es trenca. Al·là, Déu, tot ho sent, tot ho coneix” (Alcorà, 2:256)

Traducció al castellà:

“No cabe coacción en religión. La buena dirección se distingue claramente del descarrío. Quien no cree en los taguts y cree en Allâh, ese tal se ase del asidero más firme, de un asidero irrompible. Allâh todo lo oye, todo lo sabe.” (Alcorà, 2:256)

El respecte a les diferents confessions religioses en l’Alcorà:

Traducció al català:

“Digueu: “Creiem en Déu i en el que s’ha fet descendir sobre nosaltres i en el que va descendir sobre Abraham, Ismail, Isaac, Jacob i els seus descendents, i el que fou entregat a Moisès i a Jesús, i en el que fou entregat a tots els [altres] profetes pel seu Sustentador [Déu]: no fem distincions entre cap d’ells. I és a Ell a qui ens sotmetem” (Alcorà, 2:136)

Traducció al castellà:

“Decid: “Creemos en Dios y en lo que se ha hecho descender sobre nosotros y en lo que descendió sobre Abraham, Ismail, Isaac, Jacob y sus descendientes, y lo que fue entregado a Moisés y a Jesús, y en lo que fue entregado a todos los [demás] profetas por su Sustentador: no hacemos distinciones entre ninguno de ellos. Y es a Él a quien nos sometemos”. ” (Alcorà, 2:136)

—————————-

“Els creients, els que practiquen el judaisme, els cristians, els sabeus, els qui creuen en Déu i en l’últim Dia i actuen bé, aquests tenen la seva recompensa junt al seu Senyor. No han de témer i no estaran tristos.” (Alcorà, 2:62)

——————————

Traducció al català:

“Certament, aquells que han cregut, i els jueus, sabeus i cristians que creuen en Déu i en l’Altra Existència, i obrin rectament, no han de tèmer ni entristir-se.” (Alcorà, 5:69)

Traducció al castellà:

“Es cierto que aquellos que han creído y los judíos, sabeos y cristianos que crean en Allah y en el Último Día y obren con rectitud, no tendrán que temer ni se entristecerán.”  (Alcorà, 5:69)

—————————–

“No discutas con la gente de la Escritura [jueus, cristians…] sino de la mejor manera, a excepción de los que hayan sido injustos. Y decid: «Creemos en lo que se nos ha revelado a nosotros y en lo que se os ha revelado a vosotros. Nuestro Dios y vuestro Dios es Uno. Y nosotros estamos sometidos a Él».” (Alcorà, 29:46)

Respecte als espais de culte de les diferents confessions a l’Alcorà:

Traducció al català:

També [els és permès atacar], als qui han estat víctimes de l’expulsió de casa seva només perquè havien dit: “El nostre Senyor és Al·là, Déu!”. Si Déu no hagués llançat uns homes per a lluitar contra uns altres, haurien estat destruïdes moltes ermites, esglésies, sinagogues i mesquites, on és invocat contínuament el nom de Déu. Al·là farà que puguin vèncer els qui l’ajudin a Ell! Al·là és Fort, és Poderós! (Alcorà, 22:40)

Traducció al castellà:

A quienes han sido expulsados injustamente de sus hogares, sólo por haber dicho: «¡Nuestro Señor es Alá!» Si Dios no hubiera rechazado a unos hombres valiéndose de otros, habrían sido demolidas ermitas, iglesias, sinagogas y mezquitas, donde se menciona mucho el nombre de Dios. Alá auxiliará, ciertamente, a quienes Le auxilien. Alá es, en verdad, fuerte, poderoso. (Alcorà, 22:40)

Protecció de la dona en les fonts de l’islam:

Hadissos (dites del profeta Muhàmmadﷺ):

 “El Profeta Muhàmmad (pb) digué: “El millor de vosaltres és el que millor tracta a la seva esposa”

“El Missatger d’Al·lāh (pb) mai va colpejar a ningú amb la seva mà, ni dona ni servent, excepte quan estava lluitant per causa d’Al·lâh. […].” (narrat per Aixa, esposa del Profeta).

