Abans de la vinguda de l’últim profeta (Muhàmmad), molt poques persones d’Aràbia eren monoteistes, apart d’algunes comunitats de cristians i jueus. S’havia oblidat el monoteisme pur d’Abraham, qui havia construit el temple de la Kaba
, a la Meca, molts segles abans.
(Font: www.otsiera.com)
La majoria d’àrabs adoraven a diferents ídols (estàtues que representaven diferents déus). En una de les biografies més importants sobre la vida del profeta Muhàmmad hi podem llegir:
“En un extenso círculo alrededor de la Kaabah, a cierta distancia de ella, había 360 ídolos y, además, casi todas las casas de la Meca tenían su dios, un ídolo grande o pequeño que era el centro del hogar. Cuando un hombre marchaba de casa, especialmente si salía de viaje, lo último que hacía antes de partir era ir ante el ídolo y pasarle la mano para obtener bendiciones de él, y eso mismo era lo primero que hacía al regreso. Y la Meca no era excepción en cuanto a estas cosas, porque estas prácticas imperaban en toda Arabia”.
M. Lings, Muhammad (capítulo 6)
Abd al-Muttalib (l’avi del profeta Muhàmmad) sempre havia resat a Al·là, a qui considerava la “Gran realitat”. Però el seu càrreg d’amfitrió de la Kaba feia que estés obligat a acollir els ídols (estàtues) que els peregrins portaven i que representaven diverses divinitats. Inclús ell mateix havia estat educat per adorar una de les tres divinitats que estaven a fora de la Meca i que alguns àrabs anomenaven “les tres filles de Déu”.
Amb la vinguda del profeta Muhàmmad, l’últim dels enviats de Déu, enviat a la humanitat 600 anys després del profeta ‘Isa (Jesús), es renovà el monoteisme pur d’Abraham. La idea de la Unitat divina ensenyava que els ídols eren construccions dels humans i que no tenien cap poder, ja que tot el poder era del Déu Únic, Al·là.
