El proper Full Informatiu tractarà monogràficament de les Unitats de Suport a l’Educació Especial (USEE).
XVII Jornades Pedagògicomusicals de les Terres de l’Ebre
El proper dissabte 5 d’abril se celebrarà la dissetena edició de les Jornades pedagògicomusicals del Montsià. Com sempre, estan reconegudes dins del PFZ i cal la inscripció per participar-hi.
Jornada sobre les USEE
El proper dissabte 26 d’abril de 2014, el Servei Educatiu del Montsià ha organitzat una jornada monogràfica sobre les USEE dins del Pla de Formació de Zona del present curs. Es plantegen les USEE com un recurs educatiu per a la inclusió de l’alumnat. Rebreu més informació properament.
 |
 |
 |
 |
Editorial |
El tema del mes |
La veu de….. |
Recursos |
 |
 |
 |
 |
Pràctiques de referència |
Novetats mediateca |
Notícies |
Proper full |
 |
La competència matemàtica és una de les vuit competències bàsiques que han d’assolir els i les alumnes durant l’etapa de l’educació bàsica (infantil, primària i secundària), i al llarg de totes les etapes escolars. Està classificada com a competència metodològica i instrumental, i considerada per tothom necessària en la vida personal, social i escolar.
Com és sabut, nombroses situacions quotidianes requerixen l’ús de les matemàtiques per poder solucionar-les o, si més no, per interpretar-les correctament i valorar-les de manera adequada. Si consultem els currículums que desenvolupen esta competència, l’assoliment d’un nivell òptim en acabar l’etapa obligatòria (ESO) implica globalment els següents aprenentatges i/o habilitats:
En el present Full Informatiu, hem volgut aproximar-nos al treball de les matemàtiques des del punt de vista competencial, tot aprofitant l fet que des del Departament d’Ensenyament han estat publicades les noves orientacions per al desplegament de les competències bàsiques, a Primària i Secundària, i sent també que de les dos competències instrumentals (a saber, lingüística i matemàtica) és, potser, la que ens costa més de ser integrada a les programacions de totes les matèries i treballar-la transversalment.
D’altra banda, hem volgut recollir també diverses experiències d’aula provinents de centres de la comarca, primària i secundària, que dins l’apartat de ‘pràctiques de referència’ apareixen explicades àmpliament en tots els seus apartats. Són les següents:
Com veureu, es tracta de bones pràctiques que són totalment exportables a altres centres, i que aporten un plantejament interessantíssim sobre l’aprenentatge en context significatiu.
Per acabar, ens agradaria afegir un parell de cites de dos persones enteses dins del món de les matemàtiques, i que apunten envers a est nou (i no tan nou) enfocament global del treball competencial, no compartimentat, també en l’ensenyament de les matemàtiques:
“ La matemàtica no és una pràctica calculatòria, ni una faramalla de definicions i teoremes d’enunciat complicat i de contingut buit i trivial… Ha d’interessar a l’alumne. El càlcul excessiu cal deixar-lo per a les màquines: la verbositat redundant, suprimir-la de soca-rel… Cal buscar que no sols operin, sinó que pensin i raonin…” Lluís Santaló.
“ La matemàtica de l’ensenyament primari ha de ser instrumental, la del secundari ha de ser educativa o formativa, i la universitària ha de ser professional” Puig Adam i Rey Pastor.
Esperem, com sempre, que els continguts de la present edició del Full siguen del vostre interès.
La Competència matemàtica és necessària en la vida personal, escolar i social, ja que sovint cal analitzar, interpretar i valorar informacions. És l’habilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els nombres, les informacions que es presenten en forma numèrica i els aspectes espacials de la realitat. Inclou les operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i de raonament matemàtic, problemes i situacions relacionats amb la vida quotidiana, el coneixement científic i el món laboral i social.
Aquesta competència adquireix realitat i sentit en la mesura que els elements i raonaments matemàtics són utilitzats per enfrontar-se a situacions quotidianes, per tant, és una competència que cal tenir en compte en totes les àrees del currículum i activitats d’aprenentatge.
La competència matemàtica implica:
L’habilitat d’analitzar, interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions.
El Departament d’Ensenyament ha elaborat el document d’orientacions per al desplegament de les competències bàsiques de l’etapa de primària i secundària amb la finalitat d’ajudar els centres a l’hora de desenvolupar el currículum de l’àrea de matemàtiques. Aquest document ha estat elaborat amb la participació de professionals de l’àmbit universitari i de professorat dels centres públics i privats de Catalunya.
Parteix de:
Elements que componen el document:
En l’elaboració de la proposta de competències matemàtiques tant de primària com de l’ ESO s’ha optat per quatre dimensions que es corresponen amb els processos del currículum vigent: resolució de problemes, raonament i prova, connexions i comunicació i representació.