(de l’últim discurs del profeta Muhàmmad):

“Tracteu bé a les vostres dones i sigueu amables amb elles, perquè elles són les vostres companyes”.

Contra els matrimonis forçats:

El profeta Muhàmmad va prohibir expressament els matrimonis forçats que van contra la voluntat de la dona. El següent hadís de la col·lecció de Buhari és prou explícit:

Capítol XV (Si un hombre casa a su hija contra su voluntad el matrimonio es rechazado) – hadís nº 1850:

“Jansâ bint Jidâm Al-Ansâriyya relató que su padre la casó contra su voluntad cuando ella ya era zayyib; así que fue ante el Mensajero de Dios (B y P) y él anuló su matrimonio”.

Contra el racisme:

(de l’últim discurs del profeta Muhàmmad):

Traducció al català:

“Tota la humanitat prové d’Adam i Eva. Un àrab no té cap superioritat sobre un no àrab, ni un no àrab té superioritat sobre un àrab; el blanc no té superioritat sobre el negre, ni el negre té superioritat sobre el blanc; excepte per la taqwa (consciència reverencial de Déu).

Traducció al castellà:

“Toda la humanidad proviene de Adán y Eva. Un árabe no tiene ninguna superioridad sobre un no árabe, ni un no árabe tiene superioridad sobre un árabe; el blanco no tiene superioridad sobre el negro, ni el negro tiene superioridad sobre el blanco; excepto por la taqwa (consciència reverencial de Déu).

El hadit de l’àngel Gabriel (Jibril)

Omar ha dit el següent: Un dia estàvem asseguts a prop de l’Enviat d’Allāh, quan va arribar un home vestit amb una roba blanca i resplendent, i amb els cabells molt negres. En ell no s’observava cap signe de viatge i cap de nosaltres el coneixia. No obstant, s’acostà al Profeta, col·locà els seus genolls contra els d’ell, posà les mans sobre les cames del Profeta i li digué: “Oh Muhàmmad, informa’m sobre l’Islam”. L’Enviat d’Allāh digué:

“L’Islam és donar testimoni de que no hi ha un altre déu que Déu i que Muhàmmad és el Missatger de Déu (Xahada). És realitzar la oració (as-salat); és pagar el zakat; és dejunar durant el mes de Ramadà (as-Siyâm) i fer la peregrinació (hajj) si és possible.”

 L’home respongué: “Has dit la veritat”. Ens vam sorprendre al veure que confirmava la seva resposta, després d’haver-lo interrogat. Després continuà: “Informa’m sobre la fe (al-imān)” (El Profeta) respongué:

És creure en Allāh, en els Seus Àngels, en els Seus Llibres, en els Seus Enviats i en l’Últim dia. És creure en la predestinació del bé i del mal.”

(L’home) li digué: “Has dit la veritat”, i afegí: Informa’m sobre la realització perfecte de la adoració (al-ihsān). (El Profeta) respongué:

És adorar a Allāh com si El veiessis, ja que si tu no El veus, Ell et veu”.

(L’Home) li digué: “Informa’m sobre la Hora (última)”. (El Profeta) respongué:

L’interrogat no sap sobre això més que el qui l’ha interrogat”.

L’Home se’n va anar. El Profeta em digué aleshores:

Oh Omar, saps qui és el que m’ha interrogat?”

Jo vaig respondre: “Allāh i el Seu Enviat són més savis”, i ell em digué:

És Jibril (l’àngel Gabriel), que ha vingut a vosaltres per ensenyar-vos la vostra religió”.

L’ús de l’intel·lecte

El primer capítol o sura de l’Alcorà que li fou revelat al profeta Muhàmmad (pb) comença amb l’ordre divina “llegeix!” (Iqra!). L’islam, per tant, és una religió que té en el seu origen l’ordre de buscar el coneixement i la saviesa.

