Cine i Llatí. Una llengua morta molt viva

El protagonista d’aquesta pel·lícula és un capellà catòlic, però com que això per si sol no té prou ganxo, resulta que és membre d’un orde religiós especialitzat en la lluita contra els dimonis. La seva habilitat serà sol·licitada per altes instàncies de la Cúria. Aquest és el motiu del rodatge del film. Però, encara que de passada, ens permet sentir alguna cosa de llatí.

En aquest cas, es tracta del “Confiteor”, una part important de la litúrgia llatina. El sentim tot excepte els dos primers versos, substituïts per un “in nomine Patris, et Filii et Spiritus sancti…”:

[[Confiteor Deo omnipotenti,

beatae Mariae semper virgini,]]

beato Michaeli archangelo,

beato Joanni Baptistae,

sanctis Apostolis Petro et Paulo,

omnibus Sanctis, et vobis, Fratres,

quia peccavi nimis cogitatione, verbo, et opere:

mea culpa, mea culpa, mea maxima culpa.

Irònic colofó per una pel·lícula antibel·licista: “Dulce et decorum est pro patria mori”, vers patriòtic d’Horaci que apareix al tercer llibre de les seves Odes i que significa “És dolç i honorable morir per la pàtria”.

Johnny, que ha perdut les cames, els braços i gran part de la cara per culpa d’una explosió durant un combat de la 1ª Guerra Mundial, ha intentat comunicar-se amb l’exterior, perquè no vol seguir vivint; els metges, però, el conserven en la seva terrible situació.

El poeta Wilfred Owen, que va morir precisament a la Gran Guerra, va utilitzar aquesta frase d’Horaci irònicament a un dels seus poemes criticant la que anomenava “La Gran Mentida”.

Us presento aquest cop un vídeo molt breu. Es tracta de l’entradeta de la famosa sèrie de TV “Mr. Bean” protagonitzada per en Rowan Atkinson.

La lletra de l’himne que sentim dos cops, “ecce homo qui est faba”, ens recorda que “aquí tenim l’home que és una fava”, que és el que vol dir “bean” en anglès.

La protagonista del film és una investigadora dedicada a desacreditar les creences en fenomens paranormals. Ja la vam veure actuar amb èxit en un altre article anterior.

Aquí la retrobem de camí a un internat al qual sembla que s’ha produït una possessió demoníaca. El seu escepticisme comença amb el lema de la institució “Semper Veritas”, i ja de pas juga amb la locució “de facto” (“de fet”).

Una escena de la famosa sèrie americana Frasier, a la qual el pare i els seus dos fills es reuneixen a una casa on solien passar les vacances. L’acudit en llatí és un clàssic joc de paraules del món anglosaxó: “semper ubi sub ubi” es tradueix com “allways where under where”, que en un principi no diu res en especial (“sempre on sota on”), però que en anglès sona igual que “allways wear underwear” (“sempre has de portar roba interior”), d’aquí la broma…

I com a regal, una explicació ràpida del complex d’Èdip:

“Salem” és una sèrie inspirada en un episodi real succeït a les colònies britàniques d’Amèrica el 1692. A la comunitat d’aquest nom,a la zona de l’actual Massachusetts, va iniciar-se una cacera de bruixes que va acabar amb tortures, un judici sense garanties i la condemna a mort de més de vint persones.

La sèrie vol recordar aquest episodi d’histèria col·lectiva i obsessió per les arts del mal. El que passa és que l’estrambòtica teoria que veiem en aquesta escena no suporta una revisió gramatical: És cert que “malum” pot significar “poma” i també “el mal”, però en ambdós casos la paraula és de gènere neutre. Així que hauria de dir-se “malum est apertum”. “Aperta” és la forma femenina de l’adjectiu.

Perquè totes les edats es vegin representades en aquest bloc, incorporo un fragment de la famosa sèrie infantil “Peppa pig”.

L’escena pertany a un concurs de mascotes que se celebra entre els companys de classe de Peppa. L’alumne més estudiós presenta el seu gecko citant el seu nom científic: “Hemidactylus frenatus”.  S’ha de notar quins són els llestos de la classe…

Leverage és una sèrie protagonitzada per un grup de lladres encarregats de robar a gent que ha abusat del seu poder per fer mal a les persones desvalgudes.

En l’escena d’aquest capítol es descobreix que el malvat de torn posseeix un arsenal d’armes, però també una bandera de l’estat de Massachusetts amb un lema llatí: “Ense petit placidam sub libertate quietem”. El lema va aparèixer per primer cop a un segell l’any 1775. Es tracta d’una època a la qual era habitual utilitzar el llatí als emblemes dels estats.

De fet no és l’únic cas al llarg de la geografia americana, tant al nord com al sud del continent. Més endavant en veurem altres exemples.

Acaba un altre curs, però per als alumnes de la classe de Filosofia és un final de cicle i volen celebrar-ho cantant el “Gaudeamus igitur”, l’himne dels estudiants, al seu estimat professor Merlí:

Ja vam veure en un article anterior que un equip d’auxili a l’espai rebia una transmissió en llatí. Però a mesura que la pel·lícula avança descobrim que el text no s’havia pogut sentir correctament.

Sembla que la frase és “Libera te tu temet ex inferis”. El significat ve a ser “Salva’t dels inferns”, no hi ha dubte, però la gramàtica és sorprenentment enrevessada: “te tu temet” són una absurda redundància del pronom de segona persona, i potser un simple “libera temet ex inferis” ja fora suficient.