Editorial

La competència matemàtica és una de les vuit competències bàsiques que han d’assolir els i les alumnes durant l’etapa de l’educació bàsica (infantil, primària i secundària), i al llarg de totes les etapes escolars. Està classificada com a competència metodològica i instrumental, i considerada per tothom necessària en la vida personal, social i escolar.

Com és sabut, nombroses situacions quotidianes requerixen l’ús de les matemàtiques per poder solucionar-les o, si més no, per interpretar-les correctament i valorar-les de manera adequada. Si consultem els currículums que desenvolupen esta competència, l’assoliment d’un nivell òptim en acabar l’etapa obligatòria (ESO)  implica globalment els següents aprenentatges i/o habilitats:

  • Pensar i raonar matemàticament
  • Plantejar-se i resoldre problemes
  • Obtindre, interpretar i generar informació amb contingut matemàtic
  • Utilitzar tècniques matemàtiques bàsiques i els instrument per a fer matemàtiques
  • Interpretar i representar expressions, processos i resultats matemàtics
  • Comunicar als altres el treball i els descobriments realitzats, tant oralment com per escrit, utilitzant el llenguatge matemàtic

En el present Full Informatiu, hem volgut aproximar-nos al treball de les matemàtiques des del punt de vista competencial, tot aprofitant l fet que des del Departament d’Ensenyament han estat publicades les noves orientacions per al desplegament de les competències bàsiques, a Primària i Secundària, i sent també que de les dos competències instrumentals (a saber, lingüística i matemàtica) és, potser, la que ens costa més de ser integrada a les programacions de totes les matèries i treballar-la transversalment.

D’altra banda, hem volgut recollir també diverses experiències d’aula provinents de centres de la comarca, primària i secundària, que dins l’apartat de ‘pràctiques de referència’ apareixen explicades àmpliament en tots els seus apartats. Són les següents:

  • Què és una tona? (Cicle Inicial; ESC Consol Ferré. Amposta)
  • Calculem la superfície de l’aula. (Cicle Mitjà; ESC Consol Ferré. Amposta)
  • Quant creus que mesura aquest arbre? (ESO; INS Els Alfacs. Sant Carles de la Ràpita)

Com veureu, es tracta de bones pràctiques que són totalment exportables a altres centres, i que aporten un plantejament interessantíssim sobre l’aprenentatge en context significatiu.

Per acabar, ens agradaria afegir un parell de cites de dos persones enteses dins del món de les matemàtiques, i que apunten envers a est nou (i no tan nou) enfocament global del treball competencial,  no compartimentat, també en l’ensenyament de les matemàtiques:

“ La matemàtica no és una pràctica calculatòria, ni una faramalla de definicions i teoremes d’enunciat complicat i de contingut buit i trivial… Ha d’interessar a l’alumne. El càlcul excessiu cal deixar-lo per a les màquines: la verbositat redundant, suprimir-la de soca-rel… Cal buscar que no sols operin, sinó que pensin i raonin…” Lluís Santaló.

“ La matemàtica de l’ensenyament primari ha de ser instrumental, la del secundari ha de ser educativa o formativa, i la universitària ha de ser professional” Puig Adam i Rey Pastor.

Esperem, com sempre, que els continguts de la present edició del Full siguen del vostre interès.

Aquest article ha estat publicat en Editorial. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.