L’intel·lecte és considerat un do diví, un regal preciós que l’ésser humà ha de fer servir per conèixer la realitat i per saber com ha de viure . Però l’intel·lecte, la raó, no pot anar deslligada de la fe, com la branca no pot separar-se del tronc.

Així, si entrenem el nostre intel·lecte en la direcció adequada, amb l’ajuda dels textos sagrats i dels llibres de saviesa, ens anirà aportant reflexions i proves racionals que confirmen les premisses de la fe. Raó i fe són així dos aspectes interdependents i necessaris per a adquirir un coneixement profund sobre la realitat.

L’Alcorà demana a l’ésser humà que faci servir la seva raó per mirar a la natura i veure els signes o senyals que apunten a la prèsència de l’Ésser suprem, és a dir, de Déu o Al·là.  En el següent enllaç es poden veure alguns d’aquests signes:

https://blocs.xtec.cat/religioislamjdc/2020/01/25/1-4-els-signes-en-lunivers-la-natura-i-les-propies-vides/

L’escala de perfecció i bellesa

Tothom troba més bell el cant d’un rossinyol quan piula que la veu d’un ase quan remuga. L’Alcorà afirma aquesta escala de graus de bellesa quan diu que:

Sigues modest al caminar i baixa la veu, doncs la més desagradable de les veus és la de l’ase.

Si mirem al nostre voltant veiem molts exemples d’això: tothom troba més bonica una muntanya nevada que una fàbrica, hi ha quelcom de misteriós en la muntanya que la fa bella i que la fàbrica no té. Hi ha graus de bellesa en el món, de menys a més.

Cap a on apunta aquesta escala de graus de bellesa? Cap a la Bellesa en si, que és un atribut o característica divina, és a dir, de Déu o Al·là. Segons una dita del profeta Muhàmmad:

Déu és Bell i estima la bellesa

Al·là és així el model al qual apunta la perfecció que veiem en el món.

Ciència i fe

L’Alcorà diu que és Déu o Al·là qui fa que les coses passin. L’acció divina en el món apareix d’una forma constant, a la que anomenem Llei. Així, segons la perspectiva de l’Alcorà les lleis científiques són les “sunnatallah”, que vol dir ‘el costum de Déu’. Déu actua en tot l’univers constantment, d’una manera invariable que apareix com a Llei, creant i recreant constantment tots els fenòmens. L’Alcorà, per tant, no desmenteix la ciència, sinó que la posa en el lloc i la funció originals; en paraules del gran científic Albert Einsteinla ciència descobreix el llenguatge de Déu”.

Per exemple, l’aleia següent parla del dia i de la nit, de la vida i de la mort com a efectes d’aquesta acció constant:

Tu fas que la nit entri en el dia i que el dia entri en la nit. Tu treus al viu del mort i al mort del viu. Tu proveeixes sense mesura a qui vols.

Alcorà, 3:27

(escolta l’aleia al següent enllaç:  https://tanzil.net/#3:27)

L’Alcorà. Orígen revelat, contingut, estructura…

L’Alcorà és segons els creients l’últim llibre sagrat que Déu (Al·lâh) ha revelat a la humanitat. Els musulmans creuen que els llibres sagrats anteriors (els Vedes hindús, la Torà, l’Evangeli o els Salms entre d’altres) són també llibres sagrats; tots ells provenen d’un “llibre Mare” celeste anomenat ummu’l kitab, que s’ha anat revelant progressivament a la humanitat fins a concloure el procés amb l’Alcorà, el qual confirma els anteriors i aporta el missatge final per a tota la humanitat.

La diferència entre la Bíblia i l’Alcorà és que l’Alcorà és un sol llibre revelat a un sol profeta, i que es conserva paraula per paraula en la llengua original en què fou revelat, l’àrab.

Els creients que segueixen l’Alcorà creuen també que fou revelat directament per Déu (Al·lâh) a l’últim profeta de la humanitat, Muhàmmad, a través de l’àngel Gabriel. Segons explica la tradició fou a la cova de Hira, en el mont de la llum, a les afores de la Meca (Aràbia) on l’àngel Gabriel se li aparagué al profeta Muhàmmad i li ensenyà les primeres paraules de l’Alcorà.

