Cine i Llatí. Una llengua morta molt viva

En aquesta escena veiem una alumna declarant la seva passió al professor fent una cita del poeta Catul: “lingua sed torpet, tenuis sub artus flamma demanat, sonitu suopte tintinant aures, gemina teguntur lumina nocte” (“se’m trabuca la llengua, una subtil cremor s’escola pels meus membres, em xiulen les orelles amb el seu brunzit, la nit cobreix els meus ulls”)

Porterhouse Blue era originalment una novel·la d’en Tom Sharpe pensada com una paròdia de la vida acadèmica a Cambridge. En ella, i també en la minisèrie per TV de la qual veurem un fragment, es vol mostrar l’enfrontament entre la tradició i la reforma. Precisament en aquesta escena es pot veure la cerimònia pública de presentació del nou director del col·legi de Porterhouse, que és íntegrament en llatí, mentre una professora és lamenta de l’absurd i el ridícul de la situació.

En entrar al vídeo de youtube hi trobareu la transcripció de tota la conversa.

En aquesta escena, el “Súper” ens dóna la seva particular versió de la locució llatina “a posteriori”…

Aquest fragment és per als que no tenen clar què significa la locució llatina “quorum”. El jove senador Jefferson Smith no abandona el seu torn de paraula per tal de paralitzar la posada en marxa d’un projecte que considera injust. Els altres membres del senat, per tant, decideixen sortir de la sala…

La pobre ventafocs no pot anar al ball i diu que no l’importa, però la fada sap que en el fons es mor per anar-hi, que vol ser estimada pel príncep, com totes. I ho remarca, curiosament, amb la conjugació del present d’indicatiu del verb llatí “amo”: amo, amas, amat, amamus, amatis, amant. Un clàssic de la pedagogia.

“Monstrum vel prodigium” (“Monstre o prodigi”) era un terme utilitzat al Dret romà per a referir-se als nens acabats de néixer amb deformitats tan grans que no podien ser reconeguts com éssers humans, i que eren privats, per tant, de capacitat jurídica. Això explica el nom de “Prodigium” que utilitza el doctor Jeckyll per a referir-se a la seva organització secreta.

En aquesta escena un metge que té l’encàrrec de curar la gossa del rei d’Anglaterra vol recordar una frase de la medicina clàssica que sovint citava el seu mestre William Harvey: “Vis medicatrix naturae” (“la força curativa de la natura”). Lògicament en llatí, que era el llenguatge habitual a l’estudi de la medicina fins al segle XIX, el llenguatge en què va escriure en Harvey i el llenguatge que se sent en altres escenes del mateix film en què un mestre ensenya els seus deixebles. Però en aquesta escena, sorprenentment, la dita es converteix en italià: “Non dimenticare natura” (“No t’oblidis de la natura”)!!!

En aquesta escena de la pel·lícula, en Mike Myers realitza una paròdia d’un gran èxit de Hollywood: “El silenci dels anyells”. Es recorda el moment en què Hannibal Lecter decideix ajudar una estudiant de policia en la seva investigació  a canvi d’informació personal. El doctor Lecter diu llavors “quid pro quo” que és una locució llatina universal, sobretot a partir d’aquesta pel·lícula, que l’ha popularitzat. Escoltem primer la versió original anglesa:

I ara (sorpresa) la versió en castellà:

Per què han eliminat la locució “quid pro quo”? No s’adonaven que es perdia la referència explícita a l’anterior pel·lícula? O es pensen que els espectadors som tan ximples que no podem entendre el llatí?

Sembla que parlar de “Sedició” és un tema molt d’actualitat, però ja els romans contemplaven aquest terme i el castigaven amb “certa” severitat. Observeu amb atenció aquest fragment de la pel·lícula de Martin Scorsese i veureu el rètol amb la paraula llatina “Seditio”:

“La treva” és un film de 1996 basat en la novel·la autobiogràfica amb el mateix títol de Primo Levi. A la novel·la i el film s’explica el seu retorn a Itàlia, després de sobreviure al camp de concentració d’Auschwitz, a través d’una Europa devastada per la segona Guerra Mundial.
L’escena que he triat ens mostra els intents infructuosos de Primo Levi a una població de Polònia per aconseguir diners per al menjar. La gent el reconeix com un jueu i té molt present el que els alemanys han estat fent fins fa poc. Senten por i vergonya. Finalment, en Primo troba un capellà. El segueix fins a la seva església i intenta comunicar-se amb ell, però el capellà aparentment només parla polonès. Una inscripció a la paret li recorda que sí que hi ha un idioma que els dos coneixen: el llatí.

Aquest és el diàleg en llatí:
– “Pater optime, ego captivus eram. Mihi oportet invenire panem.”
– “Es Iudaeus?”
– “Pater, ubi est mensa pauperorum?” (ERROR per “pauperum”)
– “Via secunda ex decumano.” (això realment vol dir “el segon carrer a partir de l’avinguda principal”)
– “Gratias, gratias.”

Aquesta és la inscripció de l’església. Significa: “Sagrat és el que es defensa i es protegeix de la maldat dels homes” (amb un petit error, “minitum” per “munitum”). El curiós és que la frase no és de Sant Marc,com hom podria pensar, sinó del jurista Marcianus i pertany al “Digest”, un recull legislatiu romà patrocinat per l’emperador Justinià.