Encara que tots els continguts estan relacionats amb totes les competències, s’ha fet una tria d’aquells que contribueixen en major mesura al desenvolupament de cada competència. Són els anomenats continguts clau de la competència.
L’adquisició de les competències matemàtiques demana maneres de treballar que en potenciïn el desenvolupament. Encara que cada competència va acompanyada d’orientacions metodològiques específiques, en el document s’esmenten algunes consideracions d’aplicació general.
Una referència als recursos actualment disponibles on es poden trobar exemples pràctics d’activitats d’aula relacionats amb el desenvolupament de les competències és a la web de Creamat on es poden trobar exemples d’activitats (a l’ARC).
Cada competència s’ha graduat en tres nivells de consecució: satisfactori (nivell 1), notable (nivell 2) i excel·lent (nivell 3), que van des de l’assoliment fins a l’excel·lència en la competència i tenint en compte que cada nivell porta implícit l’assoliment de l’anterior. Els criteris usats per fer la gradació estan relacionats amb la complexitat de les eines i estratègies matemàtiques emprades, així com amb els nivells d’abstracció del llenguatge i les representacions i el grau de consciència per part de l’alumne/a de les matemàtiques emprades.
Les activitats d’avaluació final de la competència han de ser prou riques perquè l’alumne/a pugui mostrar tot el que sap. Han de tenir més d’una solució, han de poder ser resoltes de diverses maneres, han de fer possible que l’alumne/a prengui decisions i apliqui connexions i han de demanar justificacions dels processos i les solucions.
En el Sistema Educatiu de Catalunya el treball sobre competències bàsiques a l’ensenyament obligatori no és nou. Així, les competències bàsiques s’avaluen des de l’any 2001 amb unes proves elaborades per la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa, en el marc més general de l’avaluació de centres (proves Cb10: 2001, 2003, 2005, 2007; proves Cb14: 2002, 2004, 2006) a més de la realització de les proves PISA-OCDE (2000, 2003, 2006 i 2009) en el marc d’estudis comparatius de resultats a nivell internacional. A més, com és ben conegut per la comunitat educativa, el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu avalua alumnes i centres mitjançant la realització de les proves d’avaluació diagnòstica en l’àmbit lingüístic i matemàtic de l’educació primària i ESO[1] juntament amb les proves de 6è de primària (2009, 2010, 2011, 2012 i 2013)[2] i 4rtESO (2012 i 2013)[3].
D’altra banda, aquest curs 2012-2013, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha publicat, al gener de 2013, dos guies d’orientació en l’àmbit de la competència matemàtica dins de la col·lecció de documents d’estudi dedicats a les competències bàsiques. Esta col·lecció la formen els documents per a la identificació i el desplegament de les competències bàsiques associades a les matèries del currículum a l’educació primària i a l’educació secundària obligatòria, estant publicades fins al moment les corresponents a l’àmbit lingüístic i matemàtic.
Aquests estudis s’afegeixen així als ja existents sobre el tema, que es van iniciar amb la publicació al juliol de l’any 2000 sobre la identificació de les competències bàsiques en l’ensenyament obligatori a partir d’una recerca coordinada pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu durant el curs 1997-1998. Posteriorment, en el marc de la Conferència Nacional d’Educació 2000-2002[4] es va perfilar la identificació de les competències bàsiques classificades en cinc àmbits en l’estudi anterior i en va establir la gradació entre primària i secundària[5]. També es van formular pautes per a l’avaluació de cada competència. El resultat de la recerca es va publicar en l’apartat corresponent del volum “Conferència Nacional d’Educació 2000-2002. Debat sobre el sistema educatiu català. Conclusions i propostes (2002)”[6]. Posteriorment, a començaments del 2002 es va realitzar l’estudi d’identificació de les competències bàsiques en TIC i en la recerca es va establir també la gradació de competències entre primària i secundària. La relació de totes les competències bàsiques en els àmbits en què van ser identificades fins llavors (lingüístic, matemàtic, tecnicocientífic, social, laboral, de les TIC, educació artística, educació física) es pot consultar en el document “Relació de competències bàsiques” (2003).
Finalment, l’any 2006 va entrar en vigor la llei orgànica d’educació LOE que en el seu desplegament curricular afegia per primer cop el concepte de competència bàsica. La LOE inclou les vuit competències bàsiques que es contemplen en l’informe Chirac arran dels objectius educatius marcats a nivell europeu a la cimera de Lisboa[7].