La primera paraula que l’àngel Gabriel va dir al Profeta (p i b) va ser la paraula àrab iqra! que vol dir recita!

El procés de revelació començà l’any 610 i durà 23 anys. Durant aquest temps els diferents capítols (sures) anaven descendint en funció d’aconteixements que anaven succeïnt.

ESTRUCTURA DE L’ALCORÀ

Cada capítol de l’Alcorà es diu suraL’Alcorà es composa de 114 sures, de més llargues a més curtes, i les últimes són les que els creients utilitzen en les seves oracions, junt a la primera, que és una curta sura de 7 versets (aya) i que es coneix com la Fâtiha, que és la obertura i síntesi del Llibre:

(Fâtiha): En el nom de Déu Únic, Al·là, el Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós!

Lloat sigui Déu, Senyor de tot i de tots, Senyor de l’univers sencer (visible i invisible)

El Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós

Amo i Senyor del dia del judici final, dia de la religió vertadera, dia del judici de la història.

A Tu sols servim. A Tu sols preguem. En Tu sols confiem. Tu sols ens salvaràs.

Guia’ns, mostra’ns el camí segur, el camí dels qui vols ajudar generosament, no dels qui t’han aïrat en contra seu, ni dels qui s’equivoquen.

(traducció de Míkel de Epalza)

L’Alcorà es divideix també en 30 parts iguals; cada una d’elles té unes 20 pàgines. Cada part es diu juz. L’Alcorà té un total de 30 juz, i durant el mes de Ramadà, si es pot, és recomanable llegir 1 juz diari.

Cada juz (part de 20 pàgines) es divideix en 2 hizb (d’unes 10 pàgines cada un).

L’ALCORÀ FONÈTIC O TRANSLITERAT:

Molts musulmans que segueixen l’Alcorà no saben llegir l’àrab (per exemple molts turcs, iranís, europeus, pakistanís, etc…). Per poder-lo recitar sense saber llegir l’àrab original existeix el què es coneix com transliteració: consisteix en escriure els sons originals però amb fonemes llatins. D’aquí surt l’Alcorà fonètic o transliterat.

Per exemple la Fâtiha, la primera sura, es pot recitar sense saber àrab llegint la seva transliteració:

Bismi Allâhi arrahmâni arrahîm

Alhamdu lillâhi rabbi alʿâlamîn

Arrahmâni arrahîm

Mâliki yawmiddîn

Iyyâka naʿbudu wa iyyâka nastaʿîn

Ihdinâ assirâta almustaqîm

Sirâta alladhîna an ʿamta ʿalayhim

ghayri  almaghdûbi ʿalayhim walâ addâllîn

(amin)

Durant les nits del mes de Ramadà, a les mesquites de tot el món es fa la oració de Tarawih. Aquesta oració especial consta de 8 raka’a (4 cicles que es resen en grups de 2). I en aquesta oració s’acostuma a llegir l’Alcorà progressivament durant tot el mes de Ramadà. 

Correspondència de noms entre la Bíblia i l’Alcorà

 NOMS A LA BÍBLIA  NOMS A L’ALCORÀ  LLIBRES REVELATS
ADAM ADAM
NOÈ NUH
ABRAHAM IBRAHIM LES “ANTIGUES PÀGINES” (podrien ser una part dels Vedes, però no és segur)
ISAAC ISHAQ
ISMAEL ISMAIL
JACOB / ISRAEL YA’QUB / ISRAIL
JOSEP (fill de Jacob, no el marit de Maria) YÛSUF
MOISÈS MUSA  TORÀ / TAWRAT
AARÓ (germà de Moisès) HARÛN
DAVID DAUD SALMS / ZABÛR
SALOMÓ (fill de David) SULEYMAN (fill de Daud)
JESÚS (fill de MARIA) ‘ISA (fill de MARYAM) EVANGELI / INJIL)
MUHÀMMAD ALCORÀ / QUR’AN

D’on ve l’ésser humà segons l’Alcorà

Y cuando tu Señor sacó de los riñones de los hijos de Adán a su descendencia y les hizo atestiguar contra sí mismos: «¿No soy yo vuestro Señor?» Dijeron: «¡Claro que sí, damos fe!» No sea que dijerais el día de la Resurrección: «No habíamos reparado en ello».

