Cine i Llatí. Una llengua morta molt viva

Ens trobem davant de la tercera i potser més transcendental aventura del famós arqueòleg Indiana Jones: la recerca del sant graal. No està sol en aquesta empresa. Un altre arqueòleg el guiarà, aparentment per bona voluntat. Després, ai! hi descobrirem per darrera la mà fosca dels nazis.

De moment, però, una làpida medieval escrita en llatí sembla que serà un bon ajut per a la recerca. Això sí, cal estar ben preparat. I d’això en tenim alguns dubtes: Quan en Jones comença a llegir el text diu una cosa tan estranya com que és llatí clàssic del segle XII (!¡?) i les primeres paraules que tradueix són: “is aquam bibite”, cosa que no té cap sentit, i que a més no es correspon amb el que diu el text (“quisquis bibit aquam…”).

Aquí teniu el text mutilat que apareix sobre la pedra: “[qui]squis bibit aquam ruc… … ego dabo ei habebit fontem … … se surgentem vitae aeternae fugiu… … domine exercitum rex deorum nostru[m] … … [b]eati illi qui habitant in aede tua dominu… … [l]audant te in secula saeculorum : sum … …[+] tu deus es meum refugium : emit … … [m]itte tuam lucem et veritatem + sint …em + sint hae mihi duces : ducant me ad … …[a]m sacram montem in loco quem incolis : per angustias crescentis lunae : uni viro satis latas : ad templum solis omnibus viris satis sanctum … e + ubi gradalis quae continet sanguinem jesu christi nostri permanet in aeternum tu [deu]s omnibus viris satis sa[nctus]”

Aquesta sèrie està basada en la pel·lícula del mateix títol, encara que els viatges endavant i enrere en el temps són més complicats i hi apareixen molts més personatges.

Un dels nous personatges és Hannah Jones, que pertany a una mena de germandat religiosa femenina anomenada “Les filles” i que té com a mare a la científica creadora de la màquina del temps. Així que, si no és pel costat científic, serà pel religiós, però coneixent als guionistes americans, alguna cosa en llatí havia de dir. “Mendax” (mentider) i “domus veritatis” (casa de la veritat) són les dues expressions que trobem en aquesta breu escena.

Avui toca un exercici interessant de comparació. Sentirem un exorcisme en la versió original anglesa i després el doblatge en castellà. Les conclusions no tenen res de sorprenent, de fet són les habituals: en la versió original l’exorcisme es fa en un llatí més o menys coherent i correcte, mentre que el doblatge no segueix aquesta versió probablement perquè no l’han entès . Almenys els dos acaben igual…

V.O.: Exi, seductor, da locum Christo, in quo nihil invenisti de operibus tuis, qui te spoliavit, qui regnum tuum destruxit, qui te victum ligavit, et vasa tua diripuit. (…) Exi ergo, transgressor. Exi, seductor, da locum, dirissime. In nomine Dei Patris, et Filii, et Spiritus Sancti. Amen. Amen.

Doblatge: “Vade retro, transgressor diabole, seductor. Vade satana, inventor et magister omnis fallaciae. Hostis humanae salutis. Humiliare sub potenti manu dei. Contremisce sub manu Dei et fugi. Invocato a nobis sancto et terribile nomine. (…) Exorcizamus te, omnis immundus spiritus, omnis satanica potestas, omnis incursio infernalis adversarii, omnis legio diabolica. In nomine Patris, et Filii, et Spiritus Sancti. Amen. Amen.”

“Aut Caesar aut nihil” (“o Cèsar o res”) era el lema del famós fill guerrer del Papa Alexandre VI. L’ambició de Cèsar Borgia el va portar a la victòria en nombroses batalles per Itàlia i a no acceptar en la seva vida res més que la màxima glòria militar. De fet, aquest és el significat del lema. Un lema, per cert, que ell portava gravat a l’espasa; és per això que a l’escena de la sèrie que he afegit els seus soldats,veient l’arma, no dubten a exclamar-lo a l’uníson.

La llegenda diu que els soldats de Juli Cèsar van exclamar el mateix poc abans que el general romà decidís creuar el riu Rubicó i iniciar la guerra civil contra els exèrcits de Pompeu.

Una de les pel·lícules de més èxit als anys 70. Tenen raó quan diuen que no hi ha res de nou sota el sol, perquè una història sobre l’anticrist i l’apocalipsi no té res de moderna, més aviat ens retrotrau a 2000 anys enrere.