L’enfocament competencial no estava a les lleis educatives anteriors aprovades a l’estat Espanyol i, per primer cop, es considera que l’educació ha de contribuir al desenvolupament de competències a part d’impartir continguts concrets. Les competències establertes a la LOE són habilitats personals que permeten l’alumne integrar-se amb èxit a la vida adulta. Es basen en un ensenyament interdisciplinari i pràctic més que en l’acumulació de coneixements. Les vuit competències bàsiques són:
Però la realitat és que en la implementació i el desplegament de la LOE, la incorporació de les competències bàsiques es va fer de forma precipitada i desconnectada dels continguts curriculars de les etapes obligatòries que va ser elaborat per un altre grup d’experts del ministeri. Recordem que la LOE es va aprovar pel PSOE a cavall d’un canvi de govern i de la derogació parcial de la LOCE promoguda per l’anterior govern espanyol del PP de José Maria Aznar (que havia fet cas omís a les recomanacions de la Comissió Europea en matèria d’educació).
Així que, a la pràctica, malgrat les orientacions[8] que s’han anat publicant al respecte, en el dia a dia a l’aula i en el disseny de les programacions i materials didàctics, casar continguts curriculars[9] prescriptius i competències bàsiques ha estat realment complicat. I encara més tenint en compte les respectives ordres d’avaluació de l’etapa obligatòria que han anat apareixent des de llavors, que tot i que orienten cap a una valoració integral de la maduresa educativa de l’alumnat també obliguen a acreditar la superació dels cursos en funció de les notes obtingudes en cada matèria.
Segurament el poti-poti ha estat considerable, havent arribat a un punt en què podríem afirmar existeix una confusió entre el professorat sobre allò que s’ha de fer i prioritzar. També cal indicar que davant d’aquesta situació han aparegut iniciatives i propostes de treball molt interessants per part dels centres, que a poc a poc s’han anat integrant en una xarxa de cooperació[10] i aprenentatge mutu mitjançant l’intercanvi d’experiències i recursos al voltant del treball de les competències bàsiques.
I què es pretén amb aquest nou document sobre competències bàsiques? Doncs si haguessin de destacar els tres aspectes clau, jo assenyalaria aquests:
Certament no només podem trobar això en aquests documents, sinó també orientacions i exemples de recursos per treballar alguna de les propostes realitzades. És important remarcar que aquests documents no són ni pretenen ser en cap cas nous desplegaments curriculars de continguts. El currículum vigent continua sent el que és, i, per tant, les programacions de continguts per part de les diferents matèries s’hi hauran de continuar referint.
A més, cal remarcar que, més enllà de si són més o menys competencials, hi ha continguts acadèmics que tenen interès educatiu i cultural per ells mateixos dins de la lògica curricular de cada matèria. Donar una orientació competencial al currículum no significa que tot allò que s’imparteix a les aules hagi de ser necessàriament proper, contextualitzat i d’aplicació pràctica immediata. La educació obligatòria també juga un paper fonamental en la construcció de referents culturals de caràcter general que no podem deixar d’obviar. Ensenyar exclusivament per aprendre a superar unes proves externes de caràcter competencial seria un error, però educar sense fer competent el nostre alumnat per a la societat del s. XXI seria encara pitjor. Cap allí hem d’anar, i cap allí caminem.
Ensenyament, Departament (2000): “Identificació de les competències bàsiques en l’ensenyament obligatori”.
Ensenyament, Departament (2002): “Conferència Nacional d’Educació 2000-2002. Debat sobre el sistema educatiu català. Conclusions i propostes.”
Ensenyament, Departament (2003): “ Relació de competències bàsiques”
[http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/doc_25861756_1.pdf ]
Ensenyament, Departament (2013) : “Competències bàsiques de l’àmbit matemàtic. Identificació i desplegament a l’educació secundària obligatòria”
Ensenyament, Departament (2013) : “Competències bàsiques de l’àmbit matemàtic. Identificació i desplegament a l’educació primària”
Recull de problemes matemàtics de diferents nivells, amb les solucions i un quadre resum indicant el nivell adequat. Classificats per geometria, lògica, clàssics, enigmes i problemes visuals.
Aquest llibre pretèn ajudar a comprendre millor els processos d’ensenyament- aprenentatge de les matemàtiques al llarg de les diferents etapes educatives. Recull diferents experiències d’aula.
Aquest llibre ens vol fer adonar de l’aproximitat i ús de les matemàtiques a la vida real, tot donant exemples en la seua aplicació en els fets quotidians.
Ofereix coneixements disciplinaris i didàctics per afavorir l’adquisició i el desenvolupament del pensament matemàtic a l’escola bressol i al parvulari a partir d’un treball cooperatiu i contextualitzat.
Obra de continuació del volum anterior on es tracten els coneixements disciplinaris i didàctics de cada procés matemàtic. I es proposa un model de formació del professorat per millorar la pràctica educativa a l’aula i també es presenten experiències que treballen de manera conjunta els continguts i els processos matemàtics.
– Primers nombres i primeres operacions
– Fraccions
– Estadística, combinatòria i probabilitat
– Lògica a totes les edats
– Superfícies, volums i línies
– Transformacions geomètriques
– Problemes i més problemes
– Mesura i geometria
– Nombres i operacions II
– Càlcul amb reglets numèrics.
