La veu de…

Competències bàsiques i currículum, tornem-hi!

Marià Cano Santos

Institut Sòl-de-Riu d’Alcanar

Cap de d’Estudis

Formador i assessor a centres en competència matemàtica.

1. D’on venim i on estem?

En el Sistema Educatiu de Catalunya el treball sobre competències bàsiques a l’ensenyament obligatori no és nou. Així, les competències bàsiques s’avaluen des de l’any 2001 amb unes proves elaborades per la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa, en el marc més general de l’avaluació de centres (proves Cb10: 2001, 2003, 2005, 2007; proves Cb14: 2002, 2004, 2006) a més de la realització de les proves PISA-OCDE (2000, 2003, 2006 i 2009) en el marc d’estudis comparatius de resultats a nivell internacional. A més, com és ben conegut per la comunitat educativa, el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu avalua alumnes i centres mitjançant la realització de les proves d’avaluació diagnòstica en l’àmbit lingüístic i matemàtic de l’educació primària i ESO[1] juntament amb les proves de 6è de primària (2009, 2010, 2011, 2012 i 2013)[2] i 4rtESO (2012 i 2013)[3].

D’altra banda, aquest curs 2012-2013, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha publicat, al gener de 2013, dos guies d’orientació en l’àmbit de la competència matemàtica dins de la col·lecció de documents d’estudi dedicats a les competències bàsiques. Esta col·lecció la formen els documents per a la identificació i el desplegament de les competències bàsiques associades a les matèries del currículum a l’educació primària i a l’educació secundària obligatòria, estant publicades fins al moment les corresponents a l’àmbit lingüístic i matemàtic.

Aquests estudis s’afegeixen així als ja existents sobre el tema, que es van iniciar amb la publicació al juliol de l’any 2000 sobre la identificació de les competències bàsiques en l’ensenyament obligatori a partir d’una recerca coordinada pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu durant el curs 1997-1998. Posteriorment, en el marc de la Conferència Nacional d’Educació 2000-2002[4] es va perfilar la identificació de les competències bàsiques classificades en cinc àmbits en l’estudi anterior i en va establir la gradació entre primària i secundària[5]. També es van formular pautes per a l’avaluació de cada competència. El resultat de la recerca es va publicar en l’apartat corresponent del volum “Conferència Nacional d’Educació 2000-2002. Debat sobre el sistema educatiu català. Conclusions i propostes (2002)”[6]. Posteriorment, a començaments del 2002 es va realitzar l’estudi d’identificació de les competències bàsiques en TIC i en la recerca es va establir també la gradació de competències entre primària i secundària. La relació de totes les competències bàsiques en els àmbits en què van ser identificades fins llavors (lingüístic, matemàtic, tecnicocientífic, social, laboral, de les TIC, educació artística, educació física) es pot consultar en el document “Relació de competències bàsiques” (2003).

Finalment, l’any 2006 va entrar en vigor la llei orgànica d’educació LOE que en el seu desplegament curricular afegia per primer cop el concepte de competència bàsica. La LOE inclou les vuit competències bàsiques que es contemplen en l’informe Chirac arran dels objectius educatius marcats a nivell europeu a la cimera de Lisboa[7].

L’enfocament competencial no estava a les lleis educatives anteriors aprovades a l’estat Espanyol i, per primer cop, es considera que l’educació ha de contribuir al desenvolupament de competències a part d’impartir continguts concrets. Les competències establertes a la LOE són habilitats personals que permeten l’alumne integrar-se amb èxit a la vida adulta. Es basen en un ensenyament interdisciplinari i pràctic més que en l’acumulació de coneixements. Les vuit competències bàsiques són:

Competència comunicativa o lingüística
Competència lògica i matemàtica
Competència de coneixement i interacció amb el món físic
Competència artística i cultural
Competència social i ciutadana
Competència d’autonomia personal
Competència digital
Competència d’aprendre a aprendre

Però la realitat és que en la implementació i el desplegament de la LOE, la incorporació de les competències bàsiques es va fer de forma precipitada i desconnectada dels continguts curriculars de les etapes obligatòries que va ser elaborat per un altre grup d’experts del ministeri. Recordem que la LOE es va aprovar pel PSOE a cavall d’un canvi de govern i de la derogació parcial de la LOCE promoguda per l’anterior govern espanyol del PP de José Maria Aznar (que havia fet cas omís a les recomanacions de la Comissió Europea en matèria d’educació).

Així que, a la pràctica, malgrat les orientacions[8] que s’han anat publicant al respecte, en el dia a dia a l’aula i en el disseny de les programacions i materials didàctics, casar continguts curriculars[9] prescriptius i competències bàsiques ha estat realment complicat. I encara més tenint en compte les respectives ordres d’avaluació de l’etapa obligatòria que han anat apareixent des de llavors, que tot i que orienten cap a una valoració integral de la maduresa educativa de l’alumnat també obliguen a acreditar la superació dels cursos en funció de les notes obtingudes en cada matèria.

Segurament el poti-poti ha estat considerable, havent arribat a un punt en què podríem afirmar existeix una confusió entre el professorat sobre allò que s’ha de fer i prioritzar. També cal indicar que davant d’aquesta situació han aparegut iniciatives i propostes de treball molt interessants per part dels centres, que a poc a poc s’han anat integrant en una xarxa de cooperació[10] i aprenentatge mutu mitjançant l’intercanvi d’experiències i recursos al voltant del treball de les competències bàsiques.

2. On estem i on anem?

I què es pretén amb aquest nou document sobre competències bàsiques? Doncs si haguessin de destacar els tres aspectes clau, jo assenyalaria aquests:

Posar ordre, definir amb claredat, homogeneïtzar, actualitzar, relacionar i estructurar en diferents dimensions les competències matemàtica i lingüística de l’etapa d’ensenyament obligatori.
Proporcionar una correspondència de forma específica mitjançant taules concretes, continguts curriculars amb competències bàsiques en els diferents àmbits.
Establir un procés i una gradació en tres nivells d’assoliment de la competència (1, baix; 2, mig; i 3, alt) que permet el disseny d’activitats d’avaluació mitjançant rúbriques estandarditzades.

Certament no només podem trobar això en aquests documents, sinó també orientacions i exemples de recursos per treballar alguna de les propostes realitzades. És important remarcar que aquests documents no són ni pretenen ser en cap cas nous desplegaments curriculars de continguts. El currículum vigent continua sent el que és, i, per tant, les programacions de continguts per part de les diferents matèries s’hi hauran de continuar referint.

A més, cal remarcar que, més enllà de si són més o menys competencials, hi ha continguts acadèmics que tenen interès educatiu i cultural per ells mateixos dins de la lògica curricular de cada matèria. Donar una orientació competencial al currículum no significa que tot allò que s’imparteix a les aules hagi de ser necessàriament proper, contextualitzat i d’aplicació pràctica immediata. La educació obligatòria també juga un paper fonamental en la construcció de referents culturals de caràcter general que no podem deixar d’obviar. Ensenyar exclusivament per aprendre a superar unes proves externes de caràcter competencial seria un error, però educar sense fer competent el nostre alumnat per a la societat del s. XXI seria encara pitjor. Cap allí hem d’anar, i cap allí caminem.