Naturalment si hi ha l’església catòlica pel mig, ha d’haver-hi llatí. Però aquí, curiosament, no són les oracions dels capellans les que destaquen, sinó una cançó de la banda sonora creada per en Jerry Goldsmith: “Ave Satani”.

Us presento dos fragments de la pel·lícula: a la primera escena assistim a la terrible mort d’un clergue, acompanyada per les paraules “Versus Christus, Ave Satani!” (“Contra Crist, Ave, Satan”) que es van repetint. “Sanguis bibimus, corpus edimus” (“Bevem la sang, mengem el cos”) són les paraules que sentim al final del film. Com es pot veure, la gramàtica (l’acusatiu) brilla per la seva absència…

Avui una escena de la multipremiada sèrie “Los Soprano” que tracta sobre una família mafiosa que viu a Nova Jersey.

El seu fill Anthony ha passat per l’institut catòlic “Verbum Dei” (“Paraula de Déu”) i la família ha estat molt generosa a l’hora de fer donacions al centre. Per això, ara que arriba l’hora de la universitat, és normal que s’esperi la mateixa actitud del senyor Soprano per als propers anys.

Navegant per internet he trobat una “Verbum Dei high school”, però està ubicada a Los Angeles, no a Nova Jersey. És cert que educa els alumnes segons els preceptes de l’església catòlica, i està dirigida per la Companyia de Jesús, i això agrada molt als italo-americans, però l’institut dedica els seus esforços als joves de classe baixa, amb la intenció de obrir-los les portes que habitualment troben tancades. I aquest no seria el cas de “Los Soprano”…

Avui toca una pel·lícula italiana, i a més, en italià. A veure si s’entén.

Pasquale (interpretat pel famós còmic Totò) es veu incapaç de mantenir els seus 12 fills després de la mort de la seva dona, de manera que decideix transformar-se en un monjo, Don Manuel.

La idea és en part anar vivint de la caritat, però especialment treure profit del prestigi que té un religiós encara al segle XVII. Per això es dirigeix al palau del marquès Don Egidio amb la intenció d’ajudar-lo amb els seus plans de matrimoni amb la bella marquesa Fiorenza que té presonera. Naturalment, el fals monjo no en té ni idea de llatí, per això, quan el marquès fa una cita en aquesta llengua, reconeixent que Fiorenza és realment bonica, a Pasquale no se li acudeix altra cosa que dir que si no entén res és perquè el llatí “ja ha estat abolit”. Quines penques!!

La cita del marquès és “Quis vetat dicere verum?” (Qui impedeix dir la veritat?).

Ens trobem en una de tantes sèries sobre resolucions d’assassinats. En aquest cas ha mort un home desconegut del qual tenim una sola pista: a un anell apareix una divisa en llatí. Es tracta de tres paraules “Verum, Animus, Officium”, que un dels investigadors tradueix com “Veritat, Valor, Deure”. Pel que sembla estem davant del lema d’una acadèmia militar.

Evidentment, l’acadèmia Remington és fictícia, però el lema en llatí respon a una realitat que trobem en molts tipus d’associacions, empreses, centres educatius i fins i tot, clubs esportius. És per això que l’investigador pot traduir unes paraules llatines, no perquè conegui la llengua. Però per algun lloc s’ha de començar, oi?

Travis és un ex-combatent de Vietnam amb problemes psicològics. Es guanya la vida fent de taxista i pateix molt d’insomni. No es tracta del típic personatge culte (o friki) que a les pel·lícules americanes sol fer cites en llatí.

Ara bé, hi ha un mot que sí coneix: “magnum”. Els cartutxos “magnum” es denominen així perquè són més grans que altres models similars. I, en conseqüència, les armes que els utilitzen també reben la mateixa denominació.

En el vídeo, un passatger del taxi li està donant una informació a Travis que aquest aprofitarà més endavant…

The vampire diaries és una sèrie de TV que aprofita l’èxit entre el públic jove de novel·les i pel·lícules sobre tot tipus de personatges esotèrics (principalment vampirs i homes llops).

No faré cap judici de valor sobre el seu contingut, però ja que els seus personatges són relíquies d’un món antic i màgic, és habitual que s’utilitzin encanteris en llatí. Després depèn de cada guionista la qualitat de la gramàtica.

En aquest cas, el llatí és bastant estrany: “Averte oculos tuos a quo exitus. Hunc exitus ab auribus”.  Una traducció literal és difícil, seria una cosa així com: “aparta els teus ulls des del qual sortida. A aquest sortida amb les orelles”. Intueixo per les imatges que no vol que ni la mirin ni l’escoltin. A ella o a la sèrie…