Interessantíssima col·lecció que recull temes clau; s’ha aprofundit des de la mirada matemàtica i s’han adequat a l’alumnat d’Educació Infantil, Educació Primària i ESO.
Es poden trobar exemples pràctics d’activitats d’aula relacionats amb el desenvolupament de les competències. Destaquem per la seua importància ARC, Aplicació de Recursos al Currículum.
L’ARC és un espai al servei dels mestres i del professorat per compartir propostes docents de qualitat associades a les competències bàsiques i al currículum que té les següents característiques:
És una plataforma per compartir trossets d’aula, on qui vol pot fer aportacions i tothom pot prendre, adaptar i utilitzar el que necessita.
Acull propostes de procedència i estils diversos per tal de respectar i donar suport a diferents sensibilitats i necessitats docents.
Utilitza el currículum com a organitzador de les propostes i, alhora, el posa en acció facilitant cerques a partir de continguts curriculars, de competències i de relacions interdisciplinàries.
Es poden trobar també diversos enllaços d´interès relacionats amb l’ àmbit matemàtic:
– Desplegament curricular/ Documents marc
– Publicacions recents
– Museus/ Associacions
– Propostes d’ activitats per temes: geometria, anàlisi…
– Hi ha un enllaç amb creamat, anteriorment anomenat.
 QUÈ ÉS UNA TONA? Escola Consol Ferré (Amposta) |
 CALCULEM LA SUPERFÍCIE DE L’AULA. Escola Consol Ferré (Amposta) |
 QUANT CREUS QUE MESURA AQUEST ARBRE? Institut Els Alfacs (Sant Carles de la Ràpita) |
L’alumne David Farré Gil de 3r d’ESO es va presentar a la prova Cangur que organitza la Societat Catalana de Matemàtiques, en la seva 18ena edició, es va situar en el 14é lloc d’un total de 6174 participants. L’acte de lliurament de premis es va celebrar a l’UPC el dijous dia 16 de maig.
També l’alumna Clàudia Marco Vidal de 2n de Primària, que es va presentar al concurs matemàtic que organitza l’ABEAM (Associació de Barcelona per a l’Estudi i l’Aprenentatge de les Matemàtiques) va resultar la 1a classificada en la seua categoria d’un total de 116 obres participants.
El Consell Escolar de Catalunya va realitzar el passat 10 de novembre la Jornada de reflexió: L’impacte i la contribució de les tecnologies digitals en l’educació. Posteriorment el Ple del Consell Escolar de Catalunya va aprovar el 9 d’abril el document de conclusions de la jornada.
El passat 16 i 17 de maig es va organitzar al Campus de la URV Terres de l’ Ebre la III Jornada de l’Adolescència: Sexualitat i Adolescència.
A l ’Institut Montsià es van realitzar del 18 al 21 de març aquestes Jornades amb la voluntat de crear un espai de trobada entre alumnes, nous emprenedors i professionals relacionats amb la creació d’empreses. Van ser pensades amb la intenció explícita d’intercanviar experiències i fomentar la cooperació entre nous empresaris.
Es van presentar diferents ponències d’experts en la matèria i experiències d’èxit en la posada en marxa d’idees emprenedores que ja estan consolidades al mercat.
Aquí podeu veure l’acte d’inauguració.
El passat 25 d’abril, el Caixa Fòrum de Barcelona va acollir la 2a Jornada d’Excel·lència a l’ Educació, que organitzava l’Associació Catalana per l’Excel·lència amb el suport de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya(FECC) i l’Obra Social “la Caixa”.
La jornada tenia com a objectiu reunir els diferents centres educatius que treballen per la millora de l’ensenyament mitjançant les metodologies de qualitat i l’excel·lència, i així compartir idees i experiències.
El passat dissabte 25 de maig, els alumnes de 2n ASO de l’Institut Montsià (Departament de Serveis Socioculturals i a la Comunitat) van ser premiats en el marc de la sisena edició dels premis FEDERICO MAYOR ZARAGOZA amb el tema “De súbdits a ciutadans, de súbdites a ciutadanes”. Concurs de bones experiències i accions transformadores per a construir un món millor.
El passat curs 2012-13, el Departament d’Ensenyament va organitzar la XI Trobada de Corals d’Educació Infantil i Primària amb l’objectiu de difondre la pràctica i la creació musical dels infants, reconèixer la gran labor musical i educativa que realitza el professorat i distingir el treball que els centres docents duen a terme en aquest camp.
Amb les trobades es facilita l’actuació pública d’estes corals davant d’altres centres, proporcionant un espai on es visualitza el treball dut a terme durant tot el curs per cadascuna d’elles. També es facilita que l’alumnat conega molts altres xiquets i xiquetes de Catalunya que com a ells els agrada cantar.
