LES USEE COM A OPORTUNITAT D’INNOVACIÓ I MILLORA

La implementació de les USEE

Les pràctiques educatives han de prioritzar els suports ordinaris davant dels específics. En esta línia i per avançar cap a una escola inclusiva, el Departament d’Educació va iniciar el curs 2004-2005 la implementació? de les unitats de suport a l’educació? especial (USEE) en centres educatius ordinaris. De les 18 USEE que es van posar en funcionament inicialment, s’ha passat a un total de 359 (curs 2013-2014), la qual cosa suposa un increment força significatiu.

Les USEE són recursos que faciliten l’atenció educativa i promouen la participació de l’alumnat amb NEE en entorns escolars ordinaris. Stainback (2001) proposa una definició d’escola inclusiva que s’ajusta totalment a la filosofia de les USEE: “procés pel qual s’ofereix a tots els xiquets i xiquetes, sense distinció pel que fa a la capacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat de seguir sent membres de les aules regulars i d’aprendre dels seus companys, i amb ells a l’aula”. Des de les USEE s’ha de promoure la participació de l’alumnat en les activitats del grup ordinari, sempre que això siga possible.

Quin alumnat és susceptible de rebre est recurs?

El suport de la USEE fa especial èmfasi en l’alumnat susceptible d’ésser escolaritzat en centres d’educació especial específics. La USEE ha de garantir l’atenció d’est alumnat que generalment presenta NEE derivades de discapacitat intel·lectual, trastorn de l’espectre autista o trastorn greu de conducta. El nombre d’alumnes al qual es dóna suport oscil·la entre cinc i deu.

Tot i que l’alumnat té com a marc de referència el currículum ordinari (el mateix que el grup), les adaptacions que es facen han de quedar reflectides al seu pla individualitzat (PI). L’esmentat pla ha de recollir el conjunt d’ajudes que necessita l’alumne/a en els diferents moments o contextos escolars i pot comportar que algunes àrees o part d’estes no s’impartisquen.

La comissió d’atenció a la diversitat (CAD) ha de promoure l’elaboració del PI i est haurà d’incloure:

• la identificació de les habilitats de l’alumne/a en els diferents àmbits i àrees curriculars,

• els objectius i les competències prioritàries d’aprenentatge de les diferents àrees o àmbits curriculars,

• altres objectius d’aprenentatge,

• les ajudes tècniques i suports que es proporcionaran a l’alumne/a en les activitats que s’han de dur a terme en els diferents entorns escolars: aula, pati, menjador, sortides i altres activitats generals del centre.

Cal fer especial incidència en l’avaluació ja que esta s’haurà d’ajustar als objectius fixats en el propi PI. Una valoració periòdica i un registre sistemàtic del progrés de l’alumne/a, servirà per fixar nous objectius i modificar, si cal, el pla.

Qui forma cada equip USEE? Quines són les seves funcions?

Els professionals que s’assignen a les USEE són mestres d’educació especial, orientadors/es i educadors/es, depenent que es tracti de centres d’educació infantil i primària o de centres d’educació secundària obligatòria. Les tasques que han de realitzar estos professionals són:

• elaborar el pla individualitzat de l’alumne/a,

• atendre l’alumnat de forma individual o en grup reduït quan la tipologia d’activitat a realitzar així ho requerisca,

• realitzar tutories individuals i fer el seguiment amb les famílies de l’alumnat atès,

• acompanyar l’alumnat sempre que siga possible la seua participació en les activitats d’aula ordinària,

• elaborar i donar suport al professorat en l’elaboració de materials específics que facen possible l’aprenentatge i participació de l’alumnat en les activitats del grup ordinari.

El suport específic que proporcionen els professionals de la USEE ha de tindre com a objectiu principal el desenvolupament màxim de l’autonomia de l’alumnat.

La USEE no és un espai físic paral·lel a la resta del centre.

El sol fet d’incloure una USEE a un centre, no el convertix en un centre inclusiu. No hem de confondre la USEE amb un espai físic paral·lel a l’aula ordinària. La veritable escola inclusiva és aquella que fa possible la participació de tot l’alumnat a l’aula ordinària. Com ja hem dit, el PEC configura la ideologia i la metodologia didàctica que fa que cada centre tinga una identitat pròpia.

He tingut la sort de conèixer -encara que en diferent grau i des de perspectives diferents-, cinc de les USEE que hi ha distribuïdes a diferents centres de les Terres de l’Ebre. Des del meu punt de vista, totes cinc se sustenten en un mateix pilar: la consideració que “els/les alumnes de la USEE” són els/les alumnes de tots i totes. Malauradament, est concepte que sembla tan obvi a l’inici d’Educació Primària, és va difuminant amb el pas del temps, quan el nivell de competència curricular de l’alumnat atès a la USEE es distancia cada cop més del nivell de competència de l’anomenat grup ordinari. La visió que han de tindre els claustres ha de ser la del treball en equip. El fet que hi haja professionals especialistes d’USEE no ha de pressuposar que estos siguen els únics coneixedors de les característiques de l’alumnat amb discapacitat o trastorns específics i que, per tant, són estos professionals els que s’han d’encarregar d’atendre exclusivament a l’alumnat amb NEE.

