Enguany hem encetat el curs amb una important novetat que ve directament des de les Direccions generals de centres de Primària i de Secundària, i que afecta directament la formació permanent del professorat: la FIC, la Formació Interna de Centre.
Com veureu, es tracta d’un nou plantejament de la formació i allò que comporta com a diferència és: 1) l’absència de la figura d’un formadors/a extern/a que imparteix els continguts temàtics, i 2) el compromís per part dels equips docents d’anar avançant en la mateixa línia de centre amb la finalitat d’anar transferint els coneixements apresos a l’aula. En primer lloc, l’absència de formador/a és suplert pels materials autoformatius que estan treballats sessió a sessió, en una progressió lògica i perfectament estructurada, els quals són facilitats via on-line, segons la tria de cadascun dels itineraris formatius (o cursos), i que van pautant els continguts a treballar així com el progrés del treball intern per part del grup. En segon, cal remarcar que el compromís sorgeix de la necessitat de superar aquells punts febles (mancances objectives o bé possibles amenaces) que han estat detectats principalment a partir dels resultats de les proves diagnòstiques d’avaluació externa , i que són les que -com a grup- hem de ser capaços/ces de poder capgirar a través d’unes eines que garantisquen els bons resultats acadèmics de l’alumnat.
Així doncs, els instruments que aporten estes activitats de formació, més enllà dels propis objectius i continguts temàtics, són instruments metodològics i/o organitzatius que donen molt de rendiment en el treball del grup. Es tracta del següents: la contínua pràctica reflexiva com a instrument d’autoavaluació dels aprenentatges; el treball competencial, especialment en les matèries instrumentals; la detecció i difusió de les bones pràctiques d’aula; i, en darrer terme, la transferència dels coneixements apresos durant la formació a l’aula, a través de les programacions del professorat. Finalment, la successiva avaluació externa i continuada dels nostre alumnat, ens confirmarà (o no, en el pitjor dels casos) si estem treballant en la direcció que hem traçat tenint en compte la pròpia realitat contextual.
Tot est nou plantejament de la FIC requerix un esforç complementari que els docents hem de saber abocar com un valor afegit a la nostra tasca docent quotidiana, en el ben entès que ens permetrà d’aconseguir, més enllà de l’actualització de les nostres competències professionals, créixer també com a grup. Per això, una altra aportació de la FIC, com qualsevol altra formació en centre, és la de cohesionar l’equip a través d’una nova metodologia de treball que és la de l’aprenentatge entre iguals, des d’un plantejament en horitzontal.
Els canvis i nous plantejament socials i educatius del moment en què estem immersos demanen, sens dubte, una nova manera d’aprendre a través de xarxes d’intercanvi de coneixements, xarxes docents que són en essència la filosofia de la formació FIC. Mai com ara, els efectes de la formació han depès tant de nosaltres, per avançar envers a uns resultats educatius (concepte més ampli que el de resultats estrictament acadèmics…), que contribuiran a millorar la qualitat de l’ensenyament en general.
En el present Full, des dels Serveis Educatius del Montsià hem difondre esta nova modalitat de formació entre el professorat. Hem anat desglossant tots aquells aspectes que cal conèixer per tal d’anar vencent les possibles resistències i recels que la novetat pugui crear. Ens cal no només l’esforç sinó sobretot la confiança davant els nous plantejaments de la FIC.