Als SSTT Terres de l’Ebre es va fer els dies 22 i 23 de maig a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa.
El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i Fundació Enciclopèdia Catalana, en el marc del Pla Nacional de Lectura (2012-2016), d’Impuls de la lectura: 100% lectors, han arribat a un acord de col·laboració per a l’organització del IX Certamen Nacional Infantil i Juvenil de Lectura en Veu Alta. El proppassat 6 de maig, a la seu dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Tortosa, es van celebrar els Quarts de Final on van participar escoles i instituts de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre. L’Escola Soriano-Montagut d’Amposta va participar amb Anna Duart en la categoria de Grumets Vermells de Cicle Mitjà , Andreu Panisello en la categoria de Grumets Verds de Cicle Superior, i Diana Badea en la categoria de Timoners de l’Aula d’Acollida. Entre tots els participants es va triar un lector de cada categoria que va passar a la fase següent. Les alumnes Anna Duart i Diana Badea van guanyar a les seues categories i van participar a la semifinal que es va fer a Tarragona posteriorment, durant la segona meitat del mes de maig.
El consell de redacció del Full Informatiu del Montsià ha pensat de tractar en el monogràfic del proper número els nous itineraris de formació interna de centre (FIC i Seminaris d’Equips de Centre), que s’estrenaran durant el present curs 13-14 per seguir completant el procés de pràctica reflexiva, en el si dels equips docents i d’acord amb la línia de treball de cada centre.
Com sempre, estem disposats a estudiar els vostres suggeriments a fi de tractar aquells temes que siguen del vostre interès. La nostra bústia de correu: e3900033@xtec.cat
1. Maletes didàctiques de ‘la Caixa’: Economia i Una petita mirada al món
El CRP del Montsià disposa de dos nous recursos pedagògics per complementar les programacions de l’aula i aprofundir en el treball competencial de l’alumnat. Es tracta de les maletes següents:
Què saben els alumnes sobre economia? Quines eines tenen per comprendre l’abast que té en les seves vides? Obra Social “la Caixa” ha detectat que la formació en economia ha estat i és una de les assignatures pendents de moltes generacions.
Per aquesta raó, i seguint les recomanacions de la Comissió Europea i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), així com de l’informe PISA, eduCaixa incorpora recursos que expliquen els conceptes bàsics de l’economia i les finances.
Una aposta per l’aprenentatge, la pràctica activa i la reflexió sobre aquesta temàtica per treballar a l’aula amb els vostres alumnes.
Competències que es volen adquirir: Autonomia i iniciativa personal.
El kit es dirigix a professors/es d’educació infantil i primer cicle de primària, i conté una sèrie de recursos poden ser utilitzats de manera independent i adaptant-los a les necessitats de l’aula.
Cada poble ha expressat la seva forma d’interpretar el món a través dels contes, els jocs, les cançons i lallengua en què ho expressen. El kit està format bàsicament per l’adaptació de jocs, cançons i contes tradicionals i, de cada un, s’extreu una proposta de treball a l’aula.
Però no només hi ha la tradició. Els sentiments que tenim són bàsics per poder entendre la realitat que ens envolta. Per això, hem volgut dedicar algunes propostes a analitzar i expressar els nostres sentiments.
Sens dubte, una eina útil per al professorat i que contribueix a fomentar valors com la solidaritat i el respecte pels altres.
Competències que es volen adquirir: Competència social i ciutadana
El CRP disposarà d’estes maletes temàtiques fins al gener de 2014.
2. II Jornades de l’Aula al Pati: Col.laborar i aprendre amb els altres
Us avancem que les segones Jornades de l’Aula al Pati se celebraran els propers 24, 25 i 26 d’octubre de 2013, a les instal.lacions del Centre d’Art de les Terres de l’Ebre (Amposta). En breu rebreu tota la informació dels diferents tallers i espais de participació de l’esmentada activitat, inclosa dins del PFZ de la comarca del Montsià.
|
|
|
|
Editorial |
El tema del mes |
La veu de….. |
Recursos |
|
|
|
|
Pràctiques de referència |
Novetats mediateca |
Notícies |
Proper full |
|
Enguany hem encetat el curs amb una important novetat que ve directament des de les Direccions generals de centres de Primària i de Secundària, i que afecta directament la formació permanent del professorat: la FIC, la Formació Interna de Centre.