Alguns dels aspectes més importants a l’hora de planificar l’atenció de l’alumnat poden ser: si els professionals atenen l’alumnat a l’aula USEE o a l’aula ordinària i la concreció del temps en què l’alumne ha d’estar a l’aula ordinària o en un agrupament específic. Estos dos aspectes dependran de diferents variables: tipus de discapacitat o trastorn de l’alumnat, etapa educativa, matèria a impartir…

Algunes de les estratègies més comunes utilitzades per poder atendre a l’alumnat amb NEE dins de l’aula ordinària són el treball per projectes, treball cooperatiu, microcrèdits, racons, treball multinivell i l’agrupació en diferents formats de l’alumnat. Moltes de les intervencions es fan amb la presència de dos professionals a l’aula ordinària. Esta intervenció està més normalitzada a Educació Primària tot i que alguns/es professors/es d’ESO assenyalen que la USEE els ha permès veure i assajar altres metodologies. Afegixen, però, que caldria disposar de més temps de coordinació per poder preparar les classes de forma conjunta.

Un dels exemples d’implantació de noves metodologies i de bona pràctica és el que porta per títol “Fem Musicoteràpia a la USEE” (trobareu l’enllaça a l’apartat de bibliografia corresponent). S’està duent a terme a l’Escola Mestre Marcel·lí Domingo de Roquetes i ofereix a l’alumnat la possibilitat de beneficiar-se de la música i de les seues capacitats terapèutiques, com un mitjà per sentir-se millor amb ells mateixos i amb el seu entorn.

La importància del treball en xarxa.

Els centres que disposen d’USEE han de vetllar per la coordinació entre els diferents professionals que atenen l’alumnat amb NEE. Cal que es faça el seguiment des dels diferents àmbits: escolar, sanitari i/o social. En est sentit, caldrà que els/les professionals de l’EAP garantisquen est treball en xarxa participant en les CAD, les comissions socials, les coordinacions amb el CDIAP i el CSMIJ, els serveis educatius específics i altres professionals externs al centre. En el cas d’alumnat amb Trastorn de l’espectre autista, l’EAP haurà de participar en les coordinacions de la Unitat Funcional TEA del Territori.

El mestre de la USEE haurà d’adoptar el paper de cotutor i treballar de forma conjunta amb el tutor de l’alumne/a. S’haurà de garantir que a les entrevistes amb les famílies, hi puguen participar els dos professionals. En tots els casos es comptarà amb la col·laboració de l’EAP.

Consideracions finals.

Els trastorn o discapacitat no és l’únic element que configura les necessitats de l’alumnat. El context és un factor influent que pot facilitar o dificultar l’adaptació de l’alumnat a l’entorn escolar així com el grau d’adquisició dels diferents aprenentatges. La cultura de l’escola s’ha de reflectir en el projecte educatiu de centre (PEC). Est ha de tindre en compte les característiques socials i culturals de l’entorn on se situa el centre i les necessitats educatives de l’alumnat. També ha d’incloure les prioritats i plantejaments educatius i metodològics d’atenció a la diversitat. En est aspecte, s’ha de concebre la USEE com a eina d’inclusió educativa pròpia del centre.

Cal recordar que el PEC és aprovat pel consell escolar i que, per tant, est document ha de reflectir les creences de tota la comunitat educativa. Tan importants són les característiques de l’alumnat com els suports que se li ofereixen. La USEE ha de prioritzar aquells aspectes que afavorisquen les habilitats adaptatives de comunicació, hàbits d’higiene, oci i treball.

La posada en funcionament de les USEE ha propiciat la revisió d’estratègies d’aula que han afavorit metodologies de treball més variades i una anàlisi reflexiva de la pròpia pràctica. Est canvi ha suposat un benefici a nivell general del centre i, per tant, ha estat una molt bona oportunitat per sensibilitzar el claustre en l’atenció a la diversitat. 

El Departament d’Ensenyament, dintre dels seus objectius estratègics, es planteja millorar l’èxit educatiu de tots els alumnes, oferint-los les oportunitats adequades. És en aquest marc que ens preguntem en què consisteix donar una educació d’excelència a l’alumnat amb altes capacitats.

Els primers d’observar que un nen o una nena tenen unes bones capacitats intel·lectuals són els adults propers, en general els seus pares i els seus mestres i professors. Amb aquesta finalitat, el full de ruta que s’ha marcat el Departament és donar orientacions per ajudar els docents en la detecció de l’alumnat d’altes capacitats, així com millorar la formació dels psicopedagogs/es dels EAP, oferint-los recursos per a la seva tasca d’assessorament als centres educatius.