Alcorà, 7:172

I quan el teu Senyor digué als àngels: Vaig a crear a un ésser humà a partir de fang […], i quan l’hagi completat i li hagi insuflat part del Meu esperit, caureu en prostració davant d’ell. Tots els àngels es prostraren. Però no així Iblis [el diable] que es va negar a ser dels que es prostraven.

Alcorà, 15: 28-31

Hemos creado al hombre de arcilla fina. Luego, lo colocamos como gota en un receptáculo firme. Luego, creamos de la gota un coágulo de sangre, del coágulo un embrión y del embrión huesos, que revestimos de carne. Luego hicimos de él otra criatura. ¡Bendito sea Dios, el Mejor de los creadores!

Alcorà, 23: 12-14

Es pensa l’home que el deixaran oblidat, tranquil? No ha estat abans una gota d’esperma que va ser ejaculada? No l’ha transformat Déu, després, en un coàgul de sang, un fetus? No l’ha creat i li ha donat una estructura ben adient? Ell l’ha fet de tots dos sexes, mascle i femella, complementaris. És que no pot, Ell mateix, tornar la vida als morts?

Alcorà, 75: 36-40

Y Dios (Al-lâh) creó todo ser vivo a partir de agua; y de ellos unos caminan arrastrándose sobre su vientre, otros sobre dos patas y otros sobre cuatro; Al·lâh crea lo quiere, es cierto que Al-lâh tiene poder sobre todas las cosas.

Alcorà, 24:45

El sentit de la vida segons l’Alcorà

El sentit de la vida és adorar a Déu / Al·lâh

[Déu / Al·lâh]: No he creat als genis ni als éssers humans sinó per a que m’adorin.

Alcorà, 51:56

La vida com a prova

Beneït sigui Aquell en les mans del qual està el regne i que té poder sobre totes les coses. Aquell que ha creat la mort i la vida per a posar a prova qui de vosaltres obra [actua] millor. I Ell és el Totpoderós, el Perdonador.

Alcorà, 67: 1-2

L’ésser humà retorna a Déu / Al·lâh

¡Gloria doncs a Aquell en les mans del Qual està el domini de totes les coses i a Qui heu de retornar!

Alcorà, 36:83

I beneït sigui Aquell (Déu) a Qui pertany el regne dels cels i de la tierra i del que hi ha entre ambdós; junt a Ell està el coneixement de la Hora (dia de la resurrecció i del Judici Final) i a Ell haureu de retornar.

Alcorà, 43:85

 

Definició de Déu (Al·là) a l’Alcorà

Explica la tradició que una vegada un grup de persones visitaren al profeta Muhàmmad i li digueren: d’acord, Al-lāh (Déu) creà la Creació, però ¿qui creà a Al-lāh? i aleshores li arribà la resposta amb el descens de la sura o capítol número cent dotze de l’Alcorà, on es defineix a Déu:

Digues: Ell és Al-lāh, U. Al-lāh, l’etern, l’indivís (no té parts), l’independent (no té necessitats). No ha engendrat ni ha estat engendrat; i res pot ser comparat amb Ell.

Alcorà, 112: 1-4

L’Alcorà demana a l’ésser humà que faci servir la seva raó per mirar a la natura i veure els signes o senyals que apunten a la prèsència de l’Ésser suprem, és a dir, de Déu o Al·là.  En el següent enllaç es poden veure alguns d’aquests signes:

https://blocs.xtec.cat/religioislamjdc/2020/01/25/1-4-els-signes-en-lunivers-la-natura-i-les-propies-vides/