Com veureu, es tracta d’un nou plantejament de la formació i allò que comporta com a diferència és: 1) l’absència de la figura d’un formadors/a extern/a que imparteix els continguts temàtics, i 2) el compromís per part dels equips docents d’anar avançant en la mateixa línia de centre amb la finalitat d’anar transferint els coneixements apresos a l’aula. En primer lloc, l’absència de formador/a és suplert pels materials autoformatius que estan treballats sessió a sessió, en una progressió lògica i perfectament estructurada, els quals són facilitats via on-line, segons la tria de cadascun dels itineraris formatius (o cursos), i que van pautant els continguts a treballar així com el progrés del treball intern per part del grup. En segon, cal remarcar que el compromís sorgeix de la necessitat de superar aquells punts febles (mancances objectives o bé possibles amenaces) que han estat detectats principalment a partir dels resultats de les proves diagnòstiques d’avaluació externa , i que són les que -com a grup- hem de ser capaços/ces de poder capgirar a través d’unes eines que garantisquen els bons resultats acadèmics de l’alumnat.
Així doncs, els instruments que aporten estes activitats de formació, més enllà dels propis objectius i continguts temàtics, són instruments metodològics i/o organitzatius que donen molt de rendiment en el treball del grup. Es tracta del següents: la contínua pràctica reflexiva com a instrument d’autoavaluació dels aprenentatges; el treball competencial, especialment en les matèries instrumentals; la detecció i difusió de les bones pràctiques d’aula; i, en darrer terme, la transferència dels coneixements apresos durant la formació a l’aula, a través de les programacions del professorat. Finalment, la successiva avaluació externa i continuada dels nostre alumnat, ens confirmarà (o no, en el pitjor dels casos) si estem treballant en la direcció que hem traçat tenint en compte la pròpia realitat contextual.
Tot est nou plantejament de la FIC requerix un esforç complementari que els docents hem de saber abocar com un valor afegit a la nostra tasca docent quotidiana, en el ben entès que ens permetrà d’aconseguir, més enllà de l’actualització de les nostres competències professionals, créixer també com a grup. Per això, una altra aportació de la FIC, com qualsevol altra formació en centre, és la de cohesionar l’equip a través d’una nova metodologia de treball que és la de l’aprenentatge entre iguals, des d’un plantejament en horitzontal.
Els canvis i nous plantejament socials i educatius del moment en què estem immersos demanen, sens dubte, una nova manera d’aprendre a través de xarxes d’intercanvi de coneixements, xarxes docents que són en essència la filosofia de la formació FIC. Mai com ara, els efectes de la formació han depès tant de nosaltres, per avançar envers a uns resultats educatius (concepte més ampli que el de resultats estrictament acadèmics…), que contribuiran a millorar la qualitat de l’ensenyament en general.
En el present Full, des dels Serveis Educatius del Montsià hem difondre esta nova modalitat de formació entre el professorat. Hem anat desglossant tots aquells aspectes que cal conèixer per tal d’anar vencent les possibles resistències i recels que la novetat pugui crear. Ens cal no només l’esforç sinó sobretot la confiança davant els nous plantejaments de la FIC.
Formació interna de centre ( FIC)
El nou equip tècnic dels equips dels Serveis d’Innovació i Formació de l’Educ. Infantil, Primària i Secundària, constituït a partir de la penúltima legislatura del govern de la Generalitat (març de 2011), han dissenyat per al present curs 12-13 una nova línia de formació permanent del professorat en el si dels centre, la FIC, fruit de la coincidència de dos circumstàncies: En primer lloc, l’acabament del Pla Marc de Formació 2005-2010, que va ser prorrogat un curs més per temes conjunturals, i, en segon, la coincidència de dos aspectes importants, social i educatiu respectivament: l’escassetat de recursos econòmics, i la consolidació dels equips docents en el marc d’una línia d’autonomia pedagògica i curricular dels centres.
A continuació passem a presentar-vos tots aquells aspectes que configuren aquest nou enfocament, pensat per donar continuïtat i qualitat a la formació en el si dels centres educatius.
Què ofereix el Departament ?
Per ajudar els centres en el seu procés de reflexió metodològica col·lectiva, el Departament d’Ensenyament:
A qui s’adreça?
Poden participar en la FIC tots els centres d’educació infantil i primària i d’educació secundària. A l’ escola ha d’implicar una majoria de mestres del claustre, i en el cas de l’institut, una majoria del professorat d’un o de més departament didàctic, segons l’itinerari triat.
L’activitat formativa tindrà una durada de 30 hores, organitzades en dos blocs: un d’unes 20 hores, de treball conjunt de tot l’equip docent, i un altre d’unes 10 hores, de treball individual o en petit grup.
Estructura dels itineraris formatius:
Què requereix?
Proposta d’ itineraris del Departament d’Ensenyament Curs 12-13:
Un dels objectius de la FIC és oferir oportunitats per generar dinàmiques de treball que facilitin el debat i la reflexió de manera compartida i sistemàtica. És definir conjuntament:
Es proposa fer una anàlisi col·lectiva dels resultats de les proves internes i externes que disposi el centre per tal de definir conjuntament l’objectiu de millora d’acord amb el seu projecte educatiu. Aquesta anàlisi contribuirà a l’èxit final del procés de formació.
