En aquest fragment en Robert de Niro amb el seu personatge ens demostra que, tot i que sigui analfabet, gràcies a la seva passió per la naturalesa pot tenir un gran domini del llatí
Efectivament, els noms botànics són els que ell cita: betula lutea, tilia cordata, acer platanoides i quercus rubra
És època de revolta a Anglaterra. Els nobles s’enfronten al rei Joan mirant de cedir el mínim possible d’autoritat a la monarquia. Un escuder ignorant vol participar a la discussió i rep una contundent crítica:
El seu defensor cita aquesta frase: “argumentum ad ignorantiam: ab uno discent omnes”. No cal que tots siguin intel·ligents, mentre ho sigui el seu líder…
Al seu llibre titulat “Amores” Ovidi ens parla de la dona que ha d’enamorar-lo: “candida me capiet, capiet me flava puella”. Al professor de llatí i grec de la pel·lícula li passa el mateix. Ara, a la seva traducció oblida dir que ha de ser també rossa (“flava”).
Els fills de Taras Bulba han tornat de Polònia, on s’han dedicat a estudiar. Per això els rudes cosacs els pregunten sobre el seu coneixement del llatí, i la pregunta per aquests homes és lògica: “Com es diu vodka en llatí?”
Els fills responen que els romans no bevien vodka. I la resposta agrada als cosacs.
Però no és una resposta correcta: en llatí es diu “aqua vitae russa” o “vodca”. En llatí es pot denominar qualsevol concepte. De fet durant els segles XIX i XX es va realitzar un enorme treball lexicogràfic de normalització de la llengua, que continua en l’actualitat. Els fills de Taras Bulba han dissimulat la seva ignorància molt bé.
El fantàstic senyor Guineu (basat en un personatge d’en Roald Dahl) és un bon coneixedor de la denominació llatina dels animals. A la pel·lícula dóna mostra d’aquestes capacitats en diferents ocasions, com en aquest fragment al qual coneix un misteriós llop:
La pel·lícula del 2014 “El loft” ens parla d’un apartament que comparteixen cinc amics per a les seves aventures extramatrimonials. Un dia apareix una dona morta al llit i tots els indicis apunten a la culpabilitat d’un dels usuaris del loft. Per això, els altres quatre acorden salvar la seva pell afegint i ampliant les pistes incriminatòries.
El curiós del film és que l’encarregat d’arranjar l’escena del crim decideix escriure una frase en llatí amb la sang de la víctima. Aquesta frase és “Fatum nos iungebit”, que es pot traduir com “El destí ens unirà”. La pregunta que jo em plantejo és: per què en llatí? L’únic motiu aparent és la ratlla de cocaïna que l’home s’acaba de prendre. De fet, els altres amics queden igual de sorpresos i li recriminaran que hagi fet una cosa així.
Ara bé, l’efecte més curiós produït per la droga que ens ensenya el film no és escriure en idiomes antics, sinó fer-ho malament. Perquè (i això ho explica un dels cinc amics que ha estudiat llatí) “iungebit” no és la forma correcta del verb. N’hi ha molts que fan així el futur, concretament els de la primera i segona conjugacions (“amabit”, “tenebit”), però en aquest cas l’exacta forma gramatical és “iunget”, ja que “iungo” pertany a la tercera conjugació, que funciona diferent. Com diuen a la pel·lícula: “un típic error en llatí”.
Si esteu aclaparats amb els vostres estudis i us pregunteu què coi feu aprenent llatí, sempre podeu preguntar a la vostra mare, que de segur tindrà una resposta adequada.