La formació interna de centre. L’escola que aprèn
La formació interna de centre (FIC) recull la tradició de treball intern que els centres porten a terme des de fa molts anys. Té com a finalitat contribuir a l’actualització metodològica del professorat dels centres, donant valor a la seva experiència i saber, per afavorir l’increment de l’èxit educatiu de l’alumnat.
Aquesta nova modalitat de formació vol promoure un procés col·lectiu de reflexió i de dinamització interna del centre educatiu a partir de conèixer i reconèixer en quins aspectes es pot millorar i en quins cal avançar. Es fonamenta en el valor que aporta una formació en el propi centre:
- perquè parteix i aprofita l’experiència i el saber dels docents del centre;
- perquè a partir d’aquesta experiència cerca les possibilitats de millora;
- perquè permet als docents tenir una visió de conjunt del procés d’aprenentatge que els ajuda a adequar cadascuna de les seves intervencions, i
- perquè ajuda a generar dinàmiques internes de debat pedagògic i de treball en equip, que donen continuïtat al procés formatiu i creen el context idoni perquè les innovacions a les aules i als centres progressin i es consolidin.
Per totes aquestes raons, la formació interna de centre promou el creixement col·lectiu i el desenvolupament de projectes educatius compartits.
Aquesta manera d’entendre la formació se sustenta en estudis sobre innovació educativa realitzats fora i dins de casa nostra que identifiquen el centre innovador com una organització que aprèn. En aquesta línia, Andy Hardgreaves afirma que una font important de satisfacció per al professorat és la seva implicació a generar processos d’innovació a l’aula i al centre.
Aquests processos tenen sentit quan són fruit del treball col·laboratiu del conjunt de mestres o professorat d’un centre educatiu. En aquest línia, el treball en equip i el diàleg professional són fonamentals per entendre i fer possible aquest procés.
Cal trobar maneres per implicar els mestres i el professorat en els processos de canvi, per contribuir a desenvolupar el sentit de pertinença del concepte de transformació, oferir més oportunitats per aprendre i liderar i per establir la cultura de la col·laboració i actualització professional continuada.
(Andy Hardgreaves. Adaptació)
Durant molt de temps la formació permanent entesa com a actualització profesional s’ha adreçat directament a l’individu com a agent de canvi metodològic i millora de la qualitat dels ensenyaments. La FIC introdueix un nou paradigma, adreça la formació al col·lectiu de docents d’un centre educatiu i posa l’èmfasi en la idea de diàleg professional i de reflexió en col·laboració com a elements fonamentals de canvi i transformació i, com a conseqüència, de la millora dels resultats de l’alumnat.
L’aprofitament de la formació recau en dos subjectes: el centre i el docent. Per al centre, la formació realitzada es concreta en acords que ajuden a perfilar i a fer més sostenible el projecte educatiu; per al docent, la formació pren forma en una actualització metodològica amb repercussió directa a l’aula.
El lideratge d’aquesta activitat formativa recau en el centre, i és per això que es defineix la figura d’un equip de coordinació que gestiona i organitza les sessions de formació amb l’ajut de materials i orientacions.
Per contribuir al diàleg professional i vincular la formació amb la transferència a l’aula, es demana la planificació de propostes didàctiques que impliquen l’experimentació a l’aula i la reflexió posterior. Requisits imprescindibles per avançar col·lectivament cap a una actualització metodològica que pot contribuir a la millora dels resultats dels aprenentatges.
Per ajudar els centres en aquest procés de reflexió metodològica col·lectiva i per avançar cap a l’èxit educatiu, el Departament d’Ensenyament ha iniciat aquesta modalitat formativa a tot el territori, el curs escolar 2012-2013.
Els centres que opten per acollir-se a aquesta iniciativa poden fer-ho a partir d’uns itineraris formatius guiats a l’entorn de les competències comunicativa i matemática o a partir d’itineraris propis que el centre construeix segons les necessitats i els interessos particulars, i que han d’incorporar les característiques d’aquest tipus de formació.
En el primer cas, els itineraris que s’ofereixen per a la competència matemàtica són:
- Com ajudar a desenvolupar la competència matemàtica a l’educació infantil i primària
- Com ajudar a desenvolupar la competència matemàtica a l’educació secundària
- El càlcul a l’educació infantil i primària
- La geometria a l’educació secundària obligatoria I per a la competència comunicativa:
- Escriure a l’escola: escriure des de les àrees
- Escriure a l’escola: parlar per escriure
- Escriure a l’institut: escriure des de les matèries
- Escriure a l’institut: escriure a les classes de llengua
La tria dels temes ha estat fruit de l’estudi dels resultats de les proves d’avaluació externa que s’han fet des del Consell Superior d’Avaluació i que identifiquen uns aspectes amb marge de millora evident.
Aquests itineraris proposen un camí de treball organitzat segons l’estructura següent:
- una fase inicial en què el centre ha d’analitzar la seva realitat amb relació al tema de l’itinerari i els resultats de les proves d’avaluació externes i internes per poder establir uns objectius de millora;
- una fase de planificació per dibuixar un pla d’acció amb relació als objectius de millora;
- una fase de construcció i experimentació en què a partir del contrast amb “veus expertes” en forma d’inputs teòrics, cadascun dels participants ha de dissenyar una proposta didàctica i portar-la a la pràctica;
- una fase d’avaluació en què s’analitzarà i reflexionarà conjuntament sobre l’experimentació realitzada i s’arribarà a acords que es concretaran i es consolidaran com a centre i, per tant, quedaran reflectits en la documentació.
Els itineraris incorporen:
- eines d’autodiagnosi (eines d’anàlisi de les proves de competències bàsiques, elements d’anàlisi, etc.);
- materials de formació (orientacions, activitats, enllaços, idees clau i bibliografia);
- instruments d’avaluació (criteris i indicadors) del procés formatiu i de la transferència a l’aula dels continguts de la formació i la seva contribució a la millora dels resultats;
- orientacions per a la dinamització de les activitats formatives per part dels equips de coordinació.
Aquests equips de coordinació disposen del suport d’una persona del centre de recursos pedagògics (CRP) o dels serveis educatius. Aquesta persona col·labora, sempre que cal, en els aspectes organitzatius i de seguiment de l’activitat.
El Departament d’Ensenyament va incloure la FIC al Pla de formació de zona com a nova modalitat formativa i durant el primer trimestre del curs escolar 2012-13 els centres educatius han pogut optar-hi. Es pot trobar informació sobre aquesta formació en una pàgina web dins el portal Xtec.
Els diferents serveis territorials i els corresponents centres de recursos pedagògics n’han fet la difusió i han donat suport als centres educatius per ajudar-los en la tria de l’itinerari. Més d’un centenar de centres han optat per aquesta modalitat formativa tant amb itineraris guiats com amb itineraris propis.
Actualment s’està fent el seguiment conjuntament amb els serveis territorials i els CRP, la informació que es reculli i la valoració d’aquesta primera edició de la FIC han de servir per anar ajustant i polint alguns aspectes i projectar actuacions futures: oferir més itineraris formatius per respondre als interessos dels centres, definir altres vies de formació en xarxa que incorporin el concepte d’escola que aprèn…
S’ha fet evident que els centres educatius poden ser recreats, revitalitzats, renovats d’una manera sostenible no per norma o per llei sinó per entendre’ls com organitzacions que aprenen.
(Peter Senge. Adaptació)
La tesi de Peter Senge ens ajuda a reflexionar sobre aquest model formatiu i a consolidar-lo. En aquest sentit, el Departament d’Ensenyament vol contribuir amb la formació interna de centre a l’èxit escolar.