És important de bon començament establir dinàmiques participatives de treball ja que d’elles en dependrà, en bona part, el grau d’implicació del professorat i l’èxit de la formació.
S’ofereix el document “Full per a la tria dels itineraris de primària i secundària” en format de text i en pdf que proposa una manera de dinamitzar aquesta tria i de fer-ho de manera participativa.
Educació infantil i primària
1. Competència comunicativa:
Escriure des de les àrees:
|
– Es parteix del principi que l’ensenyament i l’aprenentatge de l’expressió escrita comença a l’educació infantil, abans que els nens i les nenes dominin el codi escrit, i continua al llarg de tota la vida
– Reflexió sobre l’ensenyament de l’escriptura al llarg de l’educació obligatòria i un canvi en les pràctiques docents actuals.
|
Parlar per escriure:
|
– Es parteix del principi que a partir del treball de la conversa amb una metodologia organitzada i sistemàtica s’ ajudarà a trobar resposta a alguns aspectes de la llengua escrita: l’ús i l’instrument
– Hi ha també activitats model de conversa exploratòria i de gestió de les activitats orals – Durant la realització de l’itinerari, les participants han de fer activitats que incorporin la parla per a la producció d’algun dels documents escrits. |
2. Competència Matemàtica:
Com ajudar a desenvolupar la competència matemàtica:
|
– Saber com treballar la competència matemàtica és una de les preocupacions més freqüents en aquesta àrea, i les dificultats del professorat per concretar com es pot ajudar que l’alumnat la desenvolupi són importants. – D’altra banda, els centres es veuen en la necessitat de prendre acords sobre aquesta qüestió, i sovint, a nivell col·lectiu, es reprodueixen les mateixes dificultats. – Aquesta proposta d’itinerari intenta facilitar aquesta tasca i pretén que els centres guanyin coherència en aquest tema concret: avançar en la competència matemàtica de l’alumnat . |
El Calcul:
|
– Es pretén que l’alumnat pugui donar una resposta ràpida en la majoria dels casos i que desenvolupi criteris per triar entre diverses formes d’afrontar els càlculs.
– Els algorismes i la calculadora han de tenir un paper en la comprensió, cal que vagin més enllà de proporcionar respostes mecàniques. – Es dedicarà l’itinerari a dibuixar un mapa dels components del càlcul i a ajudar a compartir decisions sobre com es pot anar fent aquesta evolució. – Es proporcionaran enllaços per ampliar recursos, donat que el tema és tan ampli que resultarà molt difícil aprofundir-hi tant com seria desitjable. |
Educació Secundària
1. Competència comunicativa:
Escriure des de les matèries:
|
L’itinerari s’estructura en tres parts:
|
Escriure a les classes de llengua:
|
L’itinerari s’estructura en tres parts:
|
1. Competència matemàtica
Com ajudar a desenvolupar la competència matemàtica a l’educació secundària obligatòria:
|
– Saber com treballar la competència matemàtica és una de les preocupacions més freqüents en aquesta àrea, i les dificultats del professorat per concretar com es pot ajudar que l’alumnat la desenvolupi són importants.
– D’altra banda, els centres es veuen en la necessitat de prendre acords sobre aquesta qüestió, i sovint, a nivell col·lectiu, es reprodueixen les mateixes dificultats. – Aquesta proposta d’itinerari intenta facilitar aquesta tasca i pretén que els centres guanyin coherència en aquest tema concret: avançar en la competència matemàtica de l’alumnat . |
La geometria a l’ Educació Secundària Obligatòria:
|
– Es proposa contribuir a donar línies de millora metodològica per al treball a l’aula de les idees geomètriques, tot avançant cap un enfocament més qualitatiu, contextualitzat i constructiu del coneixement geomètric
– Es pretén contribuir a passar des d’una geometria molt descriptiva cap a una geometria més constructiva, des d’una geometria més basada en fórmules cap a una geometria més reflexiva. – L’ús de material manipulable i de programes de geometria dinàmica, com el GeoGebra, poden fer bones aportacions en aquest sentit. |
Més Info: http://www.xtec.cat/formaciotic/aux/video.html
La formació interna de centre (FIC) recull la tradició de treball intern que els centres porten a terme des de fa molts anys. Té com a finalitat contribuir a l’actualització metodològica del professorat dels centres, donant valor a la seva experiència i saber, per afavorir l’increment de l’èxit educatiu de l’alumnat.
Aquesta nova modalitat de formació vol promoure un procés col·lectiu de reflexió i de dinamització interna del centre educatiu a partir de conèixer i reconèixer en quins aspectes es pot millorar i en quins cal avançar. Es fonamenta en el valor que aporta una formació en el propi centre:
Per totes aquestes raons, la formació interna de centre promou el creixement col·lectiu i el desenvolupament de projectes educatius compartits.
Aquesta manera d’entendre la formació se sustenta en estudis sobre innovació educativa realitzats fora i dins de casa nostra que identifiquen el centre innovador com una organització que aprèn. En aquesta línia, Andy Hardgreaves afirma que una font important de satisfacció per al professorat és la seva implicació a generar processos d’innovació a l’aula i al centre.
Aquests processos tenen sentit quan són fruit del treball col·laboratiu del conjunt de mestres o professorat d’un centre educatiu. En aquest línia, el treball en equip i el diàleg professional són fonamentals per entendre i fer possible aquest procés.
Cal trobar maneres per implicar els mestres i el professorat en els processos de canvi, per contribuir a desenvolupar el sentit de pertinença del concepte de transformació, oferir més oportunitats per aprendre i liderar i per establir la cultura de la col·laboració i actualització professional continuada.
(Andy Hardgreaves. Adaptació)
Durant molt de temps la formació permanent entesa com a actualització profesional s’ha adreçat directament a l’individu com a agent de canvi metodològic i millora de la qualitat dels ensenyaments. La FIC introdueix un nou paradigma, adreça la formació al col·lectiu de docents d’un centre educatiu i posa l’èmfasi en la idea de diàleg professional i de reflexió en col·laboració com a elements fonamentals de canvi i transformació i, com a conseqüència, de la millora dels resultats de l’alumnat.
L’aprofitament de la formació recau en dos subjectes: el centre i el docent. Per al centre, la formació realitzada es concreta en acords que ajuden a perfilar i a fer més sostenible el projecte educatiu; per al docent, la formació pren forma en una actualització metodològica amb repercussió directa a l’aula.
El lideratge d’aquesta activitat formativa recau en el centre, i és per això que es defineix la figura d’un equip de coordinació que gestiona i organitza les sessions de formació amb l’ajut de materials i orientacions.
Per contribuir al diàleg professional i vincular la formació amb la transferència a l’aula, es demana la planificació de propostes didàctiques que impliquen l’experimentació a l’aula i la reflexió posterior. Requisits imprescindibles per avançar col·lectivament cap a una actualització metodològica que pot contribuir a la millora dels resultats dels aprenentatges.
Per ajudar els centres en aquest procés de reflexió metodològica col·lectiva i per avançar cap a l’èxit educatiu, el Departament d’Ensenyament ha iniciat aquesta modalitat formativa a tot el territori, el curs escolar 2012-2013.
Els centres que opten per acollir-se a aquesta iniciativa poden fer-ho a partir d’uns itineraris formatius guiats a l’entorn de les competències comunicativa i matemática o a partir d’itineraris propis que el centre construeix segons les necessitats i els interessos particulars, i que han d’incorporar les característiques d’aquest tipus de formació.
En el primer cas, els itineraris que s’ofereixen per a la competència matemàtica són:
La tria dels temes ha estat fruit de l’estudi dels resultats de les proves d’avaluació externa que s’han fet des del Consell Superior d’Avaluació i que identifiquen uns aspectes amb marge de millora evident.
Aquests itineraris proposen un camí de treball organitzat segons l’estructura següent:
Els itineraris incorporen:
Aquests equips de coordinació disposen del suport d’una persona del centre de recursos pedagògics (CRP) o dels serveis educatius. Aquesta persona col·labora, sempre que cal, en els aspectes organitzatius i de seguiment de l’activitat.
El Departament d’Ensenyament va incloure la FIC al Pla de formació de zona com a nova modalitat formativa i durant el primer trimestre del curs escolar 2012-13 els centres educatius han pogut optar-hi. Es pot trobar informació sobre aquesta formació en una pàgina web dins el portal Xtec.
Els diferents serveis territorials i els corresponents centres de recursos pedagògics n’han fet la difusió i han donat suport als centres educatius per ajudar-los en la tria de l’itinerari. Més d’un centenar de centres han optat per aquesta modalitat formativa tant amb itineraris guiats com amb itineraris propis.
Actualment s’està fent el seguiment conjuntament amb els serveis territorials i els CRP, la informació que es reculli i la valoració d’aquesta primera edició de la FIC han de servir per anar ajustant i polint alguns aspectes i projectar actuacions futures: oferir més itineraris formatius per respondre als interessos dels centres, definir altres vies de formació en xarxa que incorporin el concepte d’escola que aprèn…
S’ha fet evident que els centres educatius poden ser recreats, revitalitzats, renovats d’una manera sostenible no per norma o per llei sinó per entendre’ls com organitzacions que aprenen.
(Peter Senge. Adaptació)
La tesi de Peter Senge ens ajuda a reflexionar sobre aquest model formatiu i a consolidar-lo. En aquest sentit, el Departament d’Ensenyament vol contribuir amb la formació interna de centre a l’èxit escolar.