A continuació es detalla el conjunt d’actuacions realitzades pel Departament d’Ensenyament per millorar l’atenció als alumnes amb altes capacitats a nivell de:

1. Normativa i orientacions
2. Guies i protocol
3. Activitats de formació
4. Referents territorials 

1. NORMATIVA I ORIENTACIONS

A partir de la normativa ja existent:

–          Llei 12/2009 d’educació
Article 83. Criteris d’organització dels centres per a atendre els alumnes amb altes capacitats

–      Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials (DOGC núm. 2528, de 28.11.1997). Article 9.

s’ha publicat la  següent Resolució:

–      Resolució ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb altes capacitats (DOGC núm. 6419, de 17.7.2013).

2. GUIES I PROTOCOLS

El Departament d’Ensenyament ha elaborat i publicat una guia per a mestres i professors la qual conté diferents protocols de detecció per a les famílies i per al professorat i orientacions per a la inrtervenció a l’aula, i una guia per als serveis educatius i els orientadors dels instituts.

La guia per a docents es fonamenta en el reconeixement i l’acceptació de les diferents necessitats educatives que presenta l’alumnat a les aules i en la necessitat d’ajustar les respostes educatives a les possibilitats i capacitats de cada un d’ells i elles.

En la guia es precisen<A[necessitar|precisar]> conceptes relacionats amb les altes capacitats, amb l’objectiu de facilitar la  detecció d’aquest alumnat i poder proporcionar, així, la resposta educativa més ajustada a les seves singularitats. 

–          Les altes capacitats: detecció i actuació en l’àmbit educatiu. Guia per a mestres i professors. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament (gener de 2013)

–          Les altes capacitats: detecció i actuació en l’àmbit educatiu. Guia per als equips d’orientació i assessorament psicopedagògica (EAP) i orientadors dels instituts. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament (juny de 2013)

L’alumnat amb altes capacitats habitualment no genera dificultats en els centres docents, les dificultats sorgeixen, en opinió de Clark (1991), amb aquells alumnes que mostren la seva intel·ligència amb un alt rendiment en l’àmbit cognitiu, acadèmic, creatiu, lideratge, artístic o tenen altres habilitats, quan no poden ser desenvolupades amb els programes ordinaris del centre docent.

No obstant això, s’ha de tenir present que els alumnes amb altes capacitats no sempre tenen un bon rendiment acadèmic. Witmore (1988) planteja que la detecció d’altes capacitats no sols ha d’anar adreçada a l’alumnat amb rendiment escolar alt, sinó que també s’han d’utilitzar procediments i estratègies d’identificació d’alumnes amb elevat potencial però que no aconsegueixen un alt rendiment acadèmic, quan  presentin: problemes de conducta, manca de motivació, deficiències específiques, retard en algun aspecte del desenvolupament, o alumnes culturalment diferents.

Així doncs, l’aplicació de procediments i estratègies d’identificació s’ha d’iniciar quan sorgeix la necessitat de generar propostes educatives adequades per als alumnes amb altes habilitats o destreses, tinguin o no tinguin un alt rendiment escolar.

3. ACTIVITATS DE FORMACIÓ

Per al curs 2013-2014 s’ha planificat:

a)           Formació de psicòlegs, pedagogs i psicopedagogs d’EAP

Al novembre de 2013 es va iniciar un curs de 20 hores adreçat als 79 EAP dels territoris. Hi pot participar una  persona per equip.

El compromís dels assistents és que transfereixin els coneixements adquirits a la seva tasca d’assessorament i orientació als centres i famílies i que comparteixin coneixement i materials lliurats amb la resta de professionals del seu EAP.

b)           Formació de docents

A partir del 3r. trimestre del curs 2013-2014 s’oferiran activitats de formació presencials adreçades a docents de primària i secundària. La planificació de l’oferta d’aquestes activitats es fa als diferents Serveis Territorials.

A més, per a les persones que ho preferixin, també s’ofererirà un curs telemàtic: Inclusió educativa i altes capacitats (30 hores, inici 17-02-14).

4. REFERENTS TERRITORIALS

Per donar continuïtat i consistència a aquetes actuacions, s’ha creat  un grup de professionals d’EAP referents en l’atenció als alumnes amb altes capacitats (1 o 2 representants per ST) amb les funcions següents:

1)  Compartir i enriquir el coneixement institucional sobre:

– Característiques i necessitats dels alumnes amb AC
– Recursos per  a l’avaluació psicopedagògica
– Estratègies d’intervenció a l’aula i seguiment del progrés
– L’atenció de l’equip docent
– La col·laboració amb les famílies
– …

Per aquest coneixement més aprofundit del tema podran actuar com:

2)  Referents al ST per a professionals de SE, inspectors/es, centres i famílies, quan s’escaigui, per tal d’actuar com a  interlocutor i persona  propera als centres i a les famílies que tenen consultes sobre les altes capacitats dins del seu territori.

3)  Formador de docents (planificació i docència) en les activitats de formació que el ST concreti.

Per tenir més informació sobre el tema podeu consultar la guia i altres recursos al portal  